L’estratègia digital de Catalunya Ràdio és que no hi hagi ‘una’ estratègia digital, sinó aplicar els avantatges digitals al concepte radiofònic global d’una manera natural. No tenim una estratègia digital i una altra de global. Tenim una única estratègia. La nostra estratègia és fondre les fronteres tradicionals entre digital i FM, entre FM i digital. El 2016 ja vam fer una aposta pels continguts digitals nadius, amb una mena de ‘dial digital’ o de ‘graella digital’ que vam anomenar +CatRàdio. Des d’aleshores hem anat aprenent i traient lliçons. Fa més de cinc anys que hi estem treballant.

La conclusió és que hem de passar de només fer ràdio a fer àudio. És un camí inexorable. No renunciarem mai a la ràdio, a fer ràdio, però avui ja la ràdio tradicional és un element més i no pas l’únic de Catalunya Ràdio. Aquesta és l’estratègia.

“No renunciarem mai a fer ràdio, però avui la ràdio tradicional és un element més i no pas l’únic de Catalunya Ràdio”

Catalunya Ràdio ha d’actuar i ja ha començat a actuar com un agent de producció d’àudio. I què ha de fer un agent de producció d’àudio essent una entitat pública?

1) Fem ràdio lineal. Tenim quatre emissores d’FM 24 hores al dia. Fem desconnexions territorials a Lleida, Tarragona, Girona i la Val d’Aran. La ràdio lineal era fins al 2016 l’únic core business de Catalunya Ràdio.

2) Fem ràdio a la carta. Els àudios del directe estan accessibles a l’app i la web, que hem renovat i modernitzat. Hem reduït les apps i les anem concentrant en l’app de Catalunya Ràdio, i mantenim l’app d’iCat. A la web, a l’app i a les xarxes socials hi ha disponible el contingut emès, ja sigui sencer, per hores o per seccions. El consum a la carta de la ràdio emesa per FM no és podcast.

3) Fem continguts nadius digitals. Des del 2016 fem programes exclusius per internet i fem formats que es consumeixen exclusivament a l’app i la web de Catalunya Ràdio.

4) Fem ràdio visual. És l’espot televisiu d’aquesta temporada de Catalunya Ràdio, però des del 2017 hem instal·lat càmeres als estudis 1 (tres càmeres) i 2 (quatre) de Diagonal 614 i que emetem en streaming de vídeo alguns dels programes de la graella d’FM o que convertim reportatges radiofònics en reportatges de vídeo (El suplement i El matí de Catalunya Ràdio) o que emetem continguts exclusius digitals també amb vídeo. Fem ràdio que s’escolta, però també que es veu, de tal manera que és contingut digital. I per què ho fem? Perquè el vídeo és el format imprescindible per a plataformes de joves i per a joves com YouTube (Adolescents) o TikTok o Twitch (Ricard Torquemada fa la Champions i tenim Tots al Blitz! sobre l’NFL en català).

Què és el podcast per a nosaltres? El contingut nadiu digital. El punt 3. L’aposta que vam començar el 2016 amb l’actual direcció de Catalunya Ràdio, i que tants èxits d’audiència digital ens està comportant.

“La màxima expressió de la fusió de fronteres entre digital i FM són productes d’èxit com Crims i El búnquer

Abans us parlava de la ‘fusió de fronteres’ entre digital i FM, doncs la màxima expressió d’aquesta fusió de fronteres a l’hora de fixar la nostra estratègia la tenim en dos productes nostres d’èxit reconegut: Crims, de Carles Porta; i El búnquer, d’en Peyu, en Jair Domínguez i la Neus Rossell.

Si preguntem a la gent del carrer què són Crims o El búnquer, no hi haurà consens sobre què són formalment, i aquest ha estat el nostre gran èxit.

Quan algun cop internament diem que “Catalunya Ràdio s’hauria de rebatejar com a Catalunya Àudio”, què volem dir? Volem dir que el nostre objectiu com a ràdio pública no són els canals, sinó el producte i que aquest producte sigui de qualitat i de servei públic. (Un exemple de servei públic en l’àmbit del podcast és Ja m’entens, sobre el col·lectiu LGTBIQ+.)

És per aquest motiu que els canals no són els nostre objectiu com a ràdio pública, que des de Catalunya Ràdio abracem el concepte ‘àudio’ i no només el concepte ‘ràdio’. Fins que no hem trencat aquesta cotilla (som més que una ràdio tradicional) no hem pogut aconseguir productes innovadors i excel·lents com El segrest o La torre de vidre, amb so binaural o immersiu. Sèries de no-ficció i de ficció que s’han d’escoltar amb auriculars per tenir una bona experiència d’usuari.

No hauria estat possible concebre i produir dos gèneres tan diferents com la ficció (La torre de vidre, dirigida per Santi Faro i amb text d’Albert Sánchez Piñol) o la no-ficció (El segrest, dirigit per Carles Porta) amb una mentalitat antiga d’omplir una graella radiofònica convencional, fet que hauria condicionat molt la qualitat d’aquests productes, que tenen uns condicionants molt diferents als de l’FM (ja sigui la serialització, la durada o la seva distribució).

Des de Catalunya Ràdio hem fet el camí a la inversa, i m’explico. Veníem de fer Crims, que és un programa de ràdio que ha triomfat com a podcast, i arribem a El búnquer, que és un podcast de vídeo que triomfa com a programa de ràdio (ha rebut el Premi Ràdio Associació a millor programa de ràdio aquest 2021) i ho fa sent una referència per a l’audiència tant a l’EGM com en l’entorn digital. Tant Crims com El búnquer es mouen entre les 400.000 i les 500.000 reproduccions mensuals, ja sigui a la plataforma pròpia (web i app) com a plataformes externes (YouTube i Spotify).

No hauria estat possible produir dos gèneres tan diferents com la ficció (La torre de vidre) i la no-ficció (El segrest) amb una mentalitat d’omplir una graella radiofònica convencional”

Aquesta estratègia de Catalunya Ràdio que us estic explicant, aquesta fusió entre digitalització i antena convencional, genera un conflicte amb la medició de les audiències. Un conflicte que no és local, perquè el sector arrossega a nivell internacional des de fa almenys quatre anys perquè aquest conflicte ja es discutia a Viena al Radio Days Europe, on la BBC i la ràdio pública francesa, entre d’altres, demanaven solucions a tot el sector dels mesuraments d’audiències, i hores d’ara seguim igual. Esperant. Però que tinguem paciència no vol dir que ens quedem quiets ni tampoc que renunciem a aquesta estratègia que us estic intentant explicar.

Gràcies a la nostra estratègia, des de Catalunya Ràdio hem aconseguit reduir la mitjana d’edat de l’audiència tradicional i també captar nous oients joves amb productes no necessàriament orientats a ells. Posaré dos exemples:

1) Crims, de Carles Porta. No està orientat als joves, però té èxit entre els joves, que es descarreguen el podcast i el consumeixen. Hem aconseguit que els joves escoltin àudio, sense que el seu contingut no hagi estat pensat exclusivament per a ells. Crims triomfa intergeneracionalment i ens ajuda a convertir Catalunya Ràdio en líder entre els joves a internet a Catalunya, i l’emissora que proporcionalment més joves té a internet a nivell de l’Estat.

2) El búnquer, d’en Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell. No és humor per a joves ni molt menys humor infantil, però en canvi molts nens són fans d’El búnquer. Gràcies a El búnquer, Catalunya Ràdio ha consolidat el seu lideratge entre els joves a internet a Catalunya iniciat amb Adolescents i Crims.

(Una anècdota: Una nena de 6 anys cantava l’altre dia al cotxe la cançó “Hola, hola, soc la Tuberculosi” d’El búnquer. Això explica que sense el podcast i sense el format de vídeo, és a dir, sense la plataforma de YouTube, difícilment aquesta nena de 6 anys hauria tingut accés a aquest contingut audiovisual. El cas de Bricoheroes és semblant, ja que és un podcast en vídeo que TV3 ha distribuït com a nadiu digital.)

“Gràcies a El búnquer, Catalunya Ràdio ha consolidat el seu lideratge entre els joves a Internet iniciat amb Adolescents i Crims

Precisament l’11 d’octubre de 2021, a Lisboa, Catalunya Ràdio participarà al Radio Days amb una ponència titulada Tornem a guanyar els oients joves. Catalunya Ràdio, que és líder entre els joves a internet gràcies a aquesta estratègia, explicarà que la nostra recepta passa per tres elements: plataforma per a joves, formats per a joves, i veus joves. (Amb Adolescents hem obert una habitació de Catalunya Ràdio als joves, allà hi fan el que volen, i nosaltres només hi entrem, a l’habitació, de tant en tant.) A Lisboa exposarem l’aposta per plataformes com YouTube (Adolescents, amb mig milió de reproduccions mensuals); Twitch (Ricard Torquemada amb la Champions o Tots al Blitz!, de l’NFL en català), on hem convertit Catalunya Ràdio en líder en català i puntualment en un referent en directes d’esports a nivell de l’Estat; TikTok (on com a bons boomers hi entrem amb humor, amb bon humor, per disposar d’una bona acceptació).

Davant d’aquesta estratègia alguns han volgut caricaturitzar-nos, especialment per Adolescents XL, el programa que cada nit s’emet d’11 a 12 i que ha suposat, amb la seva incorporació a la graella i amb la fi del programa confluït amb Esport3 El club de la mitjanit, tancar una llarga etapa, de dècades, de nit radiofònica esportiva. Amb El búnquer i amb Adolescents XL, i retallant la segona hora del Catalunya nit (és a dir, estalviant-nos la tercera tertúlia política del dia), hem deixat de fer el programa d’esports El club de la mitjanit de dilluns a divendres (ara només el fem la nit de diumenge), i gràcies a això hem conquerit públic jove.

No volem que els joves consumeixin àudio en català? Gràcies a Adolescents, Crims i El búnquer, entre d’altres productes, cada dia més joves escolten àudio en català. Però la pregunta és, per què la ràdio pública no tenia un programa de joves i per a joves a la graella? Aquesta és la pregunta. Hem obert la ràdio als joves amb Adolescents iCat i Adolescents XL. Els hi hem donat les claus de la seva habitació a Catalunya Ràdio, i només hi podem entrar de tant en tant. És la veu dels joves, amb un format per a joves. Igual que amb El búnquer, amb Adolescents XL des de Catalunya Ràdio hem fet un camí a la inversa: venia de ser una comunitat que vivia a internet (Adolescents.cat) i ha trobat una finestra a la graella d’FM de la ràdio pública amb tota la normalitat del món.

“Hem obert la ràdio als joves amb Adolescents, fent el camí a la inversa perquè venia de ser una comunitat a internet i ara té una finestra a la ràdio pública”

Però tot això, tota aquesta estratègia i tot aquest camí, no serveix per a res si no ens centrem i cenyim a l’objectiu principal de Catalunya Ràdio. La gran premissa és fer un contingut de qualitat. (Tor, tretze cases i tres morts, El segrest, Crims, El búnquer i La torre de vidre són continguts de gran qualitat.) A partir d’aquí, tot (l’FM, els podcasts, la ràdio visual) s’ha de posar al servei de la qualitat:

1) La immediatesa a l’FM, amb l’espontaneïtat del directe (també a Twitch).

2) L’experiència immersiva, la serialització, la subscripció i la fidelització, en l’entorn digital, que és excel·lent en aquest sentit.

Tot són camins per aconseguir l’excel·lència del producte i del contingut.

Quan els cotxes hagin fet el pas definitiu de sintonitzador a reproductor digital (quan la majoria de cotxes tinguin reproductors de ràdio en directe, a la carta i de podcasts) el transistor s’haurà mort. Aquesta serà l’última batalla de la transformació que està en marxa. La penúltima batalla contra el transistor s’ha lliurat a les cases, a les llars, on els altaveus intel·ligents (smart speakers) ja estan desplaçant el transistor típic que tenim a la cuina, el dormitori o el lavabo. Assistents de veu, mòbils o fins i tot la TDT han desplaçat el transistor tradicional. (En aquest sentit, Catalunya Ràdio ha estat pionera creant una skill pròpia per a l’Alexa d’Amazon, i treballem amb Google per tenir-hi presència a Google Home.) Però d’això ja en parlarem d’aquí uns anys en un proper MAC, quan els fabricants de cotxes hagin acabat de fer el pas massivament.

Aquesta mateixa setmana s’han estrenat els sis capítols del podcast La torre de vidre, que ja figura entre els àudios més escoltats a l’app i web de Catalunya Ràdio, i que de manera inèdita ens permetrà ser presents al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Serem la primera sèrie de ficció, de gènere fantàstic, que serà present a Sitges tot i no ser audiovisual, només àudio. Però com diu en Santi Faro, si tanques els ulls quan escoltes La torre de vidre amb els auriculars, és com si estiguessis al cinema. El so immersiu és espectacular.

Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA.

(Intervenció en la cloenda de la primera Trobada de Podcasting a Catalunya, en el Mercat de l’Audiovisual de Catalunya, a Granollers, el 29 de setembre de 2021.)

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram