La Universitat Pompeu Fabra ha publicat recentment l’estudi Més enllà dels mitjans: el perfil professional dels graduats i graduades de Periodisme de la UPF, signat pels professors Carles Singla Casellas, Cristina Perales-García i Laura Pérez Altable, amb la col·laboració de Joan Francesc Cànovas. Es tracta d’una radiografia exhaustiva de les trajectòries laborals dels estudiants formats a la UPF entre 2007 i 2023, elaborada a partir de l’anàlisi de 1.231 perfils a LinkedIn. Aquesta dada ja és reveladora: la principal font d’informació no ha estat cap enquesta ni un seguiment administratiu, sinó una xarxa professional que avui juga un paper central en la construcció i projecció de les carreres en comunicació.
Avui dia, l’ús de LinkedIn té dos grans valors. D’una banda, permet observar de manera sistemàtica quines feines fan els graduats, quines empreses els contracten i quina formació complementària han seguit. De l’altra, mostra com els mateixos professionals volen ser vistos pel mercat laboral. És un mirall doble: el de la trajectòria real i el de la identitat digital que cadascú projecta. En aquest sentit, LinkedIn no només ha estat útil per a l’estudi, sinó que s’ha consolidat com a eina indispensable per als periodistes del present i del futur. Sembla evident que ja no n’hi ha prou amb un bon currículum: cal tenir una presència activa, visible i coherent en aquesta xarxa per obrir-se camí i consolidar una carrera.
Els resultats de l’estudi dels professors de la Pompeu Fabra mostren una realitat diversa, però clara: el 35% dels titulats treballa en comunicació corporativa i un 32% ho fa en mitjans de comunicació. A grans trets, el periodisme continua sent una porta d’entrada, sobretot els primers anys, però la comunicació corporativa s’imposa com a opció més estable i predictible a mesura que passen els anys. Això ens parla de la fragilitat estructural dels mitjans, però també de la fortalesa de la formació periodística, capaç d’alimentar altres sectors comunicatius que valoren l’anàlisi, l’ètica i la capacitat narrativa dels professionals.
Un altre element destacat és la diferència de gènere. Els homes treballen més en mitjans (38%) mentre que les dones s’orienten més cap a la comunicació corporativa (39%). Aquesta distribució pot respondre a preferències personals, però també a la recerca d’entorns amb més estabilitat laboral i vital, especialment en un sector on la precarietat i la inestabilitat contractual són una constant. En paral·lel, la formació complementària té un pes molt rellevant: el 72% dels graduats ha cursat estudis addicionals, amb un predomini clar de les dones en màsters i postgraus.
Cal afegir-hi un altre detall significatiu que ens aporta l’estudi: la mobilitat inicial. El 61% dels menors de 25 anys ha tingut entre cinc i nou ocupacions. Aquest ritme tan accelerat reflecteix tant la dificultat d’assentar-se en un lloc de treball estable com la flexibilitat i la capacitat d’adaptació d’una generació que ha entrat al mercat laboral enmig de crisis econòmiques, transformacions digitals i canvis constants en els models de negoci mediàtics.
“Cal combinar rigor, capacitat crítica i vocació social amb noves competències digitals i amb una gestió intel·ligent de les eines de projecció professional”
Més enllà de les xifres, l’estudi té un rerefons que convé subratllar. El periodisme no pot perdre de vista el seu compromís amb la informació de proximitat i amb la funció social de connectar la ciutadania amb el seu entorn. El fet que molts professionals acabin a la comunicació corporativa no hauria d’amagar la necessitat urgent de garantir espais d’estabilitat dins dels mitjans, especialment en els locals i comarcals. Aquests són l’escola pràctica de molts joves i, alhora, el servei informatiu més directe i tangible per a la societat. Si el sistema no ofereix condicions dignes, els talents formats a la universitat buscaran altres vies, i el periodisme de proximitat en sortirà debilitat.
L’aportació de professors com Carles Singla és clau per entendre aquesta dinàmica. La seva trajectòria, centrada en la història del periodisme català i en la redacció periodística, posa en relleu que la formació no és només tècnica, sinó també cultural i ètica. D’aquí que els graduats siguin professionals polivalents, capaços de treballar en mitjans, en gabinets o en àmbits emergents com la comunicació digital i estratègica.
El missatge de fons de l’estudi Més enllà dels mitjans: el perfil professional dels graduats i graduades de Periodisme de la UPF és clar: cal combinar rigor, capacitat crítica i vocació social amb noves competències digitals i amb una gestió intel·ligent de les eines de projecció professional, com LinkedIn. En aquest escenari, el treball ens recorda que la universitat té un paper fonamental en dotar els estudiants de les habilitats necessàries per afrontar un mercat divers i canviant, però també cal que el sector mediàtic faci un pas endavant en estabilitat i condicions de treball, com dèiem abans.
En definitiva, som davant d’un estudi que va més enllà de la simple fotografia laboral dels graduats en Periodisme de la UPF. És també un toc d’atenció sobre els reptes que té el periodisme d’avui: mantenir l’essència crítica, reforçar la informació local i oferir als professionals un futur amb solidesa. Només així el periodisme podrà continuar essent una eina fonamental per a l’exercici de la llibertat, i no únicament una etapa de pas abans d’aterrar en altres àmbits de la comunicació.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
‘Matem el periodisme’ – Marc Bataller
