El dia que es publiquin aquestes ratlles el món ja sabrà què li espera els quatre anys vinents amb Trump o Harris a la Casa Blanca. Ves a saber si Alex Garland haurà estat profeta i la seva exitosa Civil War és premonitòria del que a finals d’octubre es temia podia passar si el candidat republicà cridava la seva gent a acabar la feina que els va quedar pendent el 2021 a les portes del Capitoli.
Els cartells promocionals de la pel·lícula anuncien que “Tots els imperis cauen”, i els nord-americans tenen experiència acumulada en aquests afers, siguin geopolítics, econòmics o culturals. Per això no es pot menystenir la possibilitat que, a hores d’ara, tant si ha guanyat com si ha perdut les eleccions, Donald Trump ens tingui agafats per allà on ens fa més mal des de fa mesos als escenaris de Gaza, Líban i Ucraïna.
El més greu de tantes especulacions és que es fonamenten en decisions perillosament reals preses per personatges cabdals en el món de la comunicació: Elon Musk a escala mundial, i Jeff Bezos en l’àmbit nord-americà.
L’aposta del milmilionari propietari d’X, Tesla, SpaceX i xAI pel candidat Trump té tantes lectures preocupants, que no s’entén com aconsegueix mantenir arreu del món tant suport a la seva plataforma per gent identificada amb la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió, la justícia social i tot el que impregna les societats avançades. Ja perdonareu el símil, però, salvant les distàncies, podríem comparar-ho amb l’actitud negligent i poca-solta d’aquells que obvien el missatge catalanòfob d’Isabel Díaz Ayuso i viatgen a Madrid per fruir l’oferta gastronòmica i l’ambient enlluernador de la capital.
“L’aposta del milmilionari propietari d’X pel candidat Trump té tantes lectures preocupants, que no s’entén com manté tant suport a la seva plataforma per gent identificada amb la democràcia”
I si agafem l’exemple del propietari del Washington Post, Jeff Bezos, que ha ordenat trencar la tradició de donar suport a un dels dos candidats a la Casa Blanca –normalment el que s’identificava amb els postulats democràtics que inspiren la publicació–, és comprensible l’allau de milers de baixes de subscriptors, descontents amb el que s’interpreta com una falsa equidistància que afavoreix Trump.
La reflexió final, però, ha d’assenyalar la indignació manifestada sense embuts pels periodistes i col·laboradors de prestigi del diari a favor d’un posicionament favorable a la candidata demòcrata, vist el discurs i les amenaces que pregona el candidat republicà. Si traslladàvem aquesta revolta periodística al mercat mediàtic català i espanyol, qui s’atreveix a escriure el guió d’una pel·lícula que mostri la precarietat en què viu la professió?
Gonçal Mazcuñán, periodista.
Article publicat al número de tardor 2024 de la revista Comunicació 21.
