El passat dilluns al vespre, assistia novament a la cerimònia de lliurament dels Premis Sant Jordi de Cinematografia, organitzats des de fa 56 anys per RNE a Catalunya. A banda dels més que merescuts aplaudiments a Javier Mariscal i Fernando Trueba per Chico y Rita, o a Rosa M. Sardà en recollir el reconeixement a Ventura Pons –qui ha tornat a trobar el tremp de les seves millors comèdies amb Any de Gràcia–, sense oblidar la gran actriu Julieta Serrano o l’equip d’Eva, format a l’ESCAC, voldria apuntar quatre idees sobre la importància del mitjà radiofònic com a eina estratègica per a la comunicació i la cultura.

El proppassat diumenge arribava a Barcelona l’exposició itinerant del 75è aniversari de RNE, el mateix dia que actuaven en directe Amelie, els guanyadors del Disc Català de l’Any, premi que ha permès donar impuls a joves grups musicals del país, i que exemplifica una de les moltes iniciatives en favor de la cultura catalana que ha protagonitzat Ràdio 4 al llarg dels seus més de 35 anys d’història; una història ben farcida de dificultats i entrebancs que han arribat a posar en perill la seva mateixa continuïtat.

L’impacte del sector radiofònic en el panorama mediàtic no el descobrirem ara, però val la pena apuntar algunes dades del que passa –de bo– a Catalunya. Tant si agafem les dades de l’EGM com les del Baròmetre de la comunicació i la cultura, el consum de ràdio generalista en català aquest 2012 aporta un percentatge que es mou entre les 2/3 parts i prop del 75%. Unes xifres rècord que cal complementar amb el fet que 3 de les 4 emissores musicals més escoltades són catalanes, i que en moltes comarques una d’elles lidera l’audiència, com és el cas de Flaix FM al centre del país, o que la primera emissora tot notícies sigui, de llarg, Catalunya Informació.

Un mitjà que s’ha adaptat permanentment als canvis tecnològics i de consum, i n’ha sortit reforçat, malgrat l’aparició de noves ofertes. Així ho indica el seu protagonisme a les xarxes socials; o la seva presència a les aplicacions més punteres dels nous dispositius de comunicació, tal i com es va testimoniar a la reeixida darrera edició dels Radiodays Europe, celebrada a Barcelona el mes de març.

Però tot això no seria possible sense els grans professionals, tant a l’àrea tècnica com davant dels micròfons. Persones creadores i creatives que cada dia ofereixen una programació d’altíssim interès ciutadà, per a totes les franges d’edat. Vaig voler subratllar aquest element clau durant l’obertura de la jornada commemorativa del Dia Mundial de la Ràdio, organitzat el 21 de febrer pel COETTC a la seu de Pimec. I crec oportú recordar alguna de les paraules d’aquell dia: “Massa sovint, quan es parla del món audiovisual, molts de dins se n’obliden de la ràdio; i molta gent de la ràdio considera que no s’està pensant en ella. I és un greu error que cal superar tant a nivell acadèmic com ciutadà, ja que la ràdio és un mitjà audiovisual de primer nivell, amb molts i molts grans professionals al darrere”.