Opinió

Nova etapa per a la CCMA? Sí, i amb urgència

|2018-11-26T08:00:30+02:0026 Novembre 2018|Comunicació21

Els grans canvis, quan s’han de produir i passa el temps i continuen pendents, generen una etapa de provisionalitat que no és gens bona per a les organitzacions, per molt que els professionals i bona part de les seves direccions continuïn fent una bona feina. Determinades decisions estratègiques queden ajornades dies i dies, i es fa molt difícil aconseguir de rectificar segons quins errors. És el pitjor moment perquè algú aparegui com el protagonista d’un episodi més o menys conflictiu, per molta raó que pugui tenir, ja que tot convida a mantenir les coses com estan.

Quan aquestes etapes de provisionalitat de facto es perllonguen, la maquinària interna pot grinyolar i/o veure’s sotmesa a preses de decisions poc madurades que, tot volent indicar que l’organització està pensant decididament en clau de futur, no són altra cosa que puntades de peu endavant.

Mentre les audiències de TV3 donen, des de fa molt de temps, uns bons índexs que de retruc mantenen el seu lideratge televisiu a Catalunya, els resultats publicitaris van cada cop pitjor. I això malgrat que els diners invertits a la televisió creixen lleugerament any rere any, i es preveu que enguany superin els 2.157 milions d’euros per al conjunt de canals emesos a l’Estat espanyol. En canvi, molt probablement TV3 acabarà patint una caiguda del 20% dels seus ingressos publicitaris entre el 2016 i el 2018. Que lluny que queden els més de 90 milions assolits el 2010, el primer any de la TDT a ple rendiment.

Que el duopoli privat televisiu controli la major part del pastís publicitari no és una cosa nova que expliqui aquest descens, ni tampoc ho són determinats “càstigs” que alguns grans anunciants van poder fer la tardor de 2017. Ja ha passat un any d’allò. No, l’arrel del problema caldria buscar-la a dins, segurament. I estem parlant d’una font de recursos imprescindibles per mantenir la competitivitat dels mitjans de la CCMA, encara que les dotacions públiques retornessin a les xifres de fa uns anys (que bona falta farien).

El fet que l’àrea comercial de TV3 sigui tan estratègica fa recordar com fa cinc anys va córrer el risc de passar a mans del Grupo Godó. Una feliçment avortada operació que, emperò, va esberlar la imprescindible confiança entre els professionals afectats i l’alta direcció de la casa. Un desgast intern tan inútil com innecessari.

I si hi ha coses que no van bé i no es prenen les decisions oportunes, en d’altres es fa el contrari del que diu la dita “si funciona no ho toquis”; en tot cas millora-ho, perfecciona-ho, però mai, mai improvisis canvis per canviar. El que era “l’esdeveniment més gran per a infants d’Europa”, la històrica Festa dels Súpers, amb més de 20 anys de trajectòria, ha quedat reduïda a una miniedició itinerant –de moment sense dates per a Lleida i Girona– tot reduint-se el nombre d’assistents a menys de la desena part respecte als anys anteriors. Si a això li sumem no poques queixes pel fet que molts nens i nenes del Club Super3 es van quedar sense entrades, o la dràstica reducció de patrocinadors en no poder oferir-los espais d’activitats promocionals ni un nombre prou atractiu d’assistents, arribarem ràpidament a la conclusió que a la CCMA li cal tancar aquesta etapa de provisionalitat amb urgència. Urgència total.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.