Aquesta crisi és profunda i afecta a les estructures del nostre model econòmic fins al punt que està paralitzant els circuits fonamentals que l’ haurien de mantenir viu (la inversió, el crèdit, el consum, l’ocupació…). Quan tot això falla i no es prenen mesures adequades (perquè no s’està preparat, no en sabem prou o senzillament perquè no és possible) significa que el càstig serà més fort del que hem vist i que encara no hem arribat al sostre.

Els efectes sobre la nostra economia i sobre la població són ja tan dràstics que es fa necessari continuar prenent decisions i aplicar mesures amb més profunditat, perquè els efectes arriben ja a tots els sectors. Que no n’hagin sabut més és dramàtic.

Aquesta crisi colpeja també al sector dels mitjans de comunicació i, evidentment, a la premsa comarcal i local, de proximitat, com se’n diu ara. Al sector de la premsa li afecta per partida doble:

a) Com a crisi econòmica, arran de la retallada d’ingressos com a conseqüència de la caiguda de la contractació publicitària.

b) Pel canvi de model de negoci motivat per l’efecte internet (com a cercador de notícies) i el canvi de model de la premsa en paper a la premsa digital, la qual s’imposa cada dia més ràpid.

La publicitat ha representat en el conjunt de la premsa comarcal i local entre el 58 % i el 60 % dels ingressos del sector (el 2006 aquesta proporció estava en el 64 % i probablement el 2007 es mantenia aquesta dada o s’hi aproximava). Com han canviat les coses! On som ara, al 50%, entre el 40 i el 50?

La retallada d’ingressos com a conseqüència de la menor contractació publicitària afecta doncs, i gravíssimament, la premsa comarcal i local, de pagament o gratuïta, i ho fa per tres motius:

1r.- Perquè danya els comptes d’explotació dels editors que veuen com es desequilibra la seva explotació i posa en perill la supervivència dels seus negocis. A més perquè la contracció del consum afecta fortament els ingressos per venda d’exemplars i la caiguda de les subscripcions de la majoria de publicacions de pagament.

2n.- Perquè l’estructura empresarial del sector no estava preparada per a una caiguda tant perllongada d’aquests ingressos, probablement per no haver endegat en el seu dia la posta en marxa de mesures dirigides a potenciar el sector en època de bonança.

3r. Perquè la crisi accelera els canvis i a la finalització moltes coses no tornaran a ser com abans. Els canvis es refereixen a l’àmbit de l’edició dels continguts, al de gestió dels ingressos, al de la relació amb els lectors i a la manera de negociar dels anunciants (que ja no volen pagar per posar anuncis sinó per la rendibilitat de la seva inversió).

En resum:

  • Passem del negoci de la Informació al de la Comunicació.
  • Passem de gestionar “Continguts” a gestionar “Serveis de Comunicació” (per als lectors i per als anunciants).

Ara ens cal seny, prudència i capacitat de treball. Que les pèrdues no ens facin perdre el cap. La premsa de proximitat és un model català i únic que cal preservar. De pagament o gratuït, tant se val.

Estanis Alcover i Martí. Estanis.cat