Tot grup televisiu que vol adreçar-se a tota la ciutadania, i que disposa d’una més o menys àmplia gamma de canals a la seva disposició, té com a un dels seus objectius oferir una atractiva oferta a les persones més joves, des de les nenes i nens als adolescents. I si és públic, encara més. I això per dos motius ben lògics: interessar uns col·lectius de potencials consumidors televisius i alhora intentar fidelitzar-los cap a les ofertes més adultes del grup un cop vagin creixent per edat. Dos objectius que cada cop són un major i més difícil repte, davant l’allau d’atractives ofertes disponibles en línia des de pantalles que ja són part determinant del seu entorn més personal.

Aquest mes celebrem els 25 anys de la posada en marxa del Super3, actualment canal compartit amb el 33, i que va néixer com a programa contenidor de sèries infantils on van anar apareixent personatges que anaren creant un espai de referència televisiu per a moltes generacions: la Nets, el Petri, la Noti, el Tomàtic… fins arribar a la ja veterana Família del Super3. Una llarga història televisiva de compromís amb els més petits, amb reconeguts programes com l’Info K amb els que el Super3 respon afirmativament a la clàssica definició de servei públic televisiu: formar, informar i entretenir. Sobre la importància del Club Super 3 i les seves exitoses festes anuals se’n parlarà molt i merescudament aquestes setmanes.

Aquest aniversari no ens hauria de fer oblidar que enguany en tenim un altre, passat l’estiu: la desaparició del canal 3XL. Un canal adreçat al públic que ja s’havia fet gran al Super3. Una oferta televisiva adreçada als joves que també té uns orígens força llunyans. A mitjans del 2000 s’emeté el primer programa 3xl.net, amb el plantejament inicial que ja tingués una forta presència a internet amb un web que esdevingué un espai de referència per a molts joves; gràcies a ofertes pioneres, com ho va ser el joc en línia multijugador Espai8 –quan llavors en la plataforma havia canviat a la definitiva denominació 3XL.cat. Un paper referent per als joves, com ho demostra el fet que el portal arribà a superar els 600.000 registres d’usuaris.

Després de conviure durant uns anys amb la programació per als més menuts dins el desaparegut canal K3, l’oferta televisiva adreçada als joves tingué canal propi, substituint l’efímer canal de reemissions 300, tot fent de continuïtat del Super3 més enllà de l’horari infantil. Dos anys d’emissions molt ben orientades al seu públic, amb prestigioses sèries internacionals com Breaking Bad, Fringe, Doctor Who o Sherlock, i amb produccions pròpies com la innovadora animació Arròs covat, al costat de les sèries d’anime; un fenomen mundial que a casa nostra ha fet sorgir una fira anual específica. Les retallades pressupostàries aplicades per la CCMA el 2012 significaren la fi de l’oferta multiplataforma del 3XL, com també la de les emissions d’iCat fm.

Certament, durant aquests darrers anys, TV3 ha apostat exitosament per alguns continguts que han interessat i molt al públic jove, més enllà dels ja clàssics espais com l’APM? o Polònia. Parlo de sèries com Polseres vermelles o la més recent Merlí; i això és especialment meritori ja que eren programes en prime time que, per tant, havien de ser atractius també per a la resta d’integrants de la llar. Però amb la desaparició del 3XL es trencava el pont de connexió audiovisual diari entre l’etapa infantil del Super3 i l’edat adulta.

Per tot això i pensant en un futur –i esperem que proper– escenari on la CCMA tornés a tenir marge financer suficient per enfortir la seva oferta i poder destinar més recursos a les línies estratègiques que la seva direcció acordi, en voldria apuntar dues, emmarcades en aquest 25è aniversari.

La primera, considerar el Super3 com a oferta prioritària, tot destinant molts més recursos a la seva programació per poder liderar de forma clara la franja d’edat infantil. Uns recursos destinats tant a la compra de drets d’antena de sèries internacionals com a incrementar les coproduccions amb les productores d’animació catalana… i dels videojocs, tot pensant també en la seva comercialització internacional, amb l’enfortiment que tot plegat representaria per a aquests tan dinàmics sectors de la nostra indústria audiovisual. Deixant de banda l’oferta en línia o de canals de pagament, la competència de canals en obert és tan o més dura que la que té la mateixa TV3: Clan TVE, Boing i Disney Channel, que emeten sèries de gran èxit. Serveixi d’exemple que als nostres darrers Reis, entre les joguines més demanades hi havia els gossets de La Patrulla Canina, que emet el canal públic espanyol. Una estratègia a la qual hi afegeixo una raó de país afegida: el Super3 ha esdevingut el canal d’entrada de la televisió en català en moltes llars de la nova ciutadania provinent d’arreu del món, i aquest paper continuarà sent clau en els propers anys. Cal arribar-hi a totes.

I la segona és tornar a adreçar-se de forma permanent als adolescents i preadolescents. Unes edats que consumeixen continguts audiovisuals majoritàriament fora de les emissions televisives i que, per tant, l’oferta haurà de ser decididament encara més multiplataforma que l’etapa viscuda fins al 2012. I amb una clara orientació transmèdia, que serviria també per reorientar part del seu consum cap a l’oferta televisiva ‘clàssica’. Potser ja no seria recuperable el canal 3XL com l’havíem conegut, però d’aquella experiència ha de poder sorgir una nova proposta amb la qual TV3 pugui completar una competitiva oferta que interessi i fidelitzi totes i cadascuna de les franges d’edat de la nostra societat.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.