Després d’haver-se complert els 40 anys de la creació de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), alguna cosa hem après per ajudar els nostres editors.
Hem après que la premsa local i comarcal s’ha de fer, i es fa, des del territori i per al territori. Per bons professionals que estimen els seus pobles i la seva comarca. Si no és així, difícilment funciona. Hi ha hagut molts intents de fer-ne al nostre país per part de grans mitjans i han fracassat; perquè fer premsa local i comarcal comporta molt d’esforç i pocs ingressos. S’ha de fer per servei a la comarca i no per una qüestió econòmica, perquè en cap cas és rendible.
La nostra premsa comarcal i local és un exemple a Europa, és una premsa que continua creixent malgrat la situació en què ens trobem. És la premsa de casa, la premsa del territori, en definitiva, la premsa de la nostra gent, i la premsa que dona feina a més de mil famílies.
40 anys de feina ens han ensenyat que la premsa de proximitat és imprescindible, perquè les notícies que ofereixen els nostres editors no són interessants per als grans mitjans, però, en canvi, a la premsa local i comarcal molts dels actes que es fan al nostre país poden veure la llum, i així es recompensa tota la gent que col·labora amb entitats, siguin de caràcter cultural, social o esportiu, que formen el teixit social del país.
Hem après que els nostres editors s’hauran d’adaptar als reptes que ens presenta el futur i que ens obligaran a modificar el nostre sistema habitual de treball, però també hem après que no hem de defugir el que ens ha fet grans: el periodisme directe. La nostra força es troba bàsicament en la interlocució directa amb la font d’informació, en trobar-nos al lloc on es produeix la notícia, que coneixem molt bé. El de proximitat és el periodisme en què es produeixen menys notícies enganyoses, perquè és el periodisme que dona la cara, aquell en què es coneixen les fonts i els lectors. Lectors que no es poden decebre, perquè, en la nostra premsa, un lector decebut és un lector perdut que costa molt de recuperar.
En tots aquests anys la premsa del territori ha après a sobreviure. L’ACPC ha arribat als 40 anys, però té associades capçaleres centenàries que han hagut de superar no tan sols les crisis econòmiques i sanitàries, sinó també guerres, i aquí segueixen, resistint. Per això, quan se’ns diu, des de fa temps, que la premsa en paper desapareixerà, pensem que no es coneix bé ni la nostra gent ni els nostres mitjans. A aquests periòdics se’ls ha de diferenciar de la premsa generalista. Aquesta sí que està tocada, amb pèrdues importants de lectors, segurament pels seus propis errors.
En canvi, la premsa local i comarcal es continua mantenint i fins i tot creixent, perquè fa el que sap fer millor, parlar de les coses que importen als lectors, per insignificants que semblin, i deixar de costat les grans notícies mediàtiques. Són dos models molt diferents de periodisme.
El periodisme de proximitat és on es produeixen menys notícies enganyoses, perquè és el periodisme que dona la cara, aquell en què es coneixen les fonts i els lectors
Hem après que hem d’ajudar els nostres professionals i compartir sinergies amb altres associacions, per escoltar i aprendre.
Per novè any consecutiu, vam celebrar el Dia de la Premsa Local i Comarcal amb una Trobada Interterritorial d’Associacions de Premsa de l’Estat. Una iniciativa de l’ACPC que va aplegar representants de l’Associació de la Premsa Local de Menorca, de l’Associació de Premsa Comarcal Valenciana, de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca, de l’Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana i de Tokikom, l’associació de mitjans locals del País Basc. En aquesta edició, a l’espai Movistar Centre de Portal de l’Àngel, un centenar de professionals, entre editors i periodistes, d’arreu de l’Estat van debatre sobre els reptes i oportunitats del sector amb una quinzena de ponències i debats.
Hem après que som una gran escola de periodisme per a tota la gent a qui li agrada el món de la informació, i encoratgem els estudiants de comunicació que utilitzin els nostres mitjans perquè podran realitzar-se com a periodistes fent el que més agrada, trepitjant el carrer i buscant la notícia.
Hem après que ens queda encara molt per aprendre i que hem de continuar ajudant els nostres editors. El món de la informació evoluciona constantment, però els del territori, els de comarques, continuem resistint i treballant i apostant pel futur, i ho farem durant molts anys més, o fins que els nostres milers de lectors ho vulguin.
Francesc J. Fàbregas Bonet, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.
Article publicat al número d’hivern 2023 de la revista Comunicació 21.
