La festa major és un estat d’ànim, individual i col·lectiu. Tots els pobles, poblets, viles i ciutats la celebren. N’hi ha que surten al Telenotícies i apleguen milers de persones, sigui per la importància de la ciutat, sigui per una llarga i consolidada tradició popular que traspassa els límits del mateix municipi.
La majoria de les poblacions viuen la seva festa major com un assumpte intern, però obert a totes les persones que d’una manera o una altra, per parentiu o per amistat, perquè hi són des de sempre o acaben d’arribar, o per qualsevol altre motiu, hi estan vinculades. Són festes majors que no surten al TN ni a la premsa generalista, però que es viuen amb una intensitat sentimental indescriptible.
Per mi, i recalco, per mi, la Festa Major de Santa Coloma de Queralt (3.000 habitants) és des de fa uns quants anys la millor del món. Abans era la típica festa major: gegants, ofici solemne, sardanes, ball, cinema, futbol, tir al plat i poca cosa més. La festa major actual ha passat d’estar organitzada, quasi exclusivament, per l’Ajuntament de la vila a ser organitzada per un infinit nombre d’entitats i associacions, encapçalats per l’associació Festes de la Minerva, que han capgirat com un mitjó l’esperit de la festa.
Organitzat per La Minerva, al concurs de paelles hi han participat 1.000 persones de 70 colles. Impressionant l’ambient al passeig de La Muralla i amb un final de festa apoteòsic ballant al ritme d’en Pascual i els Desnatats. Un total de 23 actes ha organitzat aquest any La Minerva. A part del concurs de paelles, destacaria: La Revetlla, un sopar de tapes i tastets de diferents establiments locals; el colomí de l’any: un concurs que posa a prova els coneixements i les habilitats d’un centenar de participants; la tronada; vermut popular amb els grallers de Santa Coloma; la diada castellera, amb la ja habitual participació dels Moixiganguers d’Igualada; La Marrada, el correbars amb la Bandarra Street Orkestra; el seguici festiu; les proves d’Hèracles, una gimcana familiar; el mercat de proximitat; Curts a la fresca; l’espectacle infantil La llebre i la tortuga del Teatre Nu; els típics concerts fins a la matinada, i molts actes més.
“La festa major és carregar les piles per la resta de l’any. I només nosaltres, la premsa local i comarcal, hi som per veure-ho, per viure-ho i per explicar-ho”
Però a la nostra festa major hi col·laboren moltes més entitats i associacions. Els Xops organitzen des de fa 14 anys La Fita Colomina, una cursa d’orientació per a petits i grans que aquest any ha batut el rècord d’inscripcions amb 1.200 dorsals. El CB Àguiles amb el tradicional 3 x 3 de bàsquet omple la plaça Major amb el soroll de la pilota i el color de les múltiples samarretes. L’Esbart Dansaire, que ha rematat una esplèndida temporada de folk al carrer durant tot l’estiu, amb una ballada de danses tradicionals amb Joan Codina i un concert amb Lar Folk, a part de participar en el seguici festiu. Un altre col·lectiu molt implicat són els Diables Keresus, que organitzen nombrosos actes com el correfoc, la tronada, acte sacramental i versots, i el castell de focs des de la torre del castell. També hauríem de destacar la colla dels grallers de Santa Coloma i la colla gegantera que participen en nombrosos actes. I l’Associació d’Escacs organitza un torneig de partides ràpides, i l’Associació Ornitològica prepara diverses sessions matinals per observar les migracions. La Unió Esportiva Santa Coloma de Queralt juga un clàssic de futbol, aquest any contra el Sant Guim; el Cor Oh! ens ofereix un magnífic concert amb Noa i les quatre estacions, i moltes més activitats.
Per la seva banda, l’Ajuntament ha organitzat els actes més tradicionals: sardanes amb la Cobla Sant Jordi, concert, sardanes i ball amb l’Orquestra Selvatana, el pregó de la festa major amb Damià Amorós i la companyia de teatre Naltrus, i l’espectacle d’en Quim Masferrer, com a actes més destacats.
No està gens malament, oi?
I tots aquests actes no tindrien cap transcendència sense la gent. Perquè la festa major és sobretot carrer, places i bars plens. Gent que es retroba en aquestes dates i només en aquestes dates. Colomins i colomines vinguts d’arreu per compartir vivències amb antics companys de classe, amb parents que han fet niu a l’altra punta de món, amb primers amors mai oblidats del tot. Perquè la festa major és sobretot comunitat, arrelament, pertinença. La festa major és carregar les piles per la resta de l’any.
I només nosaltres, la premsa local i comarcal, hi som per veure-ho, per viure-ho i per explicar-ho.
Anna Albareda Lliró, de la revista La Segarra i vocal de la junta de l’ACPC.
‘Falcons, incendis i nacionalisme banal a TV3’ – Daniel Condeminas
