L’accés dels menors a continguts pornogràfics pot tenir greus conseqüències, entre d’altres, la distorsió de la percepció de la sexualitat, el desenvolupament de comportaments sexuals inapropiats, l’impacte en la forma que s’estableixen relacions d’intimitat i relacions afectivosexuals, o la normalització de la violència contra les dones.
A l’Estat espanyol, el 53,8% dels joves afirma haver vist pornografia per primer cop entre els 6 i els 12 anys, i al Regne Unit un 25% dels joves consumeixen pornografia per primer cop als 11 anys.
L’article 28 ter de la Directiva 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, ja preveia que els estats membres vetllarien perquè els prestadors de plataformes d’intercanvi de vídeos adoptin les mesures adequades per protegir els menors d’aquells continguts que puguin perjudicar al seu desenvolupament físic, mental o moral, d’acord amb l’article 6 bis apartat 1 de la pròpia Directiva.
Aquest article insisteix en què els continguts dels serveis de comunicació audiovisual, que puguin perjudicar els menors, solament seran accessibles de tal manera que es garanteixi que normalment els menors no els veuran ni escoltaran. I afegeix que els continguts més nocius, com la violència gratuïta i la pornografia, estan subjectes a les mesures més estrictes.
Aquesta previsió es va incorporar a l’ordenament estatal mitjançant la Llei 13/2022 de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual, que preveu, en el seu article 89.1e, que els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataformes, per tal de protegir els menors, han d’establir i operar sistemes de verificació d’edat per als usuaris respecte als continguts que puguin perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors que, en tot cas, impedeixin l’accés d’aquests als continguts audiovisuals més nocius, com la violència gratuïta o la pornografia.
Més de cinc anys després de l’aprovació de la Directiva, i un any i mig després de l’aprovació de la Llei 13/2022, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència formula una consulta pública sobre els criteris per garantir la idoneïtat dels sistema de verificació d’edat en els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataformes sobre continguts perjudicials per als menors, una iniciativa que cal valorar positivament, però que, com hem vist, té un retard molt important respecte a les previsions de la Directiva i de la pròpia Llei.
En aquest sentit, la consulta coincideix parcialment amb la guia ja aprovada pel regulador audiovisual britànic, l’Ofcom, que implementa l’Online Safety Act in Protecting children from online pornography.
“El CAC hauria de poder participar en la determinació dels mètodes de verificació d’edat, així com en el control de la seva implantació efectiva”
En aquesta guia s’esmenten diverses mesures per assegurar l’edat de la persona que accedeix als continguts pornogràfics. Entre les mesures que els reguladors britànics consideren que poden ser molt efectives, molt robustes, es troben els “open banking” en què l’usuari pot consentir que els bancs comparteixin informació amb els serveis de pornografia online, confirmant que l’usuari té més de 18 anys.
Un altre mètode és el de la “coincidència d’identificació amb fotografia”, en què els usuaris “pugen” una fotografia d’un carnet identificatiu, sigui DNI, carnet de conduir o passaport, que es compara amb la imatge de l’usuari per verificar que és la mateixa persona.
Un altre mètode és l’estimació de l’edat facial, en què les característiques facials de l’usuari son analitzades per determinar l’edat.
Una altra possibilitat és que l’operador de la xarxa de mòbils verifiqui l’edat de l’usuari i, finalment, la verificació es pot fer mitjançant la targeta de crèdit, tenint en compte que al Regne Unit únicament en poden disposar els majors de 18 anys.
Tots aquests mètodes estan subjectes òbviament a la Llei de privacitat del Regne Unit, així com al tractament de les dades de caràcter personal.
Aquests mètodes previstos per l’Ofcom no difereixen gaire dels que estan subjectes a la consulta pública i seria, per tant, urgent que, un cop finalitzi el període de consulta pública el 31 de gener de 2024, es procedeixi, sense més dilació, a fixar els mètodes que han de garantir que els menors d’edat no puguin accedir a aquests tipus de continguts.
És cert que algun dels mètodes exposats poden no ser infal·libles, però no per això s’han de deixar d’implementar, garantint sempre la privacitat de l’usuari, per tal de, si més no, posar els majors obstacles possibles a l’accés dels menors, especialment els més petits, a aquest tipus de continguts que, com hem assenyalat, poden tenir unes greus conseqüències en el comportament en les seves relacions sexoafectives.
Per establir aquest tipus de controls, caldria comptar amb l’autoritat reguladora de Catalunya, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), amb una llarga trajectòria en la protecció dels menors d’aquells continguts que els puguin ser perjudicials.
Al marge de les actuacions que pugui dur a terme el CAC, d’acord amb el seu àmbit de competències, el Consell Audiovisual de Catalunya hauria de poder participar en la determinació d’aquests mètodes de verificació d’edat, així com en el control de la seva implantació efectiva a través del Grup d’Autoritats de Supervisió per als Serveis de Comunicació Audiovisuals, previst en la Disposició addicional segona de la Llei general de comunicació audiovisual.
La col·laboració entre les autoritats audiovisuals de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa és absolutament imprescindible per a un control efectiu d’aquells continguts que resulten perjudicials per al desenvolupament físic, mental i moral dels menors, especialment la pornografia i la violència gratuïta.
Roger Loppacher, president de l’Autoritat Catalana de la Competència, expresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
