Vist amb la perspectiva dels dies passats, l’actualització del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya es va fer en el moment oportú, just quan l’actualitat informativa donava arguments a l’home del carrer per engegar els mitjans de comunicació a pastar fang. Eren els dies en què la fatxenderia de Miguel Ángel Rodríguez, mal periodista i impune cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, reconeixia en seu judicial haver mentit i tergiversat informació per perjudicar el fiscal general de l’Estat, posant a prova les costures del vestit que dissimula les vergonyes d’un periodisme que traeix els compromisos de la professió amb la veracitat.
En aquelles dates també ens va fer trontollar l’enteniment la inconcebible manipulació d’un discurs de Trump en un programa de la BBC, que va posar en risc la credibilitat d’un dels pocs fars que li resten a la professió; i encara bo que el director general i la consellera delegada de la secció d’informatius de la cadena van dimitir, suposadament avergonyits.
Si a aquests dos exemples visualitzats públicament hi afegim el tracte matusser que es va fer de la dimissió de Mazón en tots els mitjans esbiaixats editorialment, i el respecte gremial per la periodista Vilaplana, víctima (no sé si propiciatòria o circumstancial) del seu relat sobre el dinar al Ventorro, podríem coincidir que tot plegat ha servit per fixar uns quants límits de què no es pot fer en l’ofici del periodisme honest i compromès.
“El Codi també invita les empreses a què no travessin els límits que garanteixen la informació veraç i el manteniment del compromís amb la societat. Ep!, i que les grans plataformes digitals no mengin a part”
Per això dic que la renovació del Codi va ser oportuna, perquè fixa les normes ètiques que no es poden travessar, amb l’afegitó de les que s’han incorporat per adequar-lo a les exigències que la dinàmica social i l’evolució tecnològica repten els periodistes en exercici i els que s’estan formant a les redaccions i a la universitat.
Si a tot plegat hi afegim el testimoni de fermesa dels treballadors dels mitjans públics de la Generalitat perquè es mantinguin les marques que els han prestigiat, i la contundència amb què es van acollir al secret professional els periodistes que van declarar en el judici al fiscal general per desmentir un relat interessat del conflicte, podem confiar que la professió té clara l’actitud que cal mantenir per recuperar la credibilitat perduda o qüestionada.
El pas següent l’han de donar les empreses, a les quals el Codi Deontològic també invita a treballar sense infringir els límits que garanteixen la informació veraç i el manteniment del compromís amb la societat. Ep!, i que les grans plataformes digitals no mengin a part.
Gonçal Mazcuñán i Boix, periodista.
Article publicat al número d’hivern 2026 de la revista Comunicació 21.
