La irrupció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits, també en el periodisme, ha reforçat la versemblança de les fake news fins a convertir-les, pràcticament, en una tempesta perfecta contra la veracitat. Això suposa un repte majúscul per a les democràcies tal com les coneixem, però especialment per als mitjans de comunicació que assisteixen, aterrits, impotents i indefensos, a una onada d’informació que els passa per damunt i que arriba als seus mateixos públics d’una manera més ràpida, més capil·lar i més abrasiva.
Amb la mateixa velocitat amb què una redacció és capaç de cercar una sola informació, treballar-la, contrastar-la, redactar-la, publicar-la i fer-la arribar a l’audiència, la IA és capaç d’editar milers de suposades notícies amb un format, una extensió i una aparença de tal magnitud que costa distingir entre una crònica elaborada per un periodista i una elaborada per un bot al qual se li pot ordenar qualsevol consigna. Proveu de posar a qualsevol xat d’IA el següent: “Escriu una notícia amb enfoc de premsa local com si Donald Trump hagués estat assassinat a Granollers”. A mi m’ha sortit això:
Granollers, commocionada per la mort de Donald Trump en un tiroteig al centre de la ciutat
Els fets, encara sota investigació, han generat una forta repercussió internacionalGranollers. – La ciutat vallesana es va despertar ahir immersa en una situació absolutament excepcional després que l’expresident dels Estats Units Donald Trump morís presumptament a conseqüència d’un tiroteig registrat al centre urbà. Els fets, que es van produir a mitja tarda en les immediacions de la Porxada, estan sent investigats per les autoritats espanyoles en coordinació amb cossos de seguretat nord-americans. Segons fonts policials, Trump es trobava a la ciutat en el marc d’una visita de caràcter privat, els detalls de la qual no han transcendit.
He trigat més a fer el copiar i enganxar que no pas la màquina a inventar-se i redactar la peça. El repte és majúscul. La responsabilitat dels mitjans, també. Però sobretot ho és de la societat en el seu conjunt. I en aquest punt és oportú recordar que tots els lectors de diaris, oients de ràdio, espectadors de televisió i usuaris de xarxes socials som igual de vulnerables. Ara bé, se li està prestant una atenció excessiva als joves i s’està descuidant una altra capa de la societat que, ja de per sí, acostumem a oblidar: la gent gran. Potser no tenen l’últim flamant model de telèfon intel·ligent, però sí que en disposen. I per tant també tenen accés a aquest inassolible volum d’informació.
“Cal un exercici de sensibilització respecte la fragilitat que tenen els més grans a l’hora de donar per bones notícies que són autèntiques mentides”
I com més edat té una persona, més interioritzats té uns codis d’informació que ara ja han saltat pels aires. Cal, doncs, un exercici de sensibilització respecte de la fragilitat que tenen els més grans a l’hora de donar per bones notícies que són autèntiques mentides. Ja no parlo d’estafes o enganys que es fan utilitzant el telèfon o l’ordinador com a vehicle delictiu (que també), sinó que estic parlant de la informació que reben amb la qual després construeixen el seu pensament o opinió respecte d’un tema concret.
També són ciutadans, també voten i, per tant, també tenen dret a la informació, però que aquesta sigui veraç i no una font d’engany massiu i constant amb finalitats molt fosques. No és un plantejament edatista embolcallat de paternalisme, ben al contrari, ho són els qui s’aprofiten de la vulnerabilitat d’un col·lectiu forjat amb una educació mediàtica concreta. Són aquests els que han de donar explicacions quan no ser perseguits per aquest, a totes llums, abús.
Jofre Llombart, periodista i empresari especialista en comunicació.
‘Com els canelons’ – Agustí Danés
