Si prosperen les esmenes que tots els partits polítics han presentat a la nova Llei d’Enjudiciament Criminal, es limitarà i molt l’accés dels mitjans de comunicació a la informació judicial. Seran els jutges els qui decidiran quines resolucions podran fer-se públiques i quines no, ampliant el secret del sumari indefinidament. Fins i tot, en alguns supòsits, els fiscals podrien vetar l’accés dels mitjans a la informació si no hi ha acord entre les parts, encara que el mateix jutge consideri que no perjudica la investigació.
De fet, la discrecionalitat del jutge podria fer que fins i tot es poguessin vetar les informacions periodístiques en l’admissió de querelles, en les mesures cautelars, en els processaments o els sobreseïments. Tot quedaria supeditat a que el jutge considerés –novament– que “la publicitat no perjudica la investigació”.
En quina situació deixa això el gènere periodístic dels tribunals? Es tracta d’una de les pràctiques periodístiques més antigues, serioses i vitals de la professió. Sempre li ha donat caràcter i fortalesa, i ara, en canvi, quedarà mortalment limitada.
Per si no fos suficient, es planteja que les resolucions judicials i les diligències d’investigació també siguin secretes. Només el jutge instructor, prèvia audiència de les parts, podrà autoritzar que se’ls doni publicitat i si existeix un interès públic rellevant. Tot força subjectiu.
És sospitós i flagrant que tots els grups parlamentaris donin un suport unànime a aquestes mesures que atempten clarament contra la llibertat d’informació. Potser es veuen massa afectats per l’allau de notícies que surten dels tribunals i que no beneficien gens a la classe política en la seva globalitat. Però no sembla més propi d’un país que involuciona el que es privi als mitjans de l’accés a aquestes informacions?
Què diuen els jutges? Algun sector de la judicatura ja ha mostrat el seu desacord amb la limitació legal que els polítics volen imposar en l’accés al periodisme de tribunals. Ens podrem imaginar l’actual premsa sense les informacions judicials dels imputats del cas Gürtel, per exemple? De quins continguts estem privant els lectors i la ciutadania? Som conscients del que implica això per a la professió?
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21
