Víctor Curto, doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull, va analitzar la publicitat Institucional en la seva tesi doctoral, accèssit en el VII Premi Prat Gaballí atorgat pel Col·legi de Publicitaris. Els resultats d’aquest anàlisi els va compartir en una xerrada-networking en un cèntric restaurant barceloní.

Potser és necessari apuntar primer que la tesi es presenta amb dues cites espatarrants, que val la pena reproduir:

“La idea que no tracta de convertir-se en paraula és una mala idea, i la paraula que no tracta de convertir-se en acció és una mala paraula”, Gilbert Keith Chesterton.

“No estem governant, perquè la societat no sap el que estem fent”, Alfonso Guerra.

El doctor Curto va iniciar la seva exposició afirmant que les administracions públiques són, en el seu conjunt, el primer anunciant mundial, i ho va plasmar amb xifres nord-americanes i espanyoles. A continuació va exposar les deu característiques diferencials que té la publicitat realitzada per les administracions públiques. Així mateix, va proporcionar als assistents sis criteris per a la seva correcta valoració.

Per a Víctor Curto, la publicitat Institucional és una valuosa eina d’educació social al temps que una manifestació d’un dels principis bàsics de la democràcia: l’obligació de “retre comptes” per part dels governants. Curto creu que “podríem inferir que les noves tipologies de discurs polític del futur també poden fer-se ressò en el si de la publicitat institucional, ja que, en certa mesura, comparteixen actors i principis. Per això, l’evolució del missatge polític i la seva correlació amb la publicitat institucional pot ser establerta com un camp d’estudi futur”.

Ja en una altra esfera, però seguint amb possibles temes de futurs anàlisis relacionats amb l’objecte de l’estudi, l’autor afirma que “podríem constatar com la publicitat institucional tampoc hauria de romandre aliena als nous camps d’investigació i avenços sobre la publicitat i el màrqueting. En aquest context d’innovació, la disciplina del neuromàrqueting està començant a explicar des d’una estricta òptica científica –allunyada de passats apriorismes– les evidències i les raons profundes del comportament humà vinculat a les activitats del màrqueting. I el màrqueting i la publicitat polítiques no són una excepció”.

En un altre ordre de coses, i canviant de perspectiva, Víctor Curto estudia un altre factor que pot incidir en el futur de la publicitat institucional, que seria “la progressiva desideologització de la política, convertida aquesta en un mer exercici tècnic de gestió de candidats i processos electorals, fins i tot ja des del poder –a través de la permanent campaign. La publicitat institucional, com a instrument de comunicació està també al servei de la ideologia del partit governant, el qual li encomana la seva funció informativa i persuasiva. Per aquesta raó, si els partits redueixen la seva càrrega ideològica, es podria produir un cert transvasament d’aquest fenomen a la seva activitat comunicacional, tant en l’àmbit del propi partit com en el de les institucions que governa”.

Curto és clar quan diu que “quan la pròpia política sembla buidar-se de continguts ideològics realment diferenciadors o innovadors, es torna menys ambiciosa en els seus desenvolupaments quotidians i ens trobem amb un plantejament empobridor de la confrontació de partits”.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram