A Rússia ja no s’hi pot fer periodisme. Així ho ha decidit Vladímir Putin aprovant una nova llei que imposa penes de fins a 15 anys de presó als periodistes que difonguin “notícies falses”. I, per a ell, “notícies falses” són totes aquelles que contradiuen la versió oficial del Kremlin sobre la invasió d’Ucraïna. Sense matisos. Sense cap marge. Si dius “guerra”, vas a la presó. Si dius “invasió”, vas a la presó. Si dius “atacs”, vas a la presó. En resum, si dius qualsevol cosa que no agradi a Putin, vas a la presó. I t’hi quedes durant 15 anys. És a dir, suposa la teva mort com a periodista.

Davant d’aquest atac frontal al periodisme, no ens ha quedat més opció que marxar de Rússia. És per això que hem decidit treure en Manel Alías de Moscou. La seva llibertat ja feia dies que estava en risc, però amb la nova llei va passar a estar en perill greu imminent. Molt greu i molt imminent, perquè si alguna cosa defineix en Manel és la seva vocació periodística, com la del Lluís Caelles, la del Roberto Figueroa, la de la Yasmin Córdoba, la de tots els enviats especials de TV3, la de tots els corresponsals, la de tots els periodistes de la redacció. Si som on som és per fer periodisme.

La nostra raó de ser, com a Serveis Informatius de TV3 i el 324 és la de ser els ulls i les oïdes dels ciutadans. La nostra raó de ser és informar, interpretar, analitzar i contextualitzar tot el que passa al nostre país i a tot el món, sempre des d’una mirada pròpia, catalana i desacomplexada. Som la televisió pública i nacional de Catalunya, i a tot el món se’ns coneix per aquesta vocació de servei públic al nivell de les grans televisions internacionals.

Fora de les nostres fronteres, la resta de mitjans sempre queden sorpresos que tinguem corresponsalies internacionals als principals punts informatius de tot el món. Corresponsals de prestigi, juntament amb enviats especials amb background, amb trajectòries reconegudes. Periodísticament, som una tele gran. I ens hi deixem la pell, per mantenir el llistó. Orgull de televisió, orgull de país.

Per això, en Lluís i en Roberto van aguantar a Kíiv fins que la situació es va fer insostenible i la majoria de grans mitjans van començar a sortir-ne perquè ningú podia garantir la integritat dels periodistes. I per això en Manel ha abandonat Rússia, perquè ja no tenia sentit quedar-s’hi si no podia fer periodisme.

Si hi som és per informar, per explicar la realitat, amb tot el seu context, amb esperit crític i capacitat d’anàlisi. Però si s’imposa una llei que et tanca a la presó per fer precisament l’únic que vols fer, continuar a Moscou no té cap sentit. Cap ni un. Així ho hem decidit no només nosaltres, també la CNN, la BBC, la CBC, Bloomberg, ARD, ZDF o la RAI. Marxem a contracor, sortim contra la nostra voluntat, ens retirem perquè en Putin ha matat la nostra raó de ser-hi. Però ho fem amb la determinació de tornar-hi de seguida que la realitat russa tombi cap a la llibertat. I esperem que sigui aviat.

David Bassa Cabanas, cap d’informatius de TV3.

Article publicat al 324.cat.