Malgrat un declivi continu en les seves vendes, la premsa diària i setmanal comarcal roman a Catalunya com el tipus de premsa d’informació més llegida, molt per davant dels diaris nacionals i estatals i les revistes d’informació. Des de l’status quo, hom busca comprendre per què es llegeix avui dia la premsa local, per què es manté aquest fenomen fefaent que tracten com a virtual.

Les motivacions per llegir diaris i setmanaris comarcals i locals es mantenen estables en el temps. Per començar, un no tria el seu “periòdic preferit”: freqüentment, s’hereta la lectura dels pares, o bé es llegeix el que està disponible al lloc on s’esmorza o es menja. Hi ha, a continuació, dues maneres de llegir un local-comarcal. Una lectura geogràfica que reenvia a les diferents escales del territori i una lectura temàtica, que descansa sobre els centres d’interès (informació-serveis, resultats esportius, obituaris…, tot “de casa”). Tant en un cas com en l’altre, la premsa comarcal i local, de pagament o gratuïta, apareix fent la missió de presentadora de l’espai públic local que reivindica, tot i que no es pot considerar l’única representant de l’espai públic, sí que constitueix un important element de la mateixa. Des del punt de vista del lector, és un complement d’altres mitjans de comunicació, a la qual cosa estan contribuint més els digitals, que reforcen les converses quotidianes i acaben enriquint les planes d’aquesta premsa de proximitat.

No acabo de descobrir pas res de nou, tot i que dilluns, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar l’adjudicació de tres nous contractes publicitaris “a mida” i via Presidència. Un és per a El Periódico, que rebrà 859.100 euros per unes pàgines informatives “sobre l’actualitat i la identitat de cadascuna de les comarques catalanes”. Es tracta de divuit insercions, de tres pàgines cadascuna, dedicades a “contribuir al coneixement de la realitat comarcal, més enllà del seu àmbit territorial, oferint una radiografia actual des de tots els àmbits i punts de vista”. El contracte s’adjudica a la central de publicitat Focus Media, que s’encarrega de la contractació dels espais publicitaris d’El Periódico.

El mateix sistema s’ha emprat per donar 300.799,88 euros al diari Ara, en aquest cas a través de l’empresa Mediaplanning Group CMPG. El Departament de Presidència els encarrega l’edició de deu suplements monogràfics “per donar més pes i veu al territori i posar en valor totes i cadascuna de les comarques catalanes”. La tercera adjudicació és per al Grup Flaix, amb termes semblants.

O sigui que, ara que s’acosta l’aniversari del 1714 i la preparació de la consulta, es volen descobrir les comarques des de Barcelona! Què us sembla? Una vegada més, la premsa “de casa”, la que te un públic més jove i que tindrà un enorme paper en les dues efemèrides de l’any vinent, queda marginada.

Res de nou, deia més amunt. Però ara em satisfà escriure del recent estudi de la NAA (Associació de Periòdics dels Estats Units), que ens ve a dir que les aparences enganyen i que el 56% dels joves llegeix premsa local amb regularitat.

A priori no sembla que la generació millennial sigui massa aficionada a llegir premsa, però la veritat és que les aparences, certament, enganyen. Segons aquest estudi, el 56% dels joves d’entre 18 i 34 anys assegura llegir periòdics amb regularitat, tant en format imprès com en línia. I és que per molt que alguns pensin que els millennials són poca cosa més que al·lèrgics als periòdics, la veritat és que “aquesta generació confia més en la premsa generalista que en altres fonts formació”. Ho testimonia el fet que el 60% dels joves d’entre 18 i 34 anys que llegeixen premsa local (diaris o setmanaris en versió impresa i online) considera que aquestes publicacions “de casa” són de confiança. I no només això: el 55% creu que els periòdics locals es guien per una bona ètica periodística i actuen en nom de l’interès comú. Davant aquesta constatació, em fa l’efecte que estic llegint el Llibre Blanc de la Premsa Comarcal i Local de Catalunya. El nostre jovent, el català, actua amb la premsa dins els mateixos paràmetres que els joves nord-americans.

Quant a la forma en què els millennials consumeixen contingut procedent dels periòdics, un 71% llegeix diaris en format digital com a mínim un cop al mes. Els millennials són, a més, un 112% més proclius a consumir contingut periodístic a través dels dispositius mòbils que la resta de la població adulta. Aquesta generació, però, és bastant menys afí als tradicionals diaris nacionals en paper. Només el 10% dels abonats a la versió impresa de The New York Times té entre 18 i 24 anys.

I ara cal que parin l’orella els publicitaris: el 68% dels joves d’entre 18 i 24 anys i el 75% dels millennials d’entre 25 i 34 anys admet reaccionar d’alguna manera a la publicitat emplaçada en la premsa impresa. Per què? Doncs perquè també els genera més confiança.

Segons el Llibre Blanc de la Premsa Comarcal i Local, en l’entorn 2008-2012, l’audiència de la premsa de proximitat s’ha incrementat un 24,8% en el període 2008-2012. I és que, any rere any, excepte el 2012, l’audiència de la premsa “de casa” ha anat augmentant, millorant la seva penetració sobre la població catalana amb prop de tres punts percentuals. O bé amb premsa local de pagament o bé amb premsa gratuïta, totes les comarques catalanes tenen com a periòdic líder una capçalera de la premsa local, excepte al Barcelonès, on la premsa de Barcelona és més forta, tot i que les xarxes de gratuïts, com els Línia, van afermant-se en el terreny.

Per a refermar la similitud del jovent català amb el nord-americà, recorro a l’informe del Baròmetre de la Comunicació del darrer trimestre de 2012, on es diu que el jovent de 14 a 34 anys és el 31% de la població i el 25% d’aquest llegeix premsa de proximitat, la pràctica totalitat de la qual és pensada i escrita en català.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.