Em donen un cilindre de color or que deu pesar un parell de quilos. És força gran i d’uns 6 centímetres de diàmetre. En lletres gravades es pot llegir “Diputació de Barcelona” i “Premis de Comunicació Local 2010”, també en versió en Braille. Entenc que és un premi a la constància. I per descomptat, a la creativitat i a l’esforç, dos elements que són un gran antídot contra aquesta maleïda crisi que lluny d’evaporar-se s’expandeix com una taca d’oli, densa i viscosa.
Rebre un premi en moments tan delicats em provoca una certa incomoditat. Molts editors companys de premsa local han tancat les seves publicacions (o estan a punt de fer-ho) i la precarietat al sector arriba a límits insuportables. Malgrat tot, m’afalaga rebre un premi i em recorda que anem pel bon camí –o no necessàriament, però els membres del jurat pensen que sí, així que no discutiré el seu veredicte.
La cerimònia de celebració del premi és modesta, comprensible si entenem l’austeritat que es viu a les administracions públiques. No pot ser d’una altra manera. La nit de gala se’m fa eterna, mig emocionat, mig avergonyit perquè el jurat ha valorat “l’ambició del projecte del Grup Comunicació 21 que a través de les seves capçaleres Línia ja esdevé la major xarxa de periòdics de proximitat de Catalunya”. Per uns moments m’agradaria estar a 30 quilòmetres de distància.
En el còctel posterior a la gala, un alcalde que no conec s’apropa i em diu si el seu municipi disposarà aviat d’una edició dels Línia: “Ja en teniu 13, no us vindrà d’una més oi?” Sembla que sí. Constato que efectivament anem bé, però algú no s’ha assabentat del preu del peatge.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
