Es van complint els terminis fixats per a implantar la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació. La iniciativa d’aquesta futura llei se centra en els recents esdeveniments en alguns països de la UE que afecten la propietat, la gestió o el funcionament de determinats mitjans que apunten cap a una creixent ingerència en aquest sector.
D’aquesta manera, i segons la Comissió Europea, la iniciativa té per objecte garantir un millor funcionament del mercat dels mitjans de comunicació de la UE mitjançant l’augment de la seguretat jurídica i l’eliminació dels obstacles en el mercat interior. És previst que les normes estableixin un mecanisme per incrementar la transparència, la independència i la rendició de comptes de les accions que interessen en el mercat dels mitjans, la llibertat i el pluralisme dins de la Unió Europea.
La proposta de llei té obert un període perquè editors, professionals o qualsevol ciutadà pugui enviar a la comissió de treball els seus comentaris. El termini de presentació acaba a mitjanit del dia 23 d’aquest mes de gener. La consulta, oberta i democràtica, s’ha plantejat clarament perquè la Comissió vol saber el que pensa la ciutadania i els professionals dels mitjans. A partir de la data fixada, la Comissió resumirà tots els comentaris rebuts i els remetrà al Parlament Europeu i al Consell per alimentar el debat legislatiu. Els comentaris rebuts es publicaran igualment en el web de la Comissió.
(Tot i que el passat 14 de desembre escrivia a Comunicació 21 sobre el meu convenciment que les associacions catalanes d’editors de premsa no generalista –AMIC, APPEC i ACPC– comparteixen la intenció i el sentit de la Comissió de proposar aquesta Llei Europea de Llibertat de Mitjans, desconec a hores d’ara si alguna d’aquestes entitats ha tramès o no algun comentari a la comissió de treball.)
La proposta per a una futura Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació es deriva del compromís polític de la presidenta Ursula von der Leyen, que va anunciar la iniciativa en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió de 2021. Més endavant, la presidenta va insistir en el paper de la informació com a bé públic, reconeixent que els mitjans no són com les altres empreses. i que la seva independència s’hauria de protegir en l’àmbit de la UE.
Segons l’esmentada proposta, el sector dels mitjans forma part de l’ecosistema industrial cultural i creatiu, “un dels 14 ecosistemes industrials essencials per a una recuperació inclusiva i sostenible, així com per a la doble transició (verda i digital) de l’economia europea”. La proposta reconeix que els serveis de mitjans no només són un sector econòmic important i dinàmic, sinó que també juguen un paper vital per garantir un àmbit cívic saludable, assegurant les llibertats econòmiques i els drets fonamentals, inclosa la igualtat.
En el context de la proposta per a l’elaboració de la nova llei, es posa de manifest que “els mitjans independents, i en particular els mitjans de comunicació, proporcionen accés a una pluralitat d’opinions i representen fonts d’informació fiables tant per als ciutadans com per a les empreses. Ajuden a formar l’opinió pública i coadjuven els ciutadans i les empreses a formar opinions i decisions informades”. El text destaca també que els mitjans juguen un paper crucial en la preservació de la “integritat de l’espai d’informació europeu i són essencials per al funcionament de les nostres societats i economies democràtiques”.
La proposta tampoc obvia que, gràcies a les tecnologies digitals, cada cop és més possible accedir als serveis de mitjans a través de fronteres i per diferents mitjans, mentre que la competència en l’espai dels mitjans digitals és cada cop més internacional, i diu: “La Unió Europea ja és un referent mundial en aquest camp, i aquesta proposta reforçarà i organitzarà encara més l’espai europeu d’informació”.
Els promotors d’aquest projecte de llei que està tirant endavant, de moment sense impediments i amb una àmplia col·laboració de professionals i ciutadans, van recordar en la presentació del projecte que els proveïdors de serveis de mitjans europeus també s’enfronten a una creixent interferència en les seves decisions editorials i en la seva capacitat per oferir serveis de mitjans de qualitat (és a dir, serveis produïts de manera independent i d’acord amb els estàndards periodístics) en el mercat interior, i feien referència als informes anuals de la Comissió sobre l’estat de dret i el monitor del pluralisme dels mitjans.
Davant la problemàtica derivada per la fragmentació de les garanties destinades a evitar la ingerència en la llibertat editorial de tots els mitjans i a l’heterogeneïtat de les garanties que s’ofereixen als mitjans de servei públic en matèria d’independència, la Comissió pretén que aquest fet no provoqui distorsions en les condicions de competència en l’àmbit del mercat intern.
La proposta reconeix que l’assignació opaca i desequilibrada dels recursos econòmics genera obstacles en el mercat interior, així com condicions heterogènies de competència. En particular, s’argumenta: “l’opacitat dels sistemes de mesura de l’audiència propietaris, i els biaixos inherents a aquests sistemes, distorsionen els fluxos d’ingressos publicitaris, amb conseqüències negatives, en particular, per als proveïdors de serveis de mitjans i desavantatges als competidors que ofereixen serveis de mesura de l’audiència complint els estàndards acceptats de la indústria”. En aquest punt es reconeix un fet tan important com real: “el mercat interior també es veu distorsionat per l’assignació opaca i injusta de la publicitat estatal (és a dir, fons públics utilitzats amb finalitats publicitàries), a la qual de vegades es dona prioritat als proveïdors de serveis nacionals, o s’utilitza per promoure i subvencionar determinats mitjans de manera disfressada”.
En la proposta de reglament, s’escriu que “la publicitat estatal s’ha d’entendre en sentit ampli, com la que cobreix activitats de promoció o autopromoció dutes a terme per, per a o en nom d’una àmplia gamma d’autoritats o entitats públiques, entre les quals hi ha els governs, les autoritats o els organismes reguladors i les empreses de propietat estatal o sota el control estatal en diferents sectors, a escala nacional o regional, o els governs locals d’entitats territorials que superin el milió d’habitants. Això no obstant, la definició de publicitat estatal no ha d’incloure els missatges d’emergència de les autoritats públiques quan siguin necessaris, per exemple en casos de catàstrofe natural o sanitària, accident o altres incidents sobtats que puguin causar danys als individus”.
Estem davant d’una llei absolutament garantista, que vol que la societat aprofiti els fruits del mercat interior dels mitjans de comunicació. Així, en el punt 11 es diu que “és essencial garantir no només les llibertats fonamentals reconegudes pel Tractat, sinó també la seguretat jurídica que els destinataris dels serveis de mitjans de comunicació necessiten per al gaudi dels beneficis corresponents”. Segons els legisladors, aquests destinataris han de tenir accés a serveis de mitjans de qualitat, que hagin estat creats per periodistes i editors de manera independent i en consonància amb els estàndards periodístics, de manera que facilitin informació fiable, incloses les notícies i els continguts relatius a assumptes d’actualitat.
Destaco, per acabar, el reconeixement de la futura llei cap als periodistes i editors, dels quals escriu: “són els actors principals en la producció i la prestació de continguts fiables de mitjans de comunicació, en particular informant sobre notícies o assumptes d’actualitat”. I reconeix, com a essencial, protegir la capacitat dels periodistes per recopilar, verificar i analitzar informació, inclosa la facilitada de manera confidencial. El text és contundent: “mitjans i periodistes han de poder comptar amb una protecció sòlida de les fonts i les comunicacions periodístiques, inclosa la protecció contra l’ús de tecnologies de vigilància, ja que sense aquesta protecció es podria dissuadir les fonts d’assistir els mitjans de comunicació a la informació al públic sobre assumptes d’interès general. Com a conseqüència, la llibertat dels periodistes d’exercir la seva activitat econòmica i complir el seu paper vital de ‘guardians públics’ podria veure’s menyscabada, cosa que repercutiria negativament en l’accés als serveis de mitjans de comunicació de qualitat. La protecció de les fonts periodístiques contribueix a la protecció del dret fonamental consagrat a l’article 11 de la Carta”.
Conforta i vitaminitza que la Unió reconegui que els mitjans tenen un paper decisiu en la configuració de l’opinió pública, contribuint a fer que els ciutadans participin en els processos democràtics. És raonable, doncs, que els estats membres estableixin normes i procediments en els seus sistemes jurídics que garanteixin una avaluació de les concentracions al mercat dels mitjans que puguin tenir efectes significatius sobre el seu mateix pluralisme o la independència editorial. La futura Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació, que el mes vinent entrarà en la tercera i definitiva etapa abans de la seva aprovació definitiva, sembla que n’és una bona mostra.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
