Aquest diumenge el programa Salvados va pretendre fer un debat sobre el tractament informatiu que es fa als mitjans espanyols i catalans sobre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. De fet, però, va esdevenir durant bona estona un intent de judici a TV3 i Catalunya Ràdio, mentre s’ignorava –volgudament– la ingent operació de manipulacions, silencis i censures mediàtiques que han protagonitzat, protagonitzen i continuaran protagonitzant la major part dels mitjans amb seu a Madrid sobre el tema.
Un escenari ja prou conegut, on les professionals de la CCMA els hi toca el permanent i cansat paper de defensar la professionalitat seva i de la casa, mentre la resta menja crispetes… Un programa emès pel mateix grup mediàtic que va ignorar, al seu principal programa informatiu del dia, la històrica manifestació d’Altsasu celebrada hores abans. Crehueras i Casals deurien anar a dormir molt contents amb la “bona” feina dels seus professionals. Els de plantilla i els externs.
Just una setmana abans, el gruix de mitjans de comunicació espanyols –amb els escrits al capdavant– van seguir fil per randa el doble missatge que emanava del tuit de la Delegació del Govern espanyol a Madrid sobre la multitudinària manifestació celebrada el 16 de març. El de les suposades 18.000 persones assistents –només amb els autocars arribats ja es multiplicava per dos la xifra– i el que la (des)qualificava de “secessionista” –ignorant olímpicament no només el lema de la convocatòria, sinó la participació de milers de persones i diverses organitzacions socials i polítiques no-catalanes a la manifestació.
Així, es transformava, es distorsionava, conscientment i volguda una pacífica i massiva expressió de ciutadans, provinents de tot l’Estat espanyol contra la persecució d’una legítima reivindicació de drets col·lectius, en un mena d’excursió independentista a Madrid, sense cap valor ni pes polític. Així, o es va ignorar directament, o es va tractar com un “numeret” més dels “separatistes”. I no en parlem més! Que destacats mitjans internacionals sí li donessin el relleu que mereixia, no deuria treure-li els colors a cap dels directius d’aquells mitjans… Malauradament n’estic més que convençut.
Mentre, aquí, tot va com sempre. Si venen eleccions, cal posar límits a la llibertat d’informació, i sempre en la mateixa direcció. A betevé, la JEC li prohibeix que etiqueti com a judici als presos polítics catalans el judici als presos polítics catalans. Tot ben normal.
I pocs dies abans, la seu de Catalunya Ràdio rebia un nou atac. Del primer, amb trencament de vidres i risc evident per als seus professionals, i malgrat poder-se identificar diversos agressors per les imatges captades, continuem amb zero detinguts i zero investigats per fiscals o jutges. Tot en ordre.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
