L’Ofcom, organisme similar al que representaria sumar –en un país normal– al nostre CAC les competències en TIC de la CNMC, ha presentat fa pocs dies un estudi sobre els hàbits de consum audiovisual dels nens i els adolescents britànics de 5 a 15 anys, que assenyala que ja passen més temps connectats a internet que veient la televisió, unes 15 hores a la setmana. Una hora i 18 minuts més que l’any passat, més o menys el temps en què s’ha vist disminuït el seu consum davant la pantalla de televisió.

D’aquest tan important hàbit de consum quotidià, que supera les dues hores diàries, un 73% es dedica a visionar continguts audiovisuals; en concret, el 37% dels nens i nenes amb edat preescolar veuen dibuixos animats i pel·lícules infantils a YouTube… prop del 40%! Un percentatge que es repeteix a l’hora de sumar els nens i els adolescents de 8 a 15 anys que prefereixen YouTube a la televisió convencional. A això cal sumar que els joves entre 11 i 15 anys dediquen el 57% del seu temps a les xarxes socials visionant clips i altres continguts audiovisuals.

Un element clau d’aquest èxit de YouTube entre les generacions més joves és l’ús de pantalles pròpies, personals. Ho demostra el fet que l’estudi ens diu que una tercera part dels nens entre 3 i 4 anys disposen d’una consola de videojocs connectada o una tauleta, amb un accelerat creixement d’aquestes dades any rere any. En edats més avançades, els mòbils substitueixen les tauletes com a pantalla pròpia, amb un 80% de preadolescents i adolescents que en tenen un de propi. Una xifra ben similar a la nostra, sens dubte.

Fa ben poc, el director de TV3, Jaume Peral, demanava al Parlament un paquet de 19 milions d’euros per a inversions en nous continguts per fer més competitiva l’oferta de la graella dels canals de la CCMA, i en va destacar els infantils com a un dels destinataris d’aquests recursos econòmics. Uns diners que haurien de servir per reforçar la marca Super3 en tots els dispositius de consum audiovisual dels nostres infants, i així per poder garantir una estratègia multipantalla i obertament transmèdia obligadament guanyadora. Això, que ja és prou important, no hauria d’oblidar pas la capacitat de disposar d’una oferta específica per al públic adolescent, com ja vaig comentar en un anterior article. Esperem que tot plegat doni molt bons resultats.

En tot cas, cal recordar que el panorama televisiu català és –també en aquest àmbit– força distint del britànic. L’oferta infantil de la BBC arriba al 44% dels nens i nenes entre 0 i 12 anys, amb un total de 8.000 hores de programació que es difonen per dos canals clarament segmentats per edats: el CBeebies, per a menors de 6 anys, i el CBBC, fins als 12 anys. I la tercera part dels continguts visionats a la seva plataforma VOD –l’iPlayer– són infantils.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.