En un article anterior en aquest digital, vaig argumentar com el tractament hostil de la major part dels mitjans de comunicació espanyols sobre el procés polític català havia adoptat les pràctiques de la propaganda de guerra, fet que vulnerava els codis deontològics bàsics de la professió periodística. Recents informes i articles, així com el tractament mediàtic del 9-N des dels mitjans amb seu a Madrid, m’han animat a escriure aquesta segona part.
El tractament del 9-N des de la major part dels mèdia espanyols va estar presidit per la decidida voluntat de presentar-lo en negatiu, com a element de tensió, quan no de directa provocació. Per exemple, Antena 3 TV va donar un descarat protagonisme a l’únic incident violent, i no va tenir cap pudor en amagar que havia estat protagonitzat per un grupet de feixistes, presentant-los com a simples “radicals”. Un relat impagable per demostrar el pretès trencament social a Catalunya. Cal no oblidar que la prioritat de diversos mitjans espanyols va ser intentar que persones contractades expressament hi votessin més d’un cop… sense èxit. L’objectiu era ben clar: desacreditar com fos la magnífica jornada democràtica i festiva que van protagonitzar més de dos milions llarg de ciutadanes i ciutadans.
En aquest portal s’ha fet referència a un impecable estudi publicat per Mèdia.cat realitzat per Sílvia Martín i Daniel Camon, que desmunta, amb dades incontestables, la falsa acusació de manca de pluralisme a TV3 i Catalunya Ràdio. Un estudi que demostra que, a les tertúlies de RNE i TVE, la presència de veus mínimament favorables al procés polític català és la mateixa que als mitjans de la caverna mediàtica: cap, zero. I als grans mitjans privats espanyols aquesta presència és merament testimonial, quasi decorativa. La visió dels programes d’actualitat audiovisuals espanyols només varia en els adjectius que empren a l’hora de ridiculitzar o atacar el dret dels catalans a decidir el seu futur col·lectiu. Una qüestió de matís, de bones o males formes dels tertulians participants i del conductor del programa, i poca cosa més.
Gens casualment, la manipulació informativa a RTVE (tot un clàssic!) ha mogut a 1.500 dels seus professionals a signar un manifest de denúncia que els honora, però del qual se n’ha parlat poc i no ha tibat cap polèmica mediàtica d’importància. En canvi, el post d’un afiliat a un blog sindical de TV3 ha estat manipulat, fins a l’extrem de ser presentat com a demostració científica que dins de la Corpo s’empren pràctiques goebbelianes que haurien revoltat els seus treballadors. Una interessada polèmica alimentada a tot drap, i que ha fet que arribés a ser un dels temes que Jordi Évole va preguntar a Oriol Junqueras al seu Salvados de La Sexta. El món a l’inrevés.
Acabo comentant un article que mereix formar part d’un futur manual sobre la propaganda de guerra en contra els mitjans públics catalans. A primers d’aquest mes, a El País, Ignacio Vidal-Folch s’esplaià amb una bateria d’insults als professionals i directius de TV3, actuals i precedents. Qualificatius com els de “sectari” o “xenòfob”, o titllar de “publicistes” a grans professionals com Albert Sáez o Mònica Terribas, il·lustren la demagògia de l’escrit, que arriba a la indecència d’afirmar que per a molts professionals de la casa, treballar-hi és un “oprobi”. Una indecència que arriba al paroxisme final de titllar els debats a TV3 d’“exercicis de fatxenderia política”, i al conjunt de la cadena d’estar situada al nivell “intel·lectual, moral i estètic” del personatge Torrente interpretat per Santiago Segura.
Un article que exemplifica a quin nivell s’està situant determinada intelligentsia dita progressista; i que il·lustra la qualitat democràtica de l’Estat al qual, encara, pertanyem. Un exemple més de l’opinió publicada a Espanya sobre Catalunya, apareguda en un diari que fa anys havia estat símbol de prestigi entre els lectors que el portaven sota el braç. Un motiu més per fer un pensament col·lectiu i definitiu. Keep Calm? Sí, and carry on ben aviat.
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.
