Multar les empreses que s’anunciïn en emissores de ràdio i televisió pirates serà més dissuasori que les sancions dels expedients administratius. Catalunya sempre s’ha significat en la lluita per desmantellar l’espectre radioelèctric d’ones sense llicencia però, tot i que s’ha avançat molt, el Govern es proposa ara fer un pas decisiu.

Abans, la llei era tan garantista que fins i tot protegia els infractors, i les sancions eren clarament insuficients. Ara poden arribar fins als 800.000 euros. A altres països s’aplica el Codi Penal, i aquí no passem dels expedients administratius. Abans, no es podia actuar contra els propietaris dels immobles d’emissores il·legals. Avui sí, però no és suficient.

És per això que només es pot acabar amb la xacra de la pirateria audiovisual dotant l’administració d’eines més eficients i contundents. O sigui, legislant. És precís modificar la llei de l’audiovisual per agilitzar els expedientes sancionadors, reduir els llarguíssims processos, o impossibilitar la picaresca que implica precintar avui aquí i tornar a emetre en un altre indret demà. I, especialment, incrementar les mesures dissuasòries, com la de castigar els anunciants per tallar d’arrel el sucós benefici econòmic, i per tant l’ànim de lucre.

Conscients que per al sector el problema d’aquestes emissores té un impacte similar al de la crisi econòmica , des de la Direcció General de Mitjans de Comunicació (amb Antoni Molons al capdavant) s’han portat a terme en els últims nou mesos 214 procediments sancionadors. Una xifra que dobla la de períodes anteriors i que esdevé una activitat frenètica i constant per als limitats recursos humans (i administratius) de què disposa el departament.

L’ofensiva del Govern contra les emissores clandestines és un dels cavalls de batalla de Josep Martí, secretari de Comunicació. Fidel al seu estil i mandat (i després de només dos anys de gestió) continua sense deixar canya dreta: una vegada ordenat i dimensionat el mapa comunicatiu governamental (Corporació, XAL, ACN…) i la relació dels mitjans privats amb el diner públic (línies de subvenció, publicitat institucional) ara és el torn de la lluita contra la pirateria audiovisual. I Martí trepitja l’accelerador.

Un últim apunt. L’escandalosa i incomprensible connivència d’alguns grans grups de comunicació amb les emissores clandestines (és el cas, per exemple de Solotemazos, de la Cope) només es pot combatre amb un missatge diàfan: la llei és igual per a tothom. I la contundència en la seva aplicació, també.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram