Les males notícies són com els incendis. S’escampen a una velocitat proporcional a la del vent o de la gent afectada. A la Corpo s’ha produït el que tothom sabia que passaria. Recordo que fa una eternitat la pròpia Anna Balletbò, en aquell moment membre del consell d’administració, ja va anunciar a Comunicació 21 una mesura en aquest sentit, el que va provocar un petit terratrèmol i unes oportunes matisacions posteriors poc convincents. Era por. Ara l’ERO és una realitat i la repercussió ha estat notable.
La coincidència mediàtica, calculada o no, amb el tancament de la ràdio i televiso públiques gregues (d’una dimensió i pressupost similar a TV3) permet el contrast i veure que el got no està mig buit sinó mig ple, i que les coses encara podrien ser pitjor. Potser la premissa inicial de molts està construïda a partir de supòsits que eren possibles i defensables fa uns anys, però que ara ja no ho són. La reestructuració a la CCMA és dolorosa –i lenta–, i el degoteig de mesures d’aprimament i externalització formen part d’una revolució i no es poden entendre com a mesures aïllades. Són part d’un pla major i global, d’un canvi de model en el continent de moltes estructures públiques per preservar precisament el contingut, allò que esdevé essencial. Que la Corporació sigui un vehicle al servei del país i no un fi en si mateix és la premissa actualitzada.
L’agònica crisi financera arramba amb tot i no es poden fer excepcions no traumàtiques; de fet no es fan i tots reben. Una dada: els mitjans privats hauran perdut gairebé el 70% de l’import via subvencions que vam rebre l’any 2010. Clarament és un percentatge que supera de llarg les retallades que viuen els mitjans públics.
La Corpo s’ha de dimensionar per fer-la més eficient. Així de senzill i de cru. I sí, afecta llocs de treball, sous, produccions externes i molt especialment la moral d’un col·lectiu capdavanter i professional que se sent injustament tractat. Com altres col·lectius que han passat i passen pel mateix sedàs de les retallades. Però, parlant en plata, emetre més deute no és possible i, per tant, el topall de la despesa s’ha de revisar de dalt a baix: des de la butxaca del president de la CCMA fins a l’últim auxiliar tècnic. Les mesures creatives per evitar l’ERO que alguns anuncien quines són?
La Corpo continuarà gestionant un pressupost important, prop de 290 milions d’euros anuals. Sense relativitzar, quantitativament no és poca cosa. Evidentment no són els 466 milions del 2009… Són suficients per continuar mantenint el nivell de qualitat que l’ha caracteritzat sempre? Amb 176 milions d’euros més avall es pot mantenir l’aposta pel lideratge de l’audiència? No es pot entendre TV3 ni Catalunya Ràdio de cap altra manera. I aquest serà el repte dels 2.300 treballadors i treballadores que continuaran al vaixell.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
