Abans de començar, per ser honest, diré que soc observador participant del que em disposo a analitzar. Des de la tardor del 2022, prenc part, un cop per setmana, en la tertúlia d’anàlisi d’actualitat del programa Més 324, que s’emet cada nit de dilluns a divendres pel canal 324 i que es torna a emetre, una mica més tard, per TV3. El presentador i director d’aquest espai és el periodista Xavier Graset, un col·lega amb molta experiència i amb moltes taules davant i darrere de les càmeres.
El format que ofereix a l’espectador no enganya ni vol inventar la sopa d’all: combina el comentari d’algunes notícies destacades amb entrevistes a plató (o per connexió amb l’exterior), entre les quals sempre n’hi ha una o dues sobre alguna novetat editorial. De fet, en Graset ha aconseguit fer el programa de llibres més vist de Televisió de Catalunya, una cosa que el sector ja li ha reconegut a bastament. Tots els autors i editors hi volen sortir, com és natural.
Mig de broma, li dic a l’amic Graset que ara, en realitat, el Més 324 ja no és un programa sobre l’actualitat política on apareix, de tant en tant, algun llibre, sinó un espai de llibres on, cada cop amb més brevetat, també s’hi parla dels esdeveniments polítics. Ell riu, però no ho nega. L’assumpte important és que aquesta fórmula –la fórmula Graset– funciona molt bé. Quines són –a parer meu– les claus d’aquest èxit?
En primer lloc, cal subratllar que Graset sempre parla de llibres que ha llegit, de manera completa o en diagonal, la qual cosa sembla revolucionària, perquè hi ha massa gent que aborda entrevistes amb escriptors des de la pura inòpia i total incompetència. Quan pregunta, el presentador sap què diu i també sap escoltar. Els autors entrevistats –catalans o estrangers– s’adonen ràpidament que l’entrevista d’aquell vespre no és de tràmit i que és, per damunt de tot, una bona oportunitat d’arribar a la gent que, tal vegada, comprarà i llegirà aquella obra. Graset sap molt bé qui té davant i tracta el convidat amb respecte i amb interès.
En segon lloc, el fet que el Més 324 fugi de les escenografies, dels ritmes i de les tonalitats dels programes culturals afavoreix l’apropament del públic als autors, sense solemnitats ni academicismes impostats. Escau molt als llibres –novel·la, poesia, assaig o memòries– el fet de trobar-se envoltats de notícies diverses perquè, aleshores, creen una mena de parèntesi que, al final de la jornada, ajuda el televident a pair millor la sempre densa i atabaladora tirallonga de declaracions i contradeclaracions sobre les trifulgues de la política, l’economia i les guerres.
En tercer lloc, el bon humor, la cordialitat i l’espontaneïtat controlada d’en Grasset ajuden a generar un clima propici per a la confidència, poc habitual en programes d’aquesta mena. L’entrevistat s’obre i, en aquest context, assistim a l’espectacle de la paraula i del pensament, sovint amb meandres inesperats i referències que ens atrapen. Quan la complicitat entre entrevistat i entrevistador trenca les barreres, sorgeix, fins i tot, un tipus de veritat que es dona poquíssim en la televisió actual. En aquests casos, l’entrevista agafa el gruix d’una conversa d’alta volada que no voldríem que s’acabés mai. Tots els espectadors del Més 324 en tenim alguna d’aquestes guardada en la memòria.
I, en quart lloc, és molt important la diversitat de les obres triades. Graset i el seu equip posen el focus en llibres de tota mena: pot ser una versió nova d’un clàssic o un gran reportatge, pot ser una novel·la gràfica o un poemari aparentment minoritari, pot ser una biografia erudita o un assaig filosòfic o sociològic… Tot hi cap: obres originals i traduccions, temes de moda i volums especialitzats, grans editorials i petits segells. Graset entrevista autors catalans i autors estrangers, el programa promou la literatura en català i, sense penjar-se cap medalla, la literatura en general. La naturalitat amb la qual es produeix l’aproximació rigorosa i amena a les novetats literàries al Més 324 és un dels seus atributs principals.
M’encanta que la política i la cultura puguin conviure sense grinyolar cada nit en un programa de la televisió pública. Això fa que relativitzem la gravetat dels conflictes polítics i també fa que tinguem accés, com si res, a discursos culturals que no queden tancats en esferes especialitzades o gremials
Em diuen diversos llibreters que es nota molt, en les vendes, quan un llibre ha sortit a Can Graset. En aquest sentit, el programa s’ha convertit en un prescriptor destacat a Catalunya, seguit per un públic fidel integrat per persones que comparteixen algunes dèries: interès per la política, voluntat d’una informació més pausada que la que dona el Telenotícies, gust per l’anàlisi i el rerefons dels fets, curiositat per la cultura i pels llibres, i necessitat de continguts audiovisuals que no paguen cap peatge a la banalització ni a les formes neoadolescents que estan rebaixant el nivell d’altres espais televisius. Afortunadament, el Més 324 és un programa adult que no vol deixar de ser-ho. Un programa que considera que l’espectador no és imbècil.
M’encanta que la política i la cultura puguin conviure sense grinyolar cada nit en un programa de la televisió pública. Això fa que relativitzem la gravetat dels conflictes polítics i també fa que tinguem accés, com si res, a discursos culturals que no queden tancats en esferes especialitzades o gremials. Graset fa una barreja que potser seria explosiva en altres mans. El talent de combinar aquests materials sense desfigurar-los és digne de ser posat en primer terme, perquè no és fruit de cap casualitat ni de cap improvisació. Al darrere d’aquest resultat, hi ha molt treball, experiència i risc ben pensat.
Arribats a aquest punt, vull aprofitar aquest paper per adreçar-me als actuals directius de TV3 per demanar-los, respectuosament, que valorin com pertoca el que representa un programa com el que dirigeix Xavier Graset. Em sembla que, portats potser per un afany de semblar més joves i més moderns que ningú, es promocionen amb grans anuncis determinats espais mentre mig s’obliden productes consolidats que funcionen, com el Més 324. No ens enganyem: les novetats són necessàries, però la continuïtat de certes ofertes és el que manté el caràcter d’un canal públic que té un prestigi innegable en l’àmbit informatiu.
Si el Més 324 no existís, no es parlaria de llibres amb la puntualitat i amb la quantitat que es fa ara a Televisió de Catalunya. Ni es comentarien les notícies amb el to distès i enraonat amb el qual, en general, ho intentem fer els que seiem a la taula que modera Xavier Graset. Ni es farien entrevistes amb polítics i líders socials que trenquen la lògica mecànica i avorrida del que és previsible. La bona televisió ajuda a crear ciutadanies responsables i contribueix a vehicular una conversa social que superi les trampes i les inèrcies. Em sembla que no és poc.
Francesc-Marc Álvaro, periodista i escriptor.
Article publicat al número de primavera 2023 de la revista Comunicació 21.
