Asseguts al Col·legi de Periodistes vaig escoltar com Josep Ritort, secretari general de l’AMIC, destacava –en l’acte de presentació de l’estudi El finançament públic dels mitjans de comunicació a Catalunya– la importància que tenen els mitjans de proximitat per garantir la qualitat democràtica. Minuts abans, el Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural de la UAB, amb la col·laboració de l’Oficina Antifrau de Catalunya, havia presentat la recerca.
He jugat amb el mapa interactiu, encara a les beceroles perquè queden desenes i desenes de mitjans per a ser-hi incorporats. Vaig obrir una colla de capçaleres redescobrint que el que es fa a Catalunya des dels mitjans locals és periodisme de servei. Aquella informació que aporta la possibilitat d’una efectiva acció i/o reacció; aquella informació oferta oportunament que pretén ser de l’ interès personal del lector, que ens evita a informar no només sobre el fet, sinó per què pot servir aquesta informació. En la meva anàlisi –breu, ras i curt, no ho amago– observo com en aquests mitjans s’imposa l’exigència de ser útil a la vida del receptor. La informació en les pàgines de la premsa local escollida per iniciar el Mapa Infoparticipa, una eina presentada en el mateix acte, concebuda perquè qualsevol persona disposi d’informacions complexes de forma intel·ligible, i pugui participar en l’avaluació i fer propostes per unes polítiques públiques de comunicació respectuoses amb la pluralitat i la diversitat cultural.
Sempre he defensat que els editors de proximitat han d’apostar perquè la informació deixi de ser oferir només dades circumscrites a un esdeveniment, per oferir resposta i orientació. Ho he dit també als alumnes de postgrau de periodisme de proximitat. Cal que fem un tipus de periodisme que ofereixi informació, consell i ajuda sobre els problemes de la vida quotidiana. Podem anomenar-lo periodisme útil, que permet al lector comptar amb textos periodístics en el sentit de prevenir, alertar, evitar, esmenar, millorar, mantenir, conservar, construir, reconstruir, reparar, comprar, llogar, invertir, pagar, decidir, encoratjar, estimar, triomfar i tots aquells satisfactoris personals que ajuden el lector sobre què pensar.
En bona mesura, certament, és el periodisme que es fa i es publica en els mitjans locals i comarcals del nostre país petit. El periodisme de servei que es fa des dels nostres mitjans és el resultat d’una necessitat que és la de definir l’actuació del periodisme actual i respondre als nous públics, on hi ha una clara tendència dels mitjans informatius a perdre l’aposta de la seva permanència si no aborden idees útils a l’activitat.
Per tant, aquí estem fent periodisme de servei, perquè s’ofereix als lectors i usuaris dels mitjans un tipus d’informació i continguts d’orientació essencialment pràctica i encaminada a facilitar als ciutadans les dades concretes per a resoldre les qüestions quotidianes més variades, però que els seran més pràctiques que un periodisme tradicional més aferrat al que els homes/dones del poder volen dir, que el públic vol escoltar.
El professor Manuel López deia als alumnes –en la presentació d’un dels postgraus de proximitat– que la informació de servei no és una nova filosofia del periodisme del segle XXI, ara bé, deia, les noves tendències mundials ens fan reflexionar sobre el futur del periodisme, i aquí entra de nou la proposta d’un periodisme de proximitat, per fixar reptes i desafiaments per a la seva implementació, que mantindran obertes les portes perquè el local sobresurti en aquest món de globalització. Potser no ho va dir exactament així, però aquest era el missatge.
Reconec que la revaloració dels conceptes regional i local en l’escenari europeu, que va permetre la consolidació dels models d’organització territorial descentralitzats i més propers als ciutadans, va crear nous focus informatius que s’han convertit en referents imprescindibles per als periodistes avui mercès, sobretot, a la xarxa. Però aquí, a Catalunya, els valors d’aquest periodisme els tenim des de fa més de dos-cents anys, quan la fragmentació de la societat i del seu govern va implicar el naixement d’òrgans de govern regional i local. A Espanya, per exemple, de la direcció centralitzada es va passar a la revalorització del regional i el local des de fa tot just dues dècades.
Els intents per trobar en els nous corrents periodístics una alternativa perquè el local sobresurti en l’era de la globalització té protagonistes i antagonistes, però és una opció de competitivitat en la lluita per l’audiència i els temes d’interès per a grups més petits.
Això requereix un canvi de perfil a la professió del periodista tradicional amb accés a
la ràdio, la televisió i la premsa a internet, per tal d’ajustar la manera en què genera i publica informació. Canvi que el model de periodisme comarcal i local català té assumit fa una pila d’anys, afortunadament.
Ara que tenim un munt d’eleccions al damunt, és un bon moment per a reconèixer –i si cal potenciar, també– la notícia local amb tractament de profunditat i precisió. En general, la qualitat informativa a poc a poc s’ha vist incrementada, la qual cosa em fa pensar que, possiblement, també el periodisme alternatiu guanyarà terreny en els anys vinents. En parlarem.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
