La proposta de Llei comunitària té diversos objectius, entre els quals la protecció de la independència editorial dels prestadors de serveis de comunicació, evitar l’ús de programes espies, evitar la concentració en els mercats dels mitjans de comunicació per tal de garantir-ne el pluralisme, que la publicitat institucional sigui transparent, garantir el control sobre les grans plataformes en línia i, finalment, que els mitjans de comunicació de servei públic siguin independents. Òbviament totes aquestes mesures son compartides per les societats democràtiques i persegueixen l’objectiu d’oferir una pluralitat de veus i uns mitjans públics independents. Una qüestió de la qual els mitjans no s’han fet ressò, i que al meu parer és especialment rellevant, és que per primer cop la nova llei proposa la creació d’un Consell Europeu de serveis de comunicació.

Aquest Consell, de nova creació, té noves funcions molt rellevants en l’àmbit mediàtic, entre d’altres, emetre la seva opinió sobre les mesures adoptades pels estats membres que puguin afectar els seus mitjans de comunicació, i sobre les despeses de publicitat institucional dels àmbits territorials amb una població superior al milió d’habitants. També li correspon l’organització d’uns diàlegs constructius entre les grans plataformes i la societat civil, especialment amb els mitjans de comunicació, en relació a l’allotjament dels seus continguts en aquestes plataformes, així com garantir que els mitjans públics ofereixin de manera imparcial una pluralitat d’informacions i d’opinions a la seva audiència.

La norma pretén protegir el pluralisme informatiu i la independència dels mitjans de comunicació

Aquest nou Consell substituirà el Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual, conegut per les sigles ERGA en anglès .

Les tasques encarregades a l’ERGA eren bàsicament d’assessorament i de cooperació, a diferència de les atribuïdes al nou Consell. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va intentar, mitjançant un conveni amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), participar de l’ERGA atenent a l’interès del CAC de disposar de la màxima informació per tal de poder prendre les millors decisions en l’àmbit de la política audiovisual a Catalunya. Va ser del tot impossible, malgrat les reiterades propostes formulades de poder participar de l’ERGA.

Ara, el nou organisme, com s’ha exposat, té atribuïdes moltes funcions i més importants, i per tant, és fonamental la participació del CAC en aquest nou organisme, denominat en anglès The European Board for Media Services (“the Board”).

En aquest sentit, la pròpia proposició de Llei estableix que quan existeix més d’una autoritat de regulació audiovisual, les autoritats s’hauran de coordinar per acordar-ne la representació en el Board.

Ateses les importants funcions encomanades a aquest nou organisme, seria imprescindible la participació del CAC en aquest nou Board, de la forma que es consideri més adient, per tal de vetllar per una adequada defensa del pluralisme i la independència dels mitjans de comunicació, així com per garantir la identitat pròpia dels mitjans de comunicació catalans.

Roger Loppacher, president de l’Autoritat Catalana de la Competència, expresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.