Fa pocs dies, des del Quebec, dos grans directors com Ventura Pons i Josep Maria Forn subratllaven un dels axiomes per fer funcionar una pel·lícula: tenir una bona promoció prèvia. Aquesta afirmació coincideix amb els bons resultats en taquilla de dues produccions en català en les seves primeres setmanes de projecció: Pa negre i Herois. A diferència del que ens havíem acostumat —resignat?—, el protagonisme de les projeccions en català no se l’emporten ara els films doblats, sinó les versions originals.

Promoció. Aquesta eina imprescindible per garantir una explotació en sales amb un mínim de garanties, és el que sovint —massa sovint— li ha mancat al cinema català. Ja sigui per manca de pressupost o per poca implicació dels mitjans públics audiovisuals, i normalment per la suma de totes dues coses, pel·lícules que haguessin tingut un recorregut comercial mínimament destacable van passar més que discretament pels cinemes. La fortíssima implicació de TV3 en col·locar aquestes dues pel·lícules a la ment de la ciutadania molt abans de la seva estrena, que és quan toca fer-ho, ha donat resultat.

Lògicament, la pel·lícula ha d’interessar i agradar. Un producte que no respongui a les expectatives, per molta promoció i publicitat que se li faci, deixa d’atraure públic de seguida. Per posar un exemple conegut, la gran producció espanyola de l’any passat va caure en picat a la taquilla des de la segona setmana. Va veure-la molta gent? I tant, però lluny de les esperances dipositades en una pel·lícula de molt alt cost.

Pa negre i Herois han demostrat que, com a tot arreu, un film ben fet i amb pressupost suficient —gràcies a una clara aposta de la Generalitat—, ben promocionat i que empri desacomplexadament la llengua del país, pot funcionar a les sales d’exhibició i a la resta —segur— de pantalles; i això sense oblidar el competitiu mercat internacional. Que això deixi de ser un moment excepcional, dependrà de poder oferir eines —financeres i altres— a un sector amb unes petites i no tant petites empreses que ho estan passant molt malament; es tracta de poder donar estabilitat industrial al sector, des de l’animació a la ficció.Aquest és un dels reptes primordials que haurà de resoldre el futur reglament de la Llei del Cinema. Deures estratègics per al futur Govern.

Daniel Condeminas. Degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC).