Aprofitant el confinament llegeixes alguns llibres endarrerits mentre, incomprensiblement, els treballadors de la construcció de l’obra de davant de casa segueixen treballant. Llibres sobre tecnologia mediàtica de caducitat efímera, lectures que inevitablement et porten a rellegir altres lectures, per recordar i recuperar altres textos perduts en el fons de la prestatgeria del menjador i del teu cervell.

De sobte, et trobes enfilat en una cadira bastant inestable cercant un llibre del qual no recordes ni el títol, ni tan sols de quin color té el llom, i això et fa encara més difícil trobar-lo. Els teus ulls salten de títol en títol, de color en color. Finalment el trobes, era davant teu, penses “sort que els cercadors d’internet són més ràpids. Blau, el llom es blau!”. Afegeixes la dada al teu particular algoritme de cerca de llibres per a la propera vegada que el busquis.

És un d’aquells llibres que recopilen articles de diferents autors escrits a la dècada del 60 del segle passat i publicat a Barcelona el 1981… sempre fem tard! Autors que ara situaríem en l’àmbit dels tecno-utópics, però que en debat sobre l’“automatització” i la “cibernètica” ja apuntaven –molt abans de Google– el perill de la centralització i del control tecnològic per part del poder.

En un moment de confinament domiciliari, per la crisi del coronavirus, et fa gràcia tenir entre les mans un llibre que parla sobre “tecnologia alliberadora”. De la mateixa forma que és una paradoxa que aquesta “incomunicació” que patim ens hagi portat un augment exagerat de consum d’hores de televisió i la utilització de les xarxes socials s’hagi disparat.

Et preguntes si aquest consum ha vingut per quedar-se o si retornarem a una utilització més racional de les pantalles, a informar-nos dues vegades al dia. Aquest aïllament sanitari –que es preveu llarg– és un virus que modificarà els nostres hàbits mediàtics?

Segueixes llegint el llibre El seu primer mòbil del Gerard Vilanova: “Exconnectats i desconnectats són dues posicions tecnofòbiques que comparteixen el tret que han convertit les seves vides en oasis de desconnexió i reivindiquen una vida primigènia. Llavors, a quants arribarà a saturar el descontrol d’internet i de les noves tecnologies, quants hi renunciaran irrevocablement tornant a una vida analògica i desconnectada?”. El mateix autor es respon: “Espero que pocs, ja que sospito que amb la seva absència s’hi perd més que s’hi guanya”.

Atures la lectura i fas un apunt en el teu bloc mental: “una cosa més per al debat amb el Gerard quan acabi el confinament… una conversa més que queda pendent”. Sona el mòbil, ja no pots fer més anotacions mentals, deixes el llibre sobre la taula i penses: “Cada vegada soc més tecnofòbic!”.

—Sí, digue’m!

Francesc-Josep Deó, director d’AulaMèdia.