Efectivament, a poques setmanes de les eleccions municipals, els mitjans de comunicació hauran d’aplicar la nova llei electoral (LOREG) aprovada al Senat espanyol, que afecta directament els continguts i la programació dels mitjans privats, i limita les possibles insercions publicitàries. És una més de les regulacions que tenen l’efecte secundari de dinamitar els ingressos per publicitat als mitjans de comunicació, que prou afectats estan per la crisi econòmica.

Avui, per exemple, per exportar vi als Estats Units s’ha de passar el control del Bureau of Alcohol, Tobacco, Firearms and Explosives (ATF). La coincidència d’alcohol, tabac, armes i explosius en una sola agència federal de seguretat és prou significativa d’on queda classificat el vi, i això afecta directament les possibilitats d’anunciar-se en els mitjans de comunicació, perquè tenen el tractament de productes altament perillosos.

De fet, una de les grans polèmiques del projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual al Congrés dels Diputats, ara fa un any, va ser la proposta de què que el vi i el cava només es poguessin anunciar en televisió de quarts de nou del vespre a sis de la matinada, en l’horari limitat de la resta de begudes alcohòliques d’alta graduació.

Brussel·les també va per aquesta línia, amb la contínua consideració del vi com una beguda alcohòlica, l’amenaça de penalitzar el vi amb impostos especials i les continues restriccions publicitàries, com la prohibició d’esmentar els efectes positius del consum moderat de vi en els anuncis. Altres productes amb llarga tradició d’anunciants, com els cotxes o els electrodomèstics, també estan en la llista negre de productes potencialment restringits en la seva publicitat, per exemple amb la obligatorietat imminent d’incloure avisos lapidaris en els seus anuncis advertint sobre el seu efecte contaminant.

Amb la forta caiguda de la publicitat immobiliària i institucional, només falta que a la crisi sumem més normatives limitadores de la publicitat. Potser val la pena recordar que el naixement de l’ATF va coincidir amb l’època de la llei seca i de la tenebrosa Oficina de Prohibicions, que durant els anys 30 va arribar a dependre directament de l’FBI. De fet, als anys 70, aquesta agència controlava directament els temes de terrorisme polític i el crim organitzat. I no crec que els nostres anunciants siguin tan perillosos.