Fa un parell de setmanes al barri de Sants, un grup de joves va atacar brutalment un dona trans al mig del carrer. L’agressió no és un fet aïllat. Durant les darreres quatre setmanes, Barcelona ha estat l’escenari de diversos delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI+.
A finals de març, una dona transsexual va ser víctima d’un brutal atac a plena llum del dia al Poble-sec amb el mateix modus operandi: un grup d’uns 20 adolescents se li va acostar i la van començar a agredir per la seva identitat de gènere. Uns dies més tard, un altre grup de joves va atacar de la mateixa manera una dona trans i una persona no binària a la Trinitat Vella.
Aquesta és la fotografia dels últims dies. S’està detectant un patró concret: grups de joves –molt joves, alguns de 13 anys– que envolten persones trans i les agredeixen. Agressors inimputables que actuen en grup.
L’Observatori contra LGTBI-fòbia va comptabilitzar l’any passat 302 casos d’odi contra el col·lectiu, 65 més que l’any anterior. Sabem que els autors d’aquestes agressions solen ser molt joves i estan impregnats d’una intolerància que cal revertir de manera urgent i immediata. Malauradament, les agressions no es donen només a Barcelona, sinó que es multipliquen a tot Europa Occidental.
Aquestes agressions són la punta de l’iceberg de tota la violència que pateixen les persones trans i gent del col·lectiu. També hem de recordar els missatges d’odi a les xarxes socials –impunes– i les nombroses agressions que, sabem, no són denunciades: la vulneració de drets és constant.
“Orgull aspira a ser més que una publicació. Orgull representa una idea de convivència. De debat serè, transversal i plural. De denúncia, però també d’acollida, de reflexió i de crítica”
Per què la violència contra el col·lectiu LGTBI+ ha crescut? La legitimació dels discursos d’odi de les formacions polítiques d’ultradreta és una de les causes principals. Cal recordar la importància de les campanyes de sensibilització i prevenció i portar els debats a les escoles i als instituts, és allà on podem ser útils: abans de l’atac sempre hi ha un procés de deshumanització de la persona. Els menors reprodueixen discursos apresos i cal fer un bon diagnòstic per veure on és l’origen d’aquesta violència. I sempre, sempre, cal denunciar i fer pública l’agressió.
La publicació Orgull aspira a ser més que una publicació. Orgull representa una idea. Una idea de convivència. De debat serè, transversal i plural. De denúncia, però també d’acollida, de reflexió i de crítica. Un diari, sí, però també una plataforma d’interessos comuns que sigui útil. Que no caigui en el dogmatisme ni en la radicalitat.
Volem, i de fet ja tenim, lectors que no pertanyen el col·lectiu. Volem que l’activisme dialogui incansablement amb les institucions: volem que activistes i polítics vagin de bracet. I això no es pot fer des del dogmatisme ni des d’estructures bunqueritzades ni exclusives. Ni personalistes. Cal una enorme dosi de voluntat de diàleg i d’empatia per construir estructures fortes davant els reptes que se’ns presenten.
Orgull, per tant, és una eina. Una eina més, que posem al servei de tothom i que està oberta a tothom. També acceptem les crítiques constructives si ens equivoquem o no ho fem prou bé. Com ha publicat la nostra excel·lent i valenta cap de redacció, Mar Sifre Rigol, “ja no ens conformem amb els marges”, perquè el col·lectiu LGTBI+, en l’àmbit mediàtic, hem viscut històricament als marges i ara no volem ser espectadors d’un món al qual pertanyem, sinó que volem ser protagonistes.
I sense mitjans de comunicació forts i professionals no ho podem ser. Ja sabem que sense periodisme no hi ha democràcia possible.
David Centol, editor del Grup Comunicació 21.
