Amb una simple nota, Prisa ha anunciat el tancament imminent del canal de notícies CNN+ per “motius econòmics”. En quatre línies es liquida una cadena que ha estat referència estatal durant 11 anys de les notícies de continuïtat i que últimament havia arribat a aconseguir considerables pics d’audiència. Sembla de poca consistència que Prisa desmantelli un canal informatiu de primer ordre al·legant el poc retorn publicitari que alimenta el dèficit pressupostari. La veritable raó s’emmarca dins els acords amb els italians de Mediaset (controlada per Berlusconi) en el procés d’absorció de Cuatro per part de Tele 5 i la progressiva venda de Digital+.

Tota l’estructura audiovisual de Prisa està en venda o en procés de liquidació. La participació minoritària en el nou conglomerat de Tele 5 a Espanya no deixa de ser el premi de consolació per a un grup que ha estat plenipotenciari fins fa dos telediaris. El colossal endeutament financer i la pèrdua d’influència a la Moncloa en detriment d’en Roures de Mediapro (amb conseqüències palpables amb la guerra del futbol) han obligat els gestors de Prisa ha acceptar acords contra natura amb rivals a les antípodes ideològiques o periodístiques, i emparellant-se amb socis estrangers i aliens al negoci dels mèdia, com és el cas del fons Liberty. La xarxa de canals de proximitat Localia ja és història i Sogecine no és ni una ombra del que va ser. Digital+ no és negoci suficient i costa vendre participacions taxades a un preu inferior al valor de venda. A Prisa ja no s’amaga que el pes i la fortalesa del grup torna a recaure en el negoci editorial i radiofònic: amb El País i la Ser, precisament com fa vint anys.

A Madrid, aquests dies es recorda que el periodista estrella Iñaki Gabilondo (ara a CNN+) va trigar uns instants en decidir marxar de Cuatro al transcendir la notícia de l’acord amb els gestors de l’imperi de l’encara primer ministre italià Silvio Berlusconi. Què farà ara el periodista basc? Curiosament, poc abans, El País i la pròpia Cuatro van ser especialment bel•ligerants amb el veterà polític donant detalls de les seves particulars festes sexuals… Disposarà El País, en aquests moments, de la mateixa llibertat i independència editorial? De Cuatro ja sabem que no. A Gabilondo, el tancament de CNN+ (refugi del periodista amb un germà ministre al gabinet de ZP), no li permet cap marge de maniobra i, si les possibilitats de tornar a la Ser són difícils, pràcticament l’única sortida serà marxar de Prisa desprès de més de trenta anys de servei a la casa.

Els efectes contaminants del model d’entreteniment de Tele 5 ja es fan notar als informatius de Cuatro. L’anecdotari intranscendent, la notícia de varietats i l’impacte visual han anat modulant un canvi de tendència en uns informatius que van sorgir fa cinc anys amb força credibilitat i pes periodístic. Però ja estem habituats a veure i viure els efectes col·laterals d’aquesta crisi que ens deixen situacions insòlites, com la que ara descrivim. Pocs haguéssim previst que la crisi agafaria de ple a un grup líder, d’una consistència incontestable fins fa molt pocs anys, com ha estat Prisa, i que ha patit especialment la coincidència conjuntural de la gestació de la crisi amb la mort del patró Jesús de Polanco.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.