Alguns invents han suposat un gran canvi en el curs de la història i un fort efecte per a la humanitat, i el naixement de la impremta és un d’aquests. Com el seu nom indica, la impremta és una màquina que permet la producció massiva de material imprès, per exemple, llibres i diaris. La idea de la impremta sona simplista en els temps actuals, però quan la màquina va ser refinada per primera vegada per Johannes Gutenberg, al segle XV, va ser un invent més que revolucionari: el seu desenvolupament ajudaria a destruir el control de la informació a Europa i canviaria el curs de la història tal com es coneixia fins aleshores.

Avui, molts joves es pregunten per què va ser important per a la societat la invenció de la impremta. Doncs perquè es va disposar d’una manera de reproduir ràpidament i econòmicament la paraula escrita, fet que va permetre que comencés una era de comunicació de masses. Els llibres, que abans només eren obtinguts pels rics per mostrar la seva condició de tenir la capacitat de llegir, ara podien arribar a tothom. En expandir-se el text escrit, va augmentar l’alfabetització a Europa i més enllà, mentre que, fins aquell moment, l’educació i la lectura havien estat només per a les elits. Tot això, al seu torn, transmetria informació i idees que, eventualment, s’utilitzarien per amenaçar els poderosos, que encara són als diaris. La gent del carrer ja no confiaria en el boca-orella per informar-se, ja que la impremta els havia donat poder de coneixement.

Res és etern. Vet aquí que, el 1994, els periodistes van fer els seus primers passos cap a internet. Després d’uns quants anys de ser periodistes en línia, van haver d’utilitzar els coneixements que havien reunit per informar sobre el World Trade Center l’11 de setembre de 2001, tant durant com després de la destrucció. En el moment de la crisi, es diu que telegraph.co.uk atenia 600 sol·licituds de pàgines per segon. En només una dècada, el periodisme en línia s’ha convertit en el centre de la vida de la gent i, com a resultat, alguns han abandonat completament les notícies impreses.

A mesura que els periodistes han anat avançant, també ho ha fet la tecnologia: els telèfons intel·ligents i les tauletes han fet més fàcil accedir a la informació. Per tant, el ciutadà ja no necessita anar al quiosc o la botiga del poble per buscar el diari que li proporciona la informació desitjada. Ara pot accedir a tota la informació que desitja tan bon punt es desperta amb només tocar un botó. D’aquí una de les moltes raons per les quals el periodisme en línia ha tingut tant d’èxit al llarg dels anys. Com que la gent està més ocupada que abans, amb l’estil de vida ràpid que tots portem, s’ha tornat més fàcil confiar en els nostres dispositius mòbils que en els quioscos locals, que de mica en mica van tancant.

Libby Foster, reconeguda periodista de Chicago, escrivia en un diari local que “l’únic inconvenient d’accedir a la informació sempre que vulguem és la sensació comuna de fatiga del cicle de notícies. Si no s’està lluitant per trobar fonts fiables en línia, és difícil esbrinar com filtrar els titulars competitius i conflictius que tenen un paper als nostres mòbils i xarxes socials”. Aquí em ve al cap una pregunta: quan les notícies es van convertir en una part tan complicada del nostre dia a dia, i per què decidim seguir-les?

Foster ens diu que hi ha quatre motius principals pels quals seguim les notícies. “Supervivència, ganes d’ajuda i empatia, mantenir-nos informats i entreteniment. Les raons per les quals escollim seguir les notícies varien en funció de cada història, però aquests són els factors comuns que entren en joc quan es tracta de per què escollim les nostres notícies. Per això, amb el pas del temps, molts de nosaltres ens hem inclinat cap a fonts en línia, ja que no només hi tenim les nostres notícies locals, sinó que les podem obtenir d’arreu del món en funció dels nostres interessos”. Estic d’acord amb la periodista americana que aquesta és una altra de les raons per les quals el periodisme en línia ha tingut tant d’èxit els darrers anys; una entrevista que podria haver trigat setmanes a muntar-se en anys anteriors ara es pot concertar en menys d’un dia i completar-se en menys d’una setmana. Gràcies a l’avenç dels telèfons mòbils, els periodistes ara poden entrevistar els seus subjectes des de la comoditat de casa seva. És més, aquí hi ha guanyat tothom, el periodista d’un mitjà d’abast estatal i el periodista de proximitat.

Com que el periodisme en línia ha tingut tant d’èxit, no hi ha cap dubte que és un dels principals contribuents al declivi de la impremta. Fixem-nos que no només les nostres notícies estan ara en línia, també ho està la nostra vida. En el passat, si algú volia anunciar els seus serveis o vendre les seves cases, se n’anava al diari local per fer publicitat als seus veïns. Ara tenim xarxes socials on podem crear pàgines i grups especialment per a aquests propòsits, deixant la premsa de proximitat impresa sense aquesta publicitat que durant anys i panys havia estat una font d’ingressos que podia superar el 50% de la publicitat total del mitjà, a més d’un munt de pàgines exclusives.

Això pot no semblar gran cosa, però ara hem de recordar als futurs periodistes que la publicitat va ser una vegada una de les dues principals fonts d’ingressos dels periòdics impresos, juntament amb la venda al quiosc i la subscripció. Es va arribar a una veritable simbiosi entre les empreses –que pagaven una gran quantitat per anunciar els seus productes i serveis– i el mitjà mateix. D’aquí ve el mal nom de “botiga de la senyora Maria” en referir-se a determinats anuncis. Sempre hi ha “la senyora Maria” disposada a posar el seu anunci a la premsa “de casa”, encara que només sigui als números extraordinaris, de primavera, festa major i Nadal.

Tot plegat no ens pot distreure del fet que la decadència de la impremta ha estat una preocupació en la indústria de la comunicació des de fa anys. A mesura que el nombre de lectors es redueix gradualment, és difícil determinar si la indústria gràfica té alguna possibilitat de sobreviure a l’edat moderna en què ens trobem. I Catalunya ha tingut una gran tradició i ha estat molt potent en la indústria gràfica. Durant dècades, aquí s’han mantingut obertes una colla de plantes d’impressió, algunes de colossals, com les de Zeta, Grupo Godó i Bermont Catalonia; d’altres amb gran potencial, com Rotimprés (Gironès), Imprintsa (Bages) o Indugraf (Tarragona). Aquestes plantes d’impressió han tingut i tenen un gran ressò arreu per la seva qualitat i modernitat. A Rotimprés, per exemple, la seva clientela de país es redueix al 25%, segons el gràfic que publiquen al seu web.

Les plantes catalanes imprimeixen per al País Valencià, l’Aragó i, com Rotimprés, a França. Però, com tot el sector, estan acusant força la davallada de tiratges, d’aquí la seva estirada fins a on es pot, alguna porta abaixada i canvi de propietaris. Ara bé, hi ha certa inquietud en el sector pel fet que impremtes d’altres territoris de l’Estat estiguin temptejant el mercat català.

En aquesta llarga i sinuosa ruta de la premsa és necessari l’incís que ens trobem amb la pandèmia del coronavirus: el fenomen de la tria d’informacions fiables, especialment en línia, en mitjans que creiem que ens serviran a nosaltres i a les nostres famílies amb la informació correcta que necessitem saber. Després de tot, això és el que se suposa que han de fer les notícies. L’esgarrapada de les fake news està fent força mal.

Cert que en els darrers anys ens trobem amb més informació de la que podem gestionar, la qual cosa dificulta determinar quina informació realment necessitem. En un moment donat, els exemplars impresos dels diaris eren la nostra principal font d’informació, fos local o internacional; sabíem on trobar allò que buscàvem. Per tant, hem de fixar-nos en la importància de la impremta i la història de com va ser en primer lloc. Al cap i a la fi, va haver-hi un temps en què vam haver de confiar en el boca-orella i en un pregoner per conèixer les notícies. Com a societat, hem evolucionat molt des d’aquells temps, però encara queden estratègies que es mantenen avui dia que són fruit d’on vam començar.

Avui, amb molts diaris que es mouen en línia, també hem de discernir qui es veurà realment afectat per les debilitats de la impremta. I si la impressió no pot sobreviure, a qui afectarà més?

Els diaris perden terreny davant els digitals

Actualment, tothom té l’oportunitat de llegir les notícies a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Això és possible, en part, gràcies a internet. Tanmateix, això té un inconvenient: el seu efecte negatiu en molts diaris. Els mitjans digitals són cada cop més populars i la popularitat dels diaris impresos està disminuint, i de retruc les plantes impressores reben de valent.

Avui dia (quasi) tot es digitalitza. Una de les raons d’això és la facilitat de tenir-ho tot en un sol lloc en línia més que físicament a la teva mà. És un punt de facilitat d’ús que fa que el diari desaparegui més sovint i que la gent busqui les notícies per internet. És molt fàcil agafar el telèfon i consultar les notícies quan estàs esperant l’autobús o el tren. No tens un diari a la butxaca quan el necessites. Tot i que això perjudica més els diaris de les capitals: al món local les distàncies són curtes i l’interès per la proximitat és tan fort com obvi.

Per estar al dia amb la digitalització, la majoria de diaris també s’ha digitalitzat. Molts mitjans permeten llegir el diari convencional, però també en format digital. Això sovint implica costos mitjançant una subscripció, però amb els diaris més grans de tot el món això ha tingut un impacte important; no pas als locals, encara.

Com que el diari generalista d’avui dia gairebé no es compra físicament, és difícil que hi hagi diaris petits. Per tant, se sol passar a l’edició de diaris digitals. Els especialistes indiquen que d’aquí a uns anys ja no hi haurà lloc per als diaris físics. Això vol dir que només es publicaran materialment els diaris més grans. Com que els petits diaris generalistes gairebé no es venen, aquests també s’eliminaran gradualment, però amb seguretat. Només hi ha una excepció: la premsa local, setmanal o mensual, no tan sols no caurà, sinó que pot fins i tot augmentar la seva difusió amb la millora dels seus canals de subscripció i filiació.

El darrer estudi del Reuters Intitute d’Oxford ens diu que “els diaris que ara funcionen principalment en línia tenen molt bones possibilitats de continuar existint d’aquí a uns anys. Molta gent encara té la necessitat de notícies diàries i volen estar al dia de què està passant al món”. I continua: “Per a alguns diaris encara és difícil canviar al mitjà digital. Sovint hi ha més coses del que sembla. Hi ha diferents condicions per als mitjans digitals en comparació amb un diari normal. Per publicar un diari, cal una impremta per imprimir-lo. L’edició d’un diari digital, però, comporta més problemes. De vegades es pot trigar molt de temps a resoldre’ls, aquests problemes. En primer lloc, és important tenir un web ben construït. Com a diari, és necessari que et puguin trobar. Per això és útil comptar amb especialistes que en sàpiguen. Sense aquests especialistes, podeu trobar inconvenients addicionals”.

Els diaris es troben amb molts problemes a l’hora de digitalitzar, sobretot els locals. Es fa molta preparació als llocs web dels periòdics. Això ha de garantir que tot funcioni i que no hi hagi problemes per als usuaris. Per assegurar que això sigui així, s’ha de treballar constantment per millorar el lloc web. La competència a internet és encara més difícil que la competència amb els diaris físics. Això es deu al fet que també hi ha més mitjans digitals petits que poden causar dificultats als grans.

Actualment, els mitjans digitals apareixen cada cop més i es consoliden en el món local. En realitat, és exactament el mateix que el diari, però tot està col·locat digitalment. En comparació amb els diaris en paper, els mitjans digitals estan guanyant terreny a tot el territori, tot i que a la majoria dels editors els agrada mantenir l’edició física. Ho he constatat.

En un altre ordre de coses, en l’era digital que vivim, els periòdics generalistes es veuen obligats a cooperar amb les xarxes socials. Una mena de mal necessari. Però es constata que les xarxes socials fan que els diaris perdin terreny. Tanmateix, també els proporciona nous usuaris. El desavantatge de les xarxes socials per als diaris és que no poden determinar les seves pròpies condicions. Avui dia, tot es basa en les condicions de les xarxes socials. D’aquesta tempesta se salva, per ara, el mitjà de proximitat.

Els especialistes indiquen que d’aquí a uns anys ja no hi haurà lloc per als diaris físics. Però aquests especialistes, esmentats en l’estudi de Reuters, desconeixen el món català de la comunicació. A Catalunya, la premsa de proximitat no és comparable als “diaris petits” nord-americans. La seva fortalesa és fora de dubte i, potser, una exclusivitat.

En aquest món la rendibilitat és irrenunciable. Per aquest motiu crec que els mitjans de comunicació continuaran imprimint diaris sempre que surti a compte. Encara són rendibles avui en dia, però no tant com abans, siguem sincers i escrutem els seus números a la Comissió de Valors. El principal problema són les alternatives de què ara disposen els anunciants. En la dècada de 1980, els diaris associats a l’ACPC i l’AMIC tenien el monopoli de la publicitat local; ara, la premsa regional i nacional, que havia menyspreat aquests periòdics “de casa”, no està tenint cap mania a fer-se seu que “són locals”. Sort que la ciutadania no és beneita.

Com serà el futur de la indústria de la premsa? Estimo que, a mesura que la tecnologia avanci molt ràpidament i s’extingeixi el públic gràfic més antic, la indústria dels diaris es mourà exclusivament en línia. El problema segueix sent que és més difícil guanyar diners en línia. “Estem venent més anuncis en línia del que ens pensàvem”, diuen a la patronal d’editors de premsa WAN-IFRA, “i la nostra audiència en línia està creixent ràpidament, però els llocs alternatius per anunciar-se continuen. I és molt més difícil convèncer la gent perquè pagui una subscripció en línia que no pas aconseguir que comprin un diari”.

Per tant, la patronal de la premsa en l’àmbit mundial reconeix que el model de negoci és una mica deficient. S’ha parlat d’una intervenció de l’Estat en un intent de donar suport al periodisme, però qualsevol “patrocini” d’aquest tipus podria tacar la reputació d’independència de la indústria.

Crec que la indústria espera poder fer funcionar el model de negoci en línia, no té cap més opció. Sens dubte, hi haurà víctimes. Però la gent encara vol notícies, i els periodistes que reten comptes a qui té el poder segueixen sent una part crucial del procés democràtic; de fet, això probablement és més important avui que mai.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

Article publicat al número d’hivern 2021-2022 de la revista Comunicació 21.