El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha prestat sempre una atenció especial al tractament de la diversitat en els mitjans audiovisuals, atès que considerem que haurien de ser un reflex de tots els matisos que té la realitat social. L’objectiu que perseguim és que els mitjans siguin el màxim d’inclusius possible.

Després de 15 anys de feina sobre aquesta qüestió, en què hem arribat a redactar més de 200 informes, la principal conclusió és que l’audiovisual continua oferint una fotografia incompleta de la realitat social. Els nostres informes aporten una successió d’infrarepresentacions: hi falten dones, hi falten joves, hi falten persones grans i hi falten persones migrades, per esmentar algunes de les absències.

És cert que la situació ha evolucionat positivament, però amb uns resultats que encara són insuficients si el que volem són uns mitjans audiovisuals a l’altura de la societat igualitària i inclusiva a què aspirem. Per exemple, resulta impactant comprovar l’evolució de la presència de la dona en els informatius des del primer informe, del 2004, fins al darrer, corresponent al 2018.

En aquest període de gairebé 15 anys, que ens permet una certa perspectiva històrica, podem veure que el 2004 les dones tenien un exigu 17% del temps total de paraula en els informatius, que ha augmentat fins al 30% el 2018. És francament bo haver duplicat gairebé la presència femenina en els mitjans audiovisuals, però la situació dista encara de ser igualitària i, per tant, cal continuar treballant en aquest sentit.

També hi falten més veus dels joves, de les persones grans i de les persones migrades. El CAC va elaborar el primer informe sobre la diversitat el 2013 i ja va veure les diverses carències que tenia l’audiovisual.

Per exemple, les persones grans –definides com de més de 65 anys– suposaven, segons les dades de l’informe del 2013, el 17% de la població catalana, però, en canvi, només tenien un 7% de la quota de personatges en les sèries de ficció i un 10% en els teleinformatius. I en el cas particular de les dones grans, el que constatàvem era una doble discriminació: les dones de més de 65 anys sortien poc en les notícies, però quan aconseguien sortir-hi ho feien en menys proporció que els homes grans.

Una mica diferent és el cas dels joves: aquest grup, considerat com de persones d’entre 15 i 29 anys, representaven el 16% de la població catalana el 2013. Doncs bé, en els teleinformatius hi estaven infrarepresentats, amb un 7%, però, en canvi, estaven sobrerepresentats en els programes de ficció, on tenien una presència del 25%.

Un supòsit de poca presència en els mitjans és el de les persones migrades, que suposaven el 17% de la població de Catalunya. Aquest col·lectiu només sortia en el 3,6% de les notícies i estava particularment desaparegut en la ficció.

Aquestes són dades del primer informe, corresponent al 2013. L’any següent, el 2014, es va repetir l’informe, amb uns resultats força similars. Per tal de tenir una perspectiva adequada, es va decidir elaborar informes cada tres anys. El següent va ser el 2017, en què, en determinats apartats, es podien comprovar petites millores, però encara de manera insuficient. El següent està programat per al 2020.

El que també hem constatat és que, alhora que els mitjans audiovisuals tradicionals –ràdio i televisió– milloren, encara que lentament, ha aparegut un nou actor que ha trasbalsat la situació. Des de l’any 2015, com altres reguladors europeus, hem començat a analitzar els continguts presents a internet: plataformes per compartir vídeos, xarxes socials, webs i blogs. El resultat és preocupant: els continguts de risc i els estereotips es concentren a internet. Hi ha una evidència que les noves tecnologies, que suposen una millora substancial per a la societat, també presenten un costat fosc, en forma de fake news, d’estereotips i de manca de diversitat.

Es tracta d’un desafiament que compartim amb la resta de reguladors europeus. Tots hem vist com la irrupció dels media online en el panorama audiovisual suposa un repte si volem mantenir els drets de les persones en l’àmbit de la comunicació. La nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada a finals del 2018 i pendent de transposició, serà una oportunitat per adaptar-nos a la nova situació i fer que determinats continguts disponibles a les plataformes o a les xarxes socials no esdevinguin un forat negre i una competència deslleial amb els mitjans tradicionals, que sí que estan subjectes a normes i recomanacions.

Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

 

Article publicat en el número de primavera 2019 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram