Aquest dilluns, en un esforç per ser transparent i reconeguda, la Premsa Comarcal i Local ha presentat, per quart any consecutiu, el seu Llibre Blanc amb les dades corresponents al 2013. En realitat, és com posar a l’aparador la premsa de proximitat de pagament, de tal manera que s’ofereix una vertadera radiografia del sector i, a banda, es dota de la merescuda notorietat que se’ls nega des de Barcelona. Des de que l’ACPC aporta aquestes dades, la Premsa Comarcal i Local ha pogut situar-se, definitivament, en el mapa de mitjans de Catalunya i també de la resta de l’Estat, agradi més o menys.
No sé ben bé si tot el públic assistent al Palau Robert era conscient que qui es despullava davant nostre, amb una transparència gens habitual: eren les publicacions associades a l’entitat que agrupa la premsa de proximitat de pagament. Potser no s’ha avisat, o no s’ha dit prou, perquè el mateix secretari de Comunicació, Josep Martí, en el seu discurs de tancament de l’acte, ha fet una barriga-barreja de premsa local de pagament i gratuïta, de revistes de l’espectre nacional, i de ràdios i teles que no ha estat gens entenedora. No es poden barrejar en un mateix cistell editores de mitjans gratuïts i de pagament amb publicacions especialitzades i d’abast nacional, encara que totes i cadascuna siguin publicacions periòdiques.
El Baròmetre de la Comunicació, primer, l’esforç dels mitjans, després, conjuntament amb l’actitud de les centrals de publicitat, dels anunciants i de la mateixa Administració, han estat realitzant durant aquests quatre anys les primeres passes significatives per reconèixer la Premsa Comarcal i Local, en el seu conjunt, com un mitjà de referència, potent i amb un volum de seguidors/lectors realment important, malgrat la crisi i els incrèduls de bona i mala fe.
Escoltant l’Enric Yarza i passant els fulls virtuals del Llibre Blanc 2013, es veu que el treball de Media Hotline és necessari per al reconeixent del pes econòmic en un sector, el de la premsa catalana, que ha estat –i encara ho està– molt mediatitzat pels mitjans existents a Barcelona. Amb la incorporació en escena dels estudis de la Premsa Comarcal i Local (ACPC) i dels de l’Associació de Premsa Gratuïta (ACPG) hem pogut saber què aporta la premsa local al conjunt del país, quina tipologia d’anunciants tenen, quin percentatge de planes són de contingut i quin de publicitat; la segmentació dels seus anunciants i, el més important, posar damunt la taula inequívocament la força econòmica, social i laboral de la premsa generalista de proximitat. Fins i tot a Barcelona, on mercès als gratuïts de Línia Barcelona aquesta premsa “diferent” també s’està fent un lloc. La fórmula és prou clara: ser al costat del lector, dir-li a cau d’orella què fa el veí o el barri veí… la perfecta simbiosi periodística: “Què vols saber? T’ho dic”.
Escoltant el sociòleg Enric Yarza, hom arriba a entendre fàcilment que hi ha una cosa que ningú podrà prendre-li mai al periodisme comarcal, i és que “té uns lectors molt fidels”. L’estudi fa incís en el poder de les subscripcions com a punt fort del periodisme de proximitat. De fet, la premsa comarcal ven aproximadament la meitat (51,1%) dels seus exemplars per subscripció, i un 36,7% als quioscos. Una cosa inaudita (la premsa de Barcelona, en conjunt, supera lleugerament el 28%)
És precisament gràcies a la fidelització i al compromís dels lectors que la premsa comarcal pot fer front a la crisi econòmica actual. Dins la caiguda generalitzada de les vendes al quiosc, la Premsa Comarcal té un millor rendiment que la premsa generalista de Barcelona i Madrid. En aquest sentit, el Llibre Blanc 2013 també recull, en un dels seus nombrosos gràfics, que l’audiència de premsa comarcal ha augmentat en un 24,8% gràcies a què els mitjans, des de diaris fins a mensuals, han sabut adaptar-se a les noves preferències de la població.
Així, Premsa Comarcal es consagra líder en audiència de premsa de pagament dins el seu territori, amb un total de 1.008.000 lectors conjuntament. Per sobre de diaris com La Vanguardia i El Periódico.
Però no tot són bones notícies. El llibre posa de manifest que la publicitat “és un drama”. En només cinc anys s’han perdut 28.906 pàgines de publicitat, degut al declivi de l’ocupació que fa que es redueixi la inversió publicitària.
Aquesta situació provoca que els editors hagin d’augmentar el descompte i afrontar nous reptes per superar el buit publicitari. Tot i així, encara queda lloc per a l’esperança. Mentre es retalla la publicitat impresa, creix en un 8% la despesa de l’últim any en publicitat online, al mateix temps que guanyen més pes els ingressos per la venda d’exemplars, que no tant els de la publicitat.
Per acabar, l’estudi conclou que la situació de la premsa de proximitat de pagament “ha empitjorat una mica” en relació amb l’any anterior. Tot i això, cal recordar unes paraules de l’actual president de Premsa Comarcal, Carles Ayats, en la darrera convenció de l’associació: “Si som capaços de preservar el model de proximitat i el compromís amb la gent, el futur de la premsa local i comarcal està assegurat a mitjà termini”. Avui, fins i tot l’autor de l’estudi s’ha atrevit a anar més lluny: la premsa comarcal (o de proximitat) és l’única que gaudeix de bona salut. Per molts anys!
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
