És ben cert que no sé el que ens espera en el futur per a la premsa. I ningú ho sap, crec; potser en Jeff Jarvis, guru dels mitjans digitals, en té alguna idea. La darrera que ha dit, i va ser recentment en un acte patrocinat per Banc Sabadell, és que “estem en el principi d’un canvi que cada vegada serà més ràpid”. Totalment d’acord. “Es va acabar el model de mitjans comunicació de masses, el model que va néixer amb la impremta de Gutenberg. Ara hem de prestar servei i crear valor per als ciutadans”, va explicar l’expert periodista.

Tenim, però, un problema. A molts ens encanta la premsa en paper, segurament també al senyor Jarvis, i ara com ara és necessària perquè la crua realitat ens mostra que els mitjans digitals ja haurien de ser rendibles en el seu format, però no ho són. I necessiten el paper –això tan mal vist per a molts. D’acord que un periòdic, si no és rendible, mor. D’acord que el digital serà el futur i avui ja trepitja fort; potser sí que les editores acabaran essent digitals i solament caldrà imprimir de forma opcional si és una activitat rendible…  Precisament aquest expert nord-americà matisava, a Madrid, que aquesta mort anunciada per a la premsa en paper en els quioscos, encara tindrà un període de transició en el qual força lectors continuaran apostant per la seva premsa tradicional.

Un cop deixa clar que hi haurà paper després del 2043 –any en què ell mateix havia donat per liquidada la premsa impresa–, el guru va deixar anar una altra afirmació, que comparteixo plenament (com en moltes altres coses, perquè per això és un guru respectat i seriós). Jeff està convençut que els mitjans locals seran cada vegada més forts.

Els mitjans “de casa” mantindran i potser augmentaran la seva fortalesa senzillament perquè les notícies locals segueixen important. I cada vegada més. Així, una de les màximes del periodisme (el proper interessa més), es compleix també en l’era digital. És el que ha confirmat Pew Research, el centre d’investigació nord-americà que, en una anàlisi a tres ciutats mitjanes, ha arribat a la conclusió que el món digital no ens ha canviat tant: el local ens segueix important.

En concret, l’estudi apunta que nou de cada deu persones asseguren llegir mitjans i informació locals. I que, a més, parlen d’això: dues de cada tres persones afirma haver discutit amb altres persones qüestions d’índole local. L’estudi ha analitzat les preferències informatives dels habitants de tres urbs: Macon, Geòrgia; Denver, Colorado, i Sioux City, Iowa.

Així, l’estudi ha establert diversos patrons en aquestes localitats, que revelen hàbits de consum d’informació local: els residents obtenen la major part de la seva informació per televisió, i molt pocs per altres punts no tradicionals, com els governs. Però aquesta no és pas informació local. Una altra conclusió, potser una mica sorprenent, és que només un de cada deu assegura assabentar-se de notícies locals principalment a través de xarxes socials com Twitter o Facebook. La mateixa quantitat diuen saber-les des de la seva televisió o ràdio local en l’últim any. La resta, la immensa majoria, s’informen del que passa “a casa” a través de la premsa en paper (gratuïta o de pagament) i digital.

L’estudi s’assembla molt als resultats pel llibre blanc que fa anys elabora la Premsa Comarcal catalana. Naturalment, analitza els que consumeixen més periodisme local. Així, destaca que usen més mitjans locals aquelles persones que s’impliquen: que participen en comunitats, grups, esdeveniments, associacions de veïns… I que a més ho fan amb més varietat: mentre que la majoria de ciutadans s’informa a través de la televisió per a assumptes nacionals o regionals, la gent implicada diversifica les seves fonts d’informació i aposta per les publicacions locals. A més, tendeixen a utilitzar més eines digitals.

A l’espera del què ens dirà l’Informe de la Comunicació de Catalunya el proper mes de juny (l’informe biennal que realitza l’INCOM amb el patrocini de Gas Natural, de lectura obligatòria per a la gent del sector). De moment sabem que l’estudi nord-americà indica que, en els mitjans analitzats, es mostren diferències en la forma d’abordar la informació: mentre que a les televisions predomina el periodisme reactiu –cobertura d’esdeveniments provocats externament–, en els periòdics i diaris de proximitat es troba més iniciativa pròpia: solen treure més històries que sorgeixen de les seves investigacions. A més, segueixen tenint el poder: marquen ells l’agenda informativa , tot i la proliferació de blocs i mitjans alternatius.

L’estudi apunta que, als EUA, almenys, les agències han deixat en mans dels mitjans regionals i locals les seves notícies. Les grans agències d’informació omplen les pàgines dels diaris i mitjans, però amb històries internacionals, aquelles que –per raons òbvies– els mitjans locals no poden cobrir total o parcialment. La raó és clara com l’aigua: les notícies locals segueixen important en l’era digital. Allà i aquí. I cada vegada més. Tan globals com som!

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.