Si la lògica dels fets s’entesta en certificar allò que és inqüestionable, la lògica de les dades ho sentencia dominant el calendari i improrrogant les decisions. Hermes sap que el replantejament de les seves dues principals capçaleres, El Punt i l’Avui, és ja una qüestió de temps. Així doncs, tot apunta a què s’acaba el període singular on els dos rotatius han reinventat el terme sinergia portant-lo fins al paroxisme de la paraula de moda.

A Barcelona es distribuirà l’Avui i a Girona El Punt. Les dades de difusió i audiència de l’aventura d’El Punt a la província barcelonina (en especial a la capital) no donen més opcions a l’editora. Hermes és conscient que ha de clarificar el seu espai en un escenari hipercompetitiu amb un còctel que combina la crisi, el progressiu arrelament de l’Ara i la imminent aparició de la Vanguardia en català. No conec un espai mediàtic o comunicatiu més ferotge i saturat com el que viu Barcelona en l’actualitat. I el panorama es radicalitzarà desprès de les municipals.

Així doncs, Hermes aposta pel futur entenent que el canvi i la reinvenció són sinònims de supervivència i evolució. Queda llunyana, prehistòrica fins i tot, l’etapa en què El Punt de Girona decideix trencar l’statu quo de la premsa regional i superar els seus límits geogràfics imposant una primera edició diària a Badalona i al Barcelonès Nord. Noves edicions comarcals seguirien conformant una estratègia que –nomès amb el pas del temps– ha quedat invalidada, però que ha esdevingut un referent d’intencions i de valentia empresarial.

No existeix el fracàs si s’accepten els errors, les limitacions, es modifica l’estratègia i es segueix avançant. I Hermes ha après, a base de bufetades i girs copernicans, que els plantejaments teòrics –per molt brillants que siguin– sempre són difícils de portar a la pràctica.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.