El CongrĆ©s i el Senat espanyols van viure dilluns un episodi incompatible amb un Estat que es reclama democrĆ tic: un tribunal –concretament el Suprem– prohibia que els mitjans de comunicació, els periodistes, poguessin adreƧar-se, preguntar i entrevistar cĆ rrecs electes, quatre diputats i un senador, dins els dos edificis de les seus parlamentĆ ries estatals. Prohibir a periodistes parlar amb diputats i senadors! Una prohibició que , pel que s’explica, era recordada pels policies que custodiaven aquests representants de la sobirania popular pels passadissos del CongrĆ©s, com si allò fos una comissaria del CNP i Junqueras, SĆ nchez, Turull, Rull i Romeva fossin uns perillosos delinqüents.

I davant la suprema vulneració del dret a la informació que va imposar el TS, no hi va haver cap resistĆØncia per part de cap professional acreditat. No era d’esperar cap gest ā€œheroicā€ per part de cap periodista, temorosos tots i totes que el clima de retallades de drets civils que viu l’Estat espanyol els pugui passar per sobre com una piconadora. Comprensible. Si els vam veure i escoltar va ser grĆ cies a uns vĆ­deos enregistrats per companys diputats i difosos per les xarxes socials… i finalment recollits per uns mitjans de comunicació formalment emmanillats al CongrĆ©s i al Senat. Les mateixes tĆ ctiques que utilitzen les forces d’oposició democrĆ tiques a Turquia o a les dictadures d’arreu del món. Tot ben coherent.

Ara, el que Ć©s tambĆ© indignant –tot i que gens sorprenent– Ć©s el silenci, silenci absolut, de les organitzacions que representen la professió periodĆ­stica. L’Asociación de la Prensa de Madrid. L’APM –mĆ©s o menys l’homònim del nostre ColĀ·legi de Periodistes– no va dir res, no es va queixar, no va formular cap protesta davant d’aquesta indiscutible vulneració del dret fonamental a la informació, que afecta de ple drets democrĆ tics bĆ sics com els que emparen els representants electes de la ciutadania. Silenci. Silenci còmplice?

El compte oficial de l’APM a Twitter no ha dedicat cap menció al tema, ni una, res. De vulneracions de drets de periodistes a MĆØxic o altres paĆÆsos, unes quantes piulades. Segurament els hi Ć©s mĆ©s proper el que passa a l’altra banda de l’AtlĆ ntic que a dues passes de la seva seu. Ara, total, això afecta a catalans, no? Doncs entesos.

I dit això, tambĆ© cal apuntar que el ColĀ·legi de Periodistes tampoc n’ha dit res fins ara…

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram