Opinió

Nou llibre blanc de la Federació d’Editors: segur que no hi ha sorpreses

|2016-09-16T15:59:45+02:0016 Setembre 2016|Comunicació21

Aquest dilluns, dia 19 de setembre, la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals presenta el Llibre blanc de les revistes i la premsa en català, que el web de l’ACPC anuncia com “una radiografia col·lectiva de les publicacions que s’aixopluguen en la Federació” esmentada. Serà la segona edició d’aquest estudi d’ençà que l’ACPC, l’AMIC i l’APPEC es van federar; abans d’això, el llibre blanc es limitava a recollir informació de les publicacions de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Precisament va ser una iniciativa meva, com a president de l’entitat, i el primer encàrrec es va fer a l’excel·lent professional i expert en màrqueting, Celestino Manzano; la part de les estadístiques la vaig encomanar també a un especialista prou reconegut, l’Enric Yarza, de Media Hotline, que fa la mateixa feina per al llibre blanc de l’AEDE.

Alguna cosa deu haver passat enguany perquè, tot i esperar una colla de dies a escriure aquest post (o article, com vostès vulguin) no he aconseguit cap avançament del seu contingut, ni cap titular, ni si les seves conclusions són positives o negatives. Res de res. El president de l’ACPC no ha pogut respondre el correu on li feia la petició i els altres presidents (APPEC i AMIC) a l’hora d’escriure aquestes línies no saben absolutament res d’un llibre que, segons s’anuncia, fa referència a les tres associacions. També li vaig demanar un titular a l’empresa que el realitza (ara només se’n fa càrrec Media Hotline), però el seu director em respon que no li és possible. Consti aquí per escrit que a cap de les quatre persones a les quals em vaig dirigir li demanava el text complet, o un resum, o qualsevol cosa que fos un privilegi: només avançar un titular, o cap on va la premsa catalana, o alguna conclusió que no tirés per terra l’acte de presentació d’aquest dilluns. Doncs si alguna cosa hi ha, ho esbrinarem. De moment, part del secret la coneixerem dilluns al migdia.

Per les converses que he anat mantenint aquests dies amb editors i representants de les tres associacions que he esmentat, no crec que el llibre vagi gaire més lluny del que ja sabem. La crisi continua passant factura, sobretot en les publicacions locals i comarcals més petites i amb periodicitats curtes, sobretot setmanals. El primer Llibre Blanc de la Premsa Comarcal ja ens avançava que “els canvis en l’hipersector de la comunicació no s’aturaran. Ben al contrari, les transformacions cada vegada avancen més de pressa. I en l’última meitat del segle XX ho fan establint una doble i simultània tendència global-local. Aquesta fase de grans transformacions, que camina de la mà de les tecnologies actuals i de l’economia, ens ha conduït a una societat més mundialitzada en la qual es produeix una revaloració i una redescoberta del que és local”.

I en el discurs de presentació del llibre, jo mateix deia que “en l’actualitat global i local constitueixen les dues cares d’una mateixa moneda, la qual simbolitza l’hipersector de la comunicació. I, mentre avança la globalització o es multipliquen les xarxes que faciliten la intercomunicació en temps real, el valor social de la informació de proximitat també augmenta”.

Un dels estudiosos de la comunicació que més segueixo és el doctor Xosé López García, professor titular de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Santiago de Compostel·la. En els seus treballs sempre es refereix a la globalització i també a la simbiosi global-local. En el seu estudi La Comunicació del futur s’escriu amb ‘L’ de local, el professor López García ens diu: “El nou panorama mediàtic està marcat per l’ombra del global i del que és local, que alguns autors denominen del que glocal –global i local alhora–. En aquest escenari, els mitjans de comunicació viuen un procés de constant canvi. La incorporació de tecnologies noves, l’entrada de nous operadors, les polítiques de concentracions empresarials o els constants avenços en les estratègies d’aliances constitueixen només alguns símptomes d’aquesta constant mutació d’un hipersector que cada dia mou més diners i apareix com un dels que ofereix majors expectatives de creixement en el primer terç del nou segle”.

Certament, altres edicions del llibre blanc de l’ACPC reflecteixen que la coexistència del que és aparentment contradictori és possible. Els editors de la premsa de proximitat catalana han sabut dissenyar estratègies de comunicació local per mantenir la identitat en l’era global. I aquest disseny d’estratègies ha necessitat el suport de les universitats, on ha de formar-se els alumnes sobre el paper dels mitjans de comunicació local. Ha costat, però de mica en mica –darrerament amb un enorme esforç de l’associació AMIC– s’està aconseguint.

López García ens diu també que es “necessita una redefinició de les noves polítiques de comunicació capaces d’intervenir en els escenaris del tercer mil·lenni. I aquesta redefinició ha de contemplar la informació de proximitat com una baula per a la participació ciutadana i com una via enfront de la uniformització de l’oferta informativa”.

Insisteixo en el fet que el llibre blanc que es presentarà dilluns no crec que aporti novetats importants, però tinc un enorme interès en veure com evolucionen el món de la premsa digital de proximitat. Sense la Federació d’editors, pràcticament tots els periòdics digitals locals i comarcals es van concentrar a l’AMIC (abans ACPG), darrerament l’ACPC, primer, i ara mateix l’APPEC, aixopluguen i criden a associar-se els digitals, donant-se el cas que una bona colla de capçaleres rauen en el llistat de dues associacions diferents. Tard, però amb empenta, els editors de proximitat han apostat per la xarxa. Les noves tecnologies i la revolució que aquestes han originat en les formes de comunicació han tingut finalment una alta repercussió en els mitjans de comunicació locals, que s’han adaptat als canvis en un curt període de temps –recuperant temps perdut i tot– i han sabut valer-se dels avenços tecnològics. És ben cert que, en aquest sentit, internet ha suposat un desafiament. La majoria dels mitjans de comunicació de proximitat, ja siguin la premsa, la ràdio i la televisió compten amb webs propis a la calor d’aquesta darrera empenta.

La presència a internet ha globalitzat la premsa de casa, li ha obert les portes al món, essent testimonis privilegiats de què l’audiència ja no és local només, sinó internacional, i que els seus continguts poden ser consultats des de qualsevol lloc del planeta. Això suposa un gran avantatge, principalment, per als mitjans petits que fins ara arribaven només a un petit grup de persones.

La transformació que la premsa local i comarcal catalana experimenta per l’impacte de la tecnologia, no s’apartarà pas d’un patró més glocal, si més no per a mantenir la tendència de la glocalitat. Un estudi dut a terme per la Fundació Observatori de Prospectiva Tecnològica Industrial (OPTI), amb la col·laboració de la Fundació EOI i l’Institut Català de Tecnologia (ICT), ens explica que aquesta transformació estarà determinada fonamentalment per cinc grans tendències:

  • L’accés massiu a la connexió permanent online mitjançant la multimèdia.
  • L’evolució dels mitjans en canviar el seu enfocament d’oferta per un altre de demanda.
  • La integració vertical de la indústria de continguts amb els canals de distribució.
  • La possibilitat d’accés a diferents mitjans de comunicació a través d’un mateix terminal.
  • L’estratificació i globalització de les audiències.

Els experts que han col·laborat en la realització de l’esmentat estudi albiren un pròxim futur, que s’estén fins als següents quinze anys, en el qual s’assenyalen diferents transformacions en els mitjans de comunicació i com, en alguns d’ells, ja s’estan produint en l’actualitat. Internet, per exemple, ja ha canviat els mètodes de treball en els mitjans, en la informació i en la comunicació.

No dubto que el llibre blanc de la premsa de proximitat i les revistes de Catalunya no s’apartarà pas d’aquest patró, perquè el futur de la informació local té una enorme projecció i és més potent del que hom pensa.

El guru Mario García, de García Media, que ha creat diverses teories sobre com evolucionarà la informació en l’era digital mòbil, anomenava aquest estiu a Miami cinc punts per ajudar a entendre com estan canviant els mitjans de comunicació i com pot enfrontar-se a la nova forma d’entendre com es mou la informació a través de la xarxa: tota la informació aquí, ara i l’instant; el telèfon intel·ligent vertebra la informació; la personalització de la informació està més a prop que mai; les plataformes de notícies poden substituir els portals informatius; la informació vol ser lliure però, qui la paga?

Algun d’aquests cinc punts esmentats queda fora de l’àmbit d’expansió de la premsa de proximitat, ho digui o no un determinat llibre blanc? Cap. Una mostra més del poder d’aquests periòdics i revistes nostres, que avancen amb fermesa, malgrat que pel camí hi hagi qui ensopega i queda fora de la cursa del futur.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.