Escric aquest post en la tranquil·litat del meu despatx badaloní. Puc sentir un ocell piulant a fora i veure com floreix l’arbre de davant el balcó. El meu telèfon no ha sonat. Ningú m’ha interromput, tot i que feinejo des de fa hores.

En altres paraules, no té res a veure amb un dia dels que fins ara n’hem dit normal, però realment trobo a faltar aquell pols accelerat, la gent al carrer i els dos telèfons sonant. Quasi tots els periodistes treballem a casa, des de fa més d’un parell de setmanes. Els pocs contactes que ara puc tenir els soluciono en una reunió de vídeo en línia, veien l’entorn peculiar de l’interlocutor i quins llibres té més a prop.

És un moment que em fa conèixer la missió periodística des d’una altra òptica, la del confinament. Tants i tants periodistes proporcionant notícies i informació amb urgència, coneixement i profunditat perquè els ciutadans estiguin informats, es pugui servir la sanitat pública, es puguin prendre decisions sàvies i es puguin resoldre problemes. Periodistes exigint integritat i responsabilitat a les institucions comunitàries, les empreses i el govern. En temps de crisi, proporcionant informació essencial per mantenir els seus/nostres lectors segurs.

Els editors han ofert accés gratuït a la totalitat del contingut del seu portal, a la versió PDF interactiva del seu periòdic. Durant aquest temps, propietaris i directors de mitjans s’han compromès a fer que la informació estigui disponible per a tots els que puguin beneficiar-se’n. I això, a més, inspira més suport al periodisme local. Molts lectors prefereixen ara la rèplica digital de la versió impresa del periòdic, sempre amatent, i apta per al consum sense sortir de casa. Els subscriptors –la meitat dels lectors de la premsa de proximitat– són uns afortunats. En el periòdic imprès s’emfatitzen les notícies i la informació útil, trencant les qüestions complexes perquè siguin més fàcils d’entendre.

Segur que més d’un lector ha escrit a Cartes al director, més o menys amb aquests termes: “Vull expressar el meu reconeixement pels esforços de tots els implicats en la producció del diari. Gràcies a tots per mantenir-nos informats de manera tant oportuna. Saber el que està passant, sens dubte, redueix les incerteses de la situació amb què ens enfrontem. Els meus millors desitjos per a vostè, senyor director, i tots els que porten el diari amb pas segur i saludable a través d’aquest moment difícil. Moltes gràcies”. I les gràcies, no en dubto, són sinceres. Informar és una feina de risc, pel periodista i pel que escriu.

La pandèmia també ha canviat la forma de cobrir les notícies i de fer entrevistes. No només la televisió ha descobert una nova manera d’informar –i molt més econòmica– també la premsa. La simbiosi entre mitjà i receptor s’està fent íntima, departeixen i es conjuren junts, col·laborant amb els pocs reporters que treballen fora de la redacció. Els periodistes visuals han d’estar en el lloc per fer fotografies i captures de vídeo. Els lectors són ara els seus meritoris.

En un moment com aquest, la població necessita informació fiable i segura, com la que la premsa local tracta d’oferir cada dia, amb les necrològiques com a secció calenta i, per tant, tan mimada com llegida. Entre les pàgines de cada publicació, digital o en paper, també trobem una mica de distracció, necessària per treure la tensió de les notícies, que és com treure-la de la vida mateixa.

El periodista local, tot i el drama que representa la Covid-19, ajuda a posar una mica d’atenció positiva a la comunitat. Els lectors ho agraeixen, tot i llegir inconvenients significatius, perquè saben que molts editors i periodistes estan experimentant dificultats significatives amb la pèrdua d’ingressos i la miríade de problemes associats amb aquesta pèrdua. Altres també experimenten problemes de salut, i la incertesa.

Hem de mirar els uns pels altres, per la qual cosa els lectors agraeixen els esforços de periodistes i editors per posar en relleu la seva voluntat de servei. Barretada a les redaccions dels mitjans de proximitat que, malgrat totes les dificultats (publicitat, vendes, mobilitat, ànim) estan trobant maneres de compartir històries, idees, suggeriments i coneixement sobre un virus que no es limita a les fronteres de l’audiència de ningú. És a cada ciutat, vila i poble. Amb la seva/nostra gent.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.