El canvi d’hàbits de la població i la seva influència directa en els mitjans de comunicació tradicionals obliga les empreses de mitjans no tan sols a adaptar-se als nous temps, sinó a revolucionar les seves estratègies, barallar-se amb nous mètodes i convèncer la ciutadania a ser fidel a les marques amén de captar la seva fidelització monetària de manera innovadora i eficaç.
Els mitjans de proximitat no són pas aliens a l’evolució del mercat. Els seus comptes d’explotació pateixen malgrat mantenir un alt grau de lleialtat de la seva audiència. Com créixer en aquests moments de fatiga i depauperació econòmica d’inversors, de mercat publicitari, de les administracions? Com fer front al filibusterisme dels més grans, capitalins amb fam de rascar en els mercats locals?
No n’hi ha prou, ni de lluny, amb l’actual model de suport que el Govern català ofereix al món de la comunicació local. Després de decennis de lluita, els empresaris agrupats sota el paraigua associatiu a modus de patronal amb les sigles AMIC i ACPC encara no han pogut convèncer els qui manen que són precisament els mitjans de proximitat els que cusen el territori català, li mantenen la identitat, no abandonen la fidelitat als seus orígens i enforteixen l’idioma català, escrit, parlat i visionat, un esforç monumental poc valorat pels que més li han de fer costat.
Sempre que puc investigo arreu per saber quin suport tenen els mitjans locals en altres estats on, en general, obtenen millor suport que a Catalunya. He posat novament la mirada en un país nòrdic, on per motius orogràfics i territorials el model de mitjà local és el més eficaç i valorat. S’obre la porta als noruecs.
L’Autoritat de Premsa, Ràdio i Televisió de Noruega és un ens que treballa per la llibertat d’expressió i la diversitat en el mercat dels mitjans, on s’escolten diverses veus, de manera que el consumidor té accés a un ventall ampli i accessible en premsa, ràdio i televisió. Les seves tres principals missions són: l’escrutini dels mitjans de comunicació que compleixen les lleis i regulacions; la distribució de suport econòmic als mitjans de comunicació, i el seguiment i l’anàlisi del seu desenvolupament.
L’ens treballa amb dues juntes: la junta de revisió (GRN) i la junta de suport als mitjans (MSN), així com un consell de transparència (que es reuneix de dues a quatre vegades l’any sota la presidència del director general de l’autoritat). Els dos comitès són òrgans independents de presa de decisions dins de l’organització. Sembla un model excel·lent.
Aquest organisme noruec entén que una pedra angular important de la democràcia és l’accés a la cobertura informativa independent a tot el país a través d’una diversitat en la gamma de mitjans de comunicació. El suport de vegades també l’anomenen “de punts blancs”, perquè el seu objectiu és donar suport als esforços per a la cobertura periodística en zones poc cobertes, les quals anomenen així. El suport el poden sol·licitar mitjans de comunicació de contingut general que tinguin previst iniciar, ampliar o mantenir la cobertura periodística en aquestes àrees poc cobertes.
L’objectiu, segons la informació de l’Autoritat de Premsa, Ràdio i Televisió noruega, és potenciar el periodisme local en àmbits que actualment no tenen o tenen poca cobertura periodística. Una àrea està formada principalment per un municipi, però també pot formar part d’un municipi (premsa veïnal) o de diversos municipis veïns (premsa comarcal). El suport no es pot aplicar per a àrees temàtiques amb cobertura feble.
La qüestió de si una zona té una cobertura periodística feble l’avaluen en funció del grau de cobertura de la zona pels mitjans de comunicació generals, i en funció de les condicions geogràfiques i demogràfiques de la cobertura periodística.
A l’hora de valorar si una zona té una cobertura feble, la comissió de suport als mitjans parteix de la informació aportada a la sol·licitud, com és la cobertura periodística de la zona i les condicions geogràfiques i poblacionals d’aquesta. L’Institut d’Estudis dels Mitjans de Comunicació de Noruega recull estadístiques sobre la presència local dels mitjans i presenta xifres anualment en una base de dades. Aquesta ofereix una visió general de quines àrees es poden considerar feblement controlades i forma part de l’avaluació global que fa la junta de suport als mitjans.
Els editors poden sol·licitar suport per a esforços de cobertura periodística; és a dir, que un mitjà de notícies inicia, amplia o manté la cobertura periodística d’una àrea que no té o té una cobertura feble.
El suport al periodisme local a Noruega pot arribar a un màxim de dos milions de corones (uns 200 milions d’euros) per àrea i any natural. El suport al periodisme local es pot distribuir entre dos o més mitjans de comunicació generals si es considera que aquesta distribució promou millor la cobertura periodística de la zona. En alguns casos, l’ajut es pot concedir durant diversos anys, amb un màxim de tres.
Quins són els criteris per rebre suport local a Noruega? La publicació ha de complir una sèrie de criteris. Ha de ser un mitjà de notícies general; ha de seguir els requisits bàsics per a un mitjà de notícies; ha de promoure l’accessibilitat dels continguts editorials per a les persones amb discapacitat, i finalment, ha de presentar un informe tècnic.
El suport per a la premsa local de l’exercici actual, 2022, és d’un total de 84.620.000 corones (uns 845 milions d’euros). Apuntem que la població total de Noruega és de 5.425.270 habitants.
Al portal mitjansdecomunicació.gencat.cat podem llegir que la identitat cultural a Catalunya “està estretament lligada a la seva llengua pròpia, que cal protegir i fomentar en totes les àrees de la societat. Sense la força de la iniciativa privada i l’empenta del teixit social i empresarial del país aquests objectius no es podrien assolir. Catalunya compta amb un sector privat de la comunicació sòlid i emprenedor, que contribueix dia a dia a la construcció i el manteniment de l’espai català de comunicació”.
El Govern de la Generalitat afirma que dona suport als mitjans catalans “per tal de garantir la seva continuïtat i la del seu important paper com a garants del dret a la informació de tots els ciutadans i la consolidació de la identitat nacional del país. La política de foment dels mitjans de comunicació en llengua catalana i aranesa es duu a terme a través de subvencions estructurals i a projectes dedicats a fomentar i consolidar l’espai català de comunicació.”
La voluntat hi és. Però és curta d’objectius i, naturalment, de recursos, malgrat algun petit moviment positiu detectat enguany. El cas noruec (que no es limita pas a l’expansió, sinó que també contempla altres extrems, com la distribució) seria bo que fos motiu d’estudi per a la seva aplicació a Catalunya.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
