Les OTT (over-the-top) són plataformes de contingut que es transmeten a través d’internet i que no requereixen subscripció a un servei de televisió tradicional per ser vistes. Aquestes plataformes han revolucionat la manera com consumim contingut televisiu i han canviat la indústria de la televisió per complet.
Segons Marshall McLuhan, un dels principals teòrics dels mitjans de comunicació del segle XX, “el mitjà és el missatge”. En altres paraules, el mitjà de comunicació en si mateix té un impacte més profund en la societat que el contingut que es transmet a través seu. En el cas de les OTT, el fet que es transmetin a través d’internet ha canviat la manera com consumim contingut de televisió.
Amb les OTT, podem veure contingut quan vulguem i on vulguem, ja sigui als nostres telèfons mòbils, tauletes o ordinadors. A més, ens donen l’opció de subscriure’ns només a les plataformes de contingut que ens interessen, en lloc d’haver de pagar per un paquet de canals que no utilitzem.
L’impacte de les OTT va més enllà de la manera com consumim contingut de televisió. També han canviat la manera com es produeix i distribueix aquest contingut. Les OTT han donat als creadors de contingut l’oportunitat d’arribar directament a la seva audiència, sense haver de passar pels canals de distribució tradicionals.
Si heu arribat fins aquí, per ser honest, us he de dir que l’article ha estat escrit per OpenAI (openai.com), quan li he demanat que em fes un article sobre les plataformes OTT. La resposta no s’ha fet esperar i, en poc menys d’un minut, he pogut llegir en la interfície de l’organització d’intel·ligència artificial (ChatGPT) la proposta d’article. En castellà. Google Translate ha fet la traducció al català. Només he fet un parell de correccions. Fins aquí, en tot just dos minuts, ja tenia l’article que em va demanar en David Centol per a Comunicació 21.
Segurament l’editor hauria pensat que l’escrit és un conjunt d’obvietats i que no aporta res de nou. A més, hauria detectat alguna incongruència des del nostre punt de vista, com que no es requereix subscripció a la televisió tradicional, una realitat pròpia dels Estats Units. Més enllà de resoldre l’encàrrec, m’interessava fer aquest exercici per comprovar que quan parlem d’intel·ligència artificial, d’algoritmes, de big data… no són termes que incorporem gratuïtament per fer una exhibició de coneixement.
Totes aquestes tecnologies estan tenint i tenen uns efectes disruptius evidents i s’estan integrant en la cadena de valor de la comunicació, des de la producció fins al consum audiovisual. I els debats que s’obren a nivell periodístic, professional, empresarial, jurídic i ètic són múltiples i els haurem d’abordar. La pròxima edició del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), el 14 de juny a Granollers, pot ser una oportunitat, tot i que caldrà fer-ho des de molts més àmbits, tal com s’està apuntant a la nova Càtedra Audiovisual de la UPF sobre el futur de la comunicació.
La Xarxa Audiovisual Local (XAL) sempre ha apostat per la innovació. Des dels seus orígens, el febrer del 1999. La tecnologia ha estat un aliat per al sector audiovisual local i això ens ha permès explorar i implementar fórmules més eficients de producció i coproducció entre els mitjans locals, així com l’explotació d’aquests continguts homologables a qualsevol altre operador broadcast. El volum de directes realitzats els darrers anys mitjançant sistemes de producció remota gràcies a motxilles 4G i 5G, així com el periodisme mòbil (MoJo), són una bona mostra d’això.
Ara, aquest 2023 els mitjans de proximitat disposaran d’una plataforma OTT: La Xarxa+. Aquest mes de febrer està previst el llançament de la primera plataforma OTT d’operadors de Catalunya, que neix de la mà dels mitjans locals, per posicionar el sector audiovisual local català en l’ecosistema digital.
Parlar d’intel·ligència artificial, algoritmes o big data no és gratuït, perquè tenen uns efectes disruptius evidents i s’estan integrant en la cadena de valor de la comunicació, des de la producció fins al consum audiovisual
Efectivament, com apuntava OpenAI, la distribució de continguts per streaming està canviant els hàbits de consum de la televisió tradicional. El 2022, el consum ha caigut un 11%, fins als 190 minuts de mitjana per espectador al dia, segons les dades aportades per Barlovento. La pèrdua progressiva dels espectadors afecta els segments més joves. A això, cal afegir-hi la data de caducitat de la TDT, sense garanties de continuïtat més enllà del 2030, segons la UE, davant la necessitat d’alliberar espectre radioelèctric per desenvolupar nous serveis de banda ampla sense fil: 5G, 6G.
No és d’estranyar, doncs, el recent anunci de la mateixa BBC que apuntava la fi de les emissions en TDT el 2030, o l’aposta de la CCMA amb el seu Pla Estratègic Connectem, per posar en marxa la seva pròpia OTT.
La Xarxa+ és, sobretot, un salt per adaptar-se als nous hàbits de consum de la ciutadania i desplegar estratègies que combinin amb encert contingut, tecnologia i negoci. Ara ens toca jugar en una lliga on l’usuari és al centre i on hi ha altres plataformes que es disputen el seu temps, perfeccionant formats i mecanismes narratius per captivar-lo. Nosaltres també hem d’aspirar a retenir-lo amb continguts de qualitat que li interessin i que posin en valor el nostre gran actiu: la proximitat, la capacitat per construir relats des del coneixement profund de les comunitats que ens envolten i de les quals en som partícips.
L’algoritme, la intel·ligència artificial, el big data a les OTT, està pensat per fixar l’usuari en una zona de confort i provocar-li l’efecte que sempre n’hi ha més, d’allò que li interessa. Els mitjans locals també hem de ser capaços de generar aquest vincle d’interès.
La Xarxa+ serà una plataforma gratuïta que, amb registre previ per poder oferir una experiència el màxim de personalitzada possible, permetrà l’accés a la programació en directe d’una trentena de canals locals, amb la possibilitat de recuperar el catch-up de fins a set dies enrere. Això es combinarà amb la retransmissió en directe d’esdeveniments i un catàleg de vídeo sota demanda (VoD) de continguts temàtics adreçats a públics nínxol.
En un moment en què es reclamen més continguts en català a les plataformes digitals i en què les ofertes de continguts globals es multipliquen exponencialment, estic convençut que La Xarxa+ pot esdevenir referent i llavor per impulsar amb altres operadors públics un gran aparador de la producció audiovisual de qualitat a Catalunya. I ho hem de fer adaptant-nos progressivament com a generadors de continguts per a tota mena de plataformes, buscant la convivència de la TDT, l’FM, l’oferta per streaming mitjançant les OTT, les xarxes socials… i aprofitant la innovació tecnològica (big data, intel·ligència artificial, motors algorítmics…) com una oportunitat per prestar el millor servei possible atenent a les demandes de la ciutadania. Una millora que passa per l’adaptació constant en el fons i en la forma d’allò que expliquem.
En aquest sentit, l’ajut obtingut per la XAL dels fons Next Generation és un aval a l’aposta que estem fent i contribueix a continuar avançant cap a la convergència dels mitjans com a generadors de continguts. Un espai on l’àmbit local té i tindrà moltes coses a explicar, veure i experimentar.
Marc Melillas, conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local.
Article publicat al número d’hivern 2023 de la revista Comunicació 21.
