De tant en tant tinc el costum de visitar diaris digitals sud-americans. Avui ho he fet amb Clarín i La Nación, dos bons diaris argentins. A La Nación he llegit la preocupació sobre trames de corrupció público-privada –una malaltia estesa arreu– de la qual se’n fa ressò Martín Etchevers, gerent de comunicacions externes del Grup Clarín, que defensa amb vehemència el periodisme informat com a escut d’informacions falses i sosteniment de la democràcia, tot advertint sobre la proliferació de fake news a través de plataformes tecnològiques i la desigualtat entre editors i aquests nous canals. Per resumir, Etchevers considera que el periodisme de qualitat “troba un suport natural en els mitjans de premsa de marca”.

Sobre el paper dels periodistes i editors en el nou context de comunicació global digital, el representant de Clarín diu: “Com mai, el periodisme informat i capacitat es posiciona en el centre de l’escena. És un dels escuts de les societats davant de la multiplicitat d’informació falsa que es distribueix diàriament, facilitada per la massivitat, la viralitat i moltes vegades l’anonimat que solen caracteritzar les plataformes tecnològiques”. I aquí ressalta la figura de l’editor responsable com el concepte que millor resumeix aquest diferencial del periodisme.

Certament, la desigualtat entre editors i plataformes requereix atenció pública a l’hora de pensar, com a societat, com sostenir una infraestructura d’informació i opinió de qualitat, democràtica, sostenible i valuosa en termes cívics, culturals, educatius i identitaris. D’aquí que repetidament faci crides al Govern de Catalunya per donar suport als mitjans petits i mitjans, com ja ho fan a Euskadi i Navarra, on finalment han recollit les aspiracions dels representants de les associacions de mitjans de proximitat, i acceptant entre les preocupacions del sector que les empreses periodístiques mitjanes i petites de comarques són centrals en la vida cívica i el desenvolupament de les seves comunitats, freqüentment relegades per decisions econòmiques i polítiques. Jo mateix he denunciat des de Comunicació 21 que l’arbitrarietat i la manca de respostes de diverses administracions provincials i locals posen en risc a curt termini la vida de molts mitjans, alguns dels quals històrics. Tot plegat per incentivar publicacions pagades per les administracions en detriment del suport a la iniciativa privada.

L’absència de sensibilitat de bona part dels alcaldes i regidors dels municipis catalans sobre el paper dels mitjans de proximitat mereix una reprovació contundent de la mateixa població, especialment si es tenen en compte els antecedents que enfosqueixen l’acció municipal en matèria de llibertat d’expressió. Entre la infinitat de mesures estigmatitzants desplegades darrerament hi ha simulacres de judicis públics als salons de plens contra periodistes i editors. Aquests alcaldes i regidors han de saber –ja abans d’accedir al càrrec– que la crítica i la investigació al poder són l’essència del periodisme, no una cosa per la qual s’hagi de demanar permís o disculpes. I menys per ser castigats a l’ostracisme publicitari i de suport de qualsevol mena.

El càrrec públic implica conèixer el paper que tenen els mitjans i el periodisme en democràcia. Les troballes periodístiques de la premsa local i els mitjans de proximitat en general, que fins i tot els van valer prestigiosos premis nacionals i comarcals, són fruit del treball de desenes de professionals i mitjans que compleixen la seva tasca. Tant de bo no s’intenti replicar en el futur concepcions que semblen oblidades però que es van patir durant molts i molts anys. Haurien de quedar clars, des de totes les forces polítiques, el reconeixement i el respecte total a la funció periodística, encara que aquesta no sigui del grat del poder o de la facció política de torn.

Com veiem, aquí i a Amèrica hi ha uns tics automàtics que cal corregir, perquè, a més, s’encomanen. O medicar-los amb vots, un bon remei.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.