Editar un portal temàtic sobre el sector de la comunicació comença a assemblar-se molt a la tasca que fa un corresponsal de guerra des de la trinxera. Dit així pot semblar sarcàstic i exagerat, però, salvant les ineludibles distancies físiques, és el sentiment que experimentem a la redacció. Cada dia, jornada rere jornada, donem el comunicat de guerra i informem de tancaments de mitjans, EROs, reduccions de plantilla i sous, fusions forçades i altres perles similars. Les notícies que publiquem no donen cap marge a l’optimisme, ni tan sols el de poder dir que el sector ha tocat fons (o sostre, o el que sigui).
La desmoralització és total. Vivim instal·lats en un xoc permanent, gestionant situacions impossibles o increïbles, sense suficient capacitat de reacció donat que els esdeveniments ens superen a tots, a nivell individual però especialment en el terreny col·lectiu. La inseguretat que es viu és vertical i horitzontal: des del becari en vies d’extinció que toca el cel només uns instants –amb la sensació de no poder veure’l mai més– fins al directiu o el periodista experimentat que s’ha quedat sense feina i sense projecte i que pul·lula per Barcelona a la cerca i captura d’alguna oportunitat que sap que ningú li donarà. Des del petit emprenedor o empresari que lluita i lluita –així com ho fa un hàmster engabiat– per mantenir a flotació el seu petit periòdic o revista, fins al gran editor o president, clarament nerviós i en més d’un cas centrat en vendre per poder respirar alleugerit i fugir cinc mil quilòmetres ben lluny.
Gestionar des de la corda fluixa no és agradable, i a la practica implica estar més a prop de la improvisació –dissimulada– que de la gestió professional –sense referents–. Perquè la situació és tan tremenda que veiem amb sorpresa el desmantellament de tot un sector, a trossos, sense full de ruta, sense pla B, sense treva. I les preguntes ja sonen a rutina: fins quant? Què ha de passar per aturar aquesta sagnia? Qui té la clau de la supervivència? Què passarà demà?
Estem davant la gestió de la misèria. Sense pal·liatius.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
