L’extensa relació de propostes de canvis normatius, coneguda com a llei òmnibus, conté un important paquet de mesures que afecten les principals empreses públiques i institucions catalanes que integren el món de la comunicació audiovisual. I malgrat voler intervenir a fons en un sector tan sensible, ha tingut un escàs anàlisi als mitjans.

A grans trets, les mesures legislatives que afecten els instruments i institucions públiques que intervenen en el suport a la creació i a les empreses culturals, plantegen una concentració competencial centrípeta cap el Departament de Cultura, reforçant les atribucions de l’actual ICIC.

Pel que fa a la CCMA, tant o més destacat que la reducció de membres del seu actual consell de govern, és l’important transvasament d’atribucions entre la direcció general i la presidència. Mentre la primera perdria moltes atribucions per esdevenir una mena de gerència, la presidència passaria a ser un òrgan executiu de màxim nivell.

I el CAC? Molts comentaris s’han quedat només en el dígit de la reducció prevista dels seus consellers, a imatge de la CCMA. Però els canvis previstos afecten directament el disseny que es va començar a gestar el 1999, amb un acord unànime de la cambra catalana que recollia molts anhels del món acadèmic i professional. Aquesta autoritat audiovisual, que al llarg dels darrers onze anys ha anat guanyant atribucions i responsabilitats en diverses reformes legislatives –sempre sorgides d’un amplíssim consens parlamentari i d’opinió pública– pot viure una greu i important regressió pel que fa al seu procés intern de presa d’acords.

Cal recordar que l’actual llei assenyala que el CAC “vetlla pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual a Catalunya”, i que aquest té un ampli catàleg de funcions que subratllen la necessitat d’acords transversals i molt consensuats: instruccions sobre els continguts dels mitjans de comunicació, promoció de normes d’autoregulació, funcions d’arbitratge i mediació en el sector audiovisual…

L’actual composició de deu membres i la seva procedència pretén garantir dos objectius entrellaçats: la desgovernamentalització d’aquest òrgan i el pluralisme ideològic del seu consell. Reduir a la meitat la seva composició, i incrementar conseqüentment el pes de la presidència –l’únic conseller nomenat directament pel Govern– pot significar una autèntica contrareforma de l’esperit pel qual va deixar de ser un organisme assessor, farà ja una dècada.

Aquest pluralisme que caldria mantenir, va més enllà de l’espectre ideològic. Seria quelcom més que difícil que, amb un consell tant reduït, es pogués garantir la presència de persones vinculades als diversos espais de la comunicació. No només el sector del periodisme pot i ha d’aportar la seva visió sobre els continguts audiovisuals, sinó d’altres: la majoria d’aquests continguts corresponen a obres de creació, no d’informació.