Diuen que de la imprudència i de la inconsciència no pot sortir-ne res de bo. Però fa quinze anys, Línia Vallès va néixer precisament d’això. No hi ha cap raonament lògic ni científic que pugui explicar la decisió personal de fundar una publicació. Només es pot entendre des de l’estómac. Aquell que ens porta a fer coses irracionals però meravelloses. Coses necessàries, que contribueixen a fer que una societat avanci i sigui millor. El peatge és car, però ve edulcorat pel caramel d’un projecte que neix romàntic i que acaba sent realista. Dels núvols a terra, i si et descuides, al subsòl. I torna a remuntar. Qui treballa al gremi sap de què parlo. Tota una temeritat, vaja.
Per això, poder editar i imprimir el número 500 de la capçalera Línia Vallès no és poca cosa. I més quan ho podem fer des d’una posició de lideratge: som la publicació gratuïta més llegida de la comarca. El cost personal ha estat molt alt. Però la suor invertida per transformar la quimera en un simple sacerdoci al servei d’un projecte editorial ambiciós dóna fruits. Molt de treball, sempre, per mantenir la capçalera viva i fer-la créixer, atrinxerat al timó davant l’ona i la tempesta recurrent. I feliç de fer-ho.
Com a fundador, editor i propietari de Línia Vallès vull agrair la confiança dels lectors (còmplices fidels) i dels anunciants, als quals els hauríem de fer un monument per seguir apostant per la premsa de proximitat en català, un somni que ja és una realitat plenament consolidada arreu.
I ara què? Ara a seguir. Una mica més madurs, menys romàntics, més forts i menys incrèduls. Vivim un moment social apassionant. Formem part d’una col·lectivitat que demana obrir-se pas cap al futur. I Línia Vallès, modestament, també ho vol explicar.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
