Opinió

Premsa i futur, poder o contrapoder

|2016-05-27T11:30:05+02:0027 Maig 2016|Comunicació21

Convalescent d’una petita intervenció, estic fent un repàs al contingut del meu antic disc dur. És com un calaix de sastre, però em fa passar una bona estona. Poc, però hi ha bon material. Per exemple, un bon vídeo que potser tindrà quatre anys.

L’autora del vídeo de la troballa, Sílvia Gómez (una dona emprenedora i visionària, segons es defineix ella mateixa en el seu veterà i magnífic blog), se serveix de les imatges de més d’una vintena de pel·lícules per fer una deliciosa narració del que és l’essència del periodisme. En poc menys de cinc minuts dibuixa un emocionant homenatge al periodisme per part del cinema. I tot això, embolicat en el paper de regal que és la cançó These Days, de Nico.

Des de Ciutadà Kane fins al Quart Poder, passant per Primera Plana, Tots els homes del president, L’any que vivim perillosament o L’informe Pelicà, el vídeo ens porta imatges de la mítica pel·lícula d’Orson Wells i el celebèrrim Rosebud, de Katharine Hepburn, Dustin Hoffman, Robert Redford, Jack Lemmon, Walter Matthau o Humphrey Bogart. En resum, una delícia per als ulls i les emocions dels que som periodistes i en gaudim.

Però a més de tot el que explico, potser el que es millor –per a mi– arriba al final. És aleshores quan el vídeo, excel·lentment muntat i postproduït per la internet marketer Silvia Gómez, acaba amb una frase que tots els periodistes hauríem de portar tatuada: “El futur de la premsa no és ser el quart poder, sinó el contrapoder”. No fa la pregunta, ho afirma. Si ens apliquéssim aquesta reflexió de tant en tant potser tot ens aniria una mica millor. Des d’aquest racó de Comunicació 21 em permeto recomanar que gaudiu d’aquest vídeo, elegant i contundent. Només cal que cliqueu aquí 

http://vimeo.com/61456932

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.