La llum dels nostres temps

Si avui dia parlem de posar llum a la foscor, ràpidament a tots ens vindrà al cap la inconfusible veu del Carles Porta, al plató de Catalunya Ràdio, mig a les fosques, a punt d’explicar una nova història i desvelar els misteris més ocults d’un crim estremidor, que recomanablement haurem d’escoltar amb la llum ben encesa i en companyia. No sigui cas que la foscor de les seves històries no ens deixi, minuts més tard, agafar el son.

Però la metàfora de posar llum a la foscor no prové pas d’aquest cas d’èxit radiofònic, ni dels nostres temps. El segle XVIII va ser anomenat el segle de les llums i va estar marcat pel desig, convertit en revolta, d’il·luminar el present per canviar el futur i trencar amb el passat. Els filòsofs il·lustrats, els pares de la Il·lustració, van utilitzar la metàfora de la llum capgirant el significat religiós: la llum del coneixement vers la llum divina. Amb la Il·lustració es va imposar en la societat una actitud intel·lectual que el filòsof alemany Kant va recollir amb la cita “atreveix‐te a pensar!”.

Ara vivim en l’època de la història en què més informació tenim a l’abast, potser massa. La tenim a un cop de clic. Com també tenim notícies falses, imatges manipulades, informació tendenciosa i contingut que aporta més ombres que no pas llum.

“De preguntes intel·ligents, en traurem respostes més valuoses; i d’aquesta època de desinformació, de notícies falses i tendencioses, potser tornem a veure renéixer el periodisme més pur, l’il·lustrat”

Llum en rebem molta cada dia, però és principalment llum blava, la de les pantalles. Segons un estudi de Multiópticas, de mitjana, passem onze hores davant de la pantalla, de l’ordinador, del mòbil, de la televisió… Però quanta, realment, ens ha servit per “il·luminar‐nos”, en el sentit filosòfic de la Il·lustració? Quanta d’aquesta llum blava ens ha aportat coneixement i ens ha fet, per tant, més capaços de raonar i més lliures a l’hora de decidir?

Les mètriques del SEO, de les audiències i dels algoritmes de les xarxes socials han enfosquit la tasca més lloable del periodisme. Els diaris i les xarxes socials estan plenes d’eclipsis –perdoneu‐me que em mantingui en la metàfora de la llum: titulars que provoquen un efecte uau, acompanyats d’un contingut que enlluerna però no il·lumina i que, com a lectors, ens deixa amb més preguntes que respostes.

I, ull, que ja és bo que ens fem preguntes, però no pas sobre allò que havíem de ser informats. Res de bo en traurem de fer‐nos preguntes enmig de la foscor: ens les hem de fer amb la llum ben encesa. De preguntes intel·ligents, en traurem respostes més valuoses; i d’aquesta època de desinformació, de notícies falses i tendencioses, potser tornem a veure renéixer el periodisme més pur, l’il·lustrat.