“El PP ens ha guanyat la batalla mediàtica”. El candidat d’Esquerra a Badalona, Miquel Estruch, repeteix aquesta frase en tots els debats (sobredosi de debats aquests dies!) en què participen els alcaldables locals. I no li falta raó. Els estrategues populars han aconseguit marcar l’agenda política i la resta de forces no han pogut fer res més que seguir la roda. Garcia Albiol s’ha convertit en l’adversari a batre en tots els fòrums celebrats durant aquesta campanya, una situació que li ha permès acabar de situar (per si no ho havia fet prou) el seu discurs en el centre de la discussió política.
La participació dels 5 candidats locals a l’Àgora de TV3 d’aquest dilluns a la nit va ser l’enèsim exemple d’aquest despropòsit. El programa de la televisió pública no era en cap cas un debat sobre Badalona sinó que el tema era la seguretat i el civisme a Catalunya, tal i com s’esforçava a repetir el presentador, Xavier Bosch. Ell mateix advertia, només començar, que la decisió de tots els partits de portar els alcaldables badalonins a parlar d’aquestes qüestions podia perjudicar i estigmatitzar (encara més) la imatge de la ciutat. En aquests debats organitzats per TV3 s’han anat tractant cada setmana temes sectorials amb la presència d’un representant de cada partit d’una població diferent. Simptomàticament, quan el tema anunciat va ser el de la seguretat, totes les formacions van pensar en Badalona. Bosch admetia, en finalitzar el programa, que no havia aconseguit el seu objectiu de situar la conversa fora de l’àmbit badaloní. Més enllà d’algun intent, poc reeixit, per part d’algun dels candidats per oferir una visió global sobre aquestes qüestions, la situació que es viu a Badalona va centrar gairebé la totalitat de la conversa. I, novament, es van escenificar dues visions contraposades: la del PP i la resta. L’estratègia popular recollia un nou fruit.
Les cartes estaven marcades i abans de començar Garcia Albiol ja havia guanyat el debat… o Badalona havia perdut. La nul·la capacitat dels partits per explicar conjuntament un relat de ciutat diferent al que pregona el PP s’evidenciava de nou. La pèrdua de la batalla del discurs responsable enfront el populisme quedava palès encara més en saber-se que no va ser l’alcaldable popular el primer que va decidir anar a l’Àgora sinó que van ser altres formacions les que, en conèixer que el programa tractaria sobre seguretat i civisme, van optar per enviar-hi un representant badaloní. Es passen la campanya mirant de deslligar els conceptes ‘Badalona’ i ‘inseguretat’ i, a l’hora de la veritat, regalen una victòria a Garcia Albiol sense baixar de l’autobús.
Però fins a quin punt es pot recriminar aquest comportament? Fa de mal dir. Perquè si bé és cert que entrar a debatre amb aquest PP sobre aquestes temàtiques és fer-li el joc a la seva veu demagògica, renunciar a fer-ho també implica que l’única opinió que sobresurt als mitjans sobre Badalona acaba sent la que redueix la visió de la ciutat a un problema d’ inseguretat i excés d’immigració. És comprensible que després de tants mesos en què Garcia Albiol ha tingut un micro o una càmera a disposició cada vegada que ha obert la boca, ara la resta també es vulguin fer escoltar. I no està de més que la televisió pública (ep, i la resta de mitjans!) ofereixi un espai per tal que una visió plural sobre la ciutat també es vegi reflectida tal i com marquen els principis bàsics de pluralisme i equitat informativa.
Sigui com sigui el mal ja està fet; la visió parcial i deformada que alguns han projectat de Badalona (i que els mitjans han comprat) s’ha imposat. Responsabilitats, com sempre, compartides. Com compartida haurà de ser la reconstrucció d’un relat de ciutat (post 22M) que faci emergir la imatge d’una Badalona amb problemes, sí, però exemple també de convivència i de cohesió social.
Marcel Mauri. Periodista i professor de Periodisme a la UPF.
