Sempre em pregunto si el lector se sent més còmode llegint la premsa en paper o digital. Darrerament, amb suports rellevants d’investigadors i professors de Comunicació, s’intenta demostrar que els textos impresos proporcionen una millor comprensió lectora. Aquesta informació es fonamenta, en bona part, en el fet que cada vegada es constata més que gran part de la lectura a l’escola es fa digitalment. Les editorials de materials didàctics publiquen versions digitals de llibres de text i els estudiants llegeixen de tot, des de fragments de llibres fins a llocs web de diversos tipus. Al mateix temps, les recopilacions de recerca recentment publicades tant dels Estats Units com d’Espanya mostren una millor comprensió lectora quan llegeixen textos impresos.

És precisament en el context que he exposat que cerco la resposta a la meva inquietud. Entenc com a molt interessant saber si hi pot haver alguna diferència en la comprensió lectora entre el format digital i el format paper en la lectura de la premsa.

Llegir digitalment pot significar llegir en un telèfon mòbil, un ordinador portàtil o una tauleta de lectura. El que es llegeix pot ser realitat, ficció o una conversa a través de les xarxes socials. Pot ser en format PDF o en una pàgina web. El que distingeix la lectura digital és que el text es presenta en una pantalla.

El text de la pantalla pot ser lineal, és a dir, com en un llibre clàssic, però també pot tenir enllaços incrustats. Un text amb enllaços s’anomena hipertext i normalment s’estructura de dues maneres diferents; ja sigui jeràrquicament amb una estructura en forma d’arbre (pensem en una pàgina web on primer es presenta la informació general i després fem clic) o com una xarxa on els enllaços condueixen a altres pàgines. Una obvietat per als acostumats a llegir en format digital.

Els resultats d’investigacions recents mostren, entre altres coses, que la lectura en formats digitals es fa més ràpid, mentre que es perd part de l’experiència corporal de sostenir un llibre o un diari. Què signifiquen aquests resultats per a la comprensió lectora?

Seguint el meu periple virtual pel nord d’Europa, m’aturo a Suècia. Una investigació de l’Agència Nacional d’Educació de Suècia sobre la comprensió lectora, titulat Com compilem i difonem el coneixement, és francament aclaridora.

La investigació recull que diferents estudis d’Alemanya, els EUA i els Països Baixos han trobat que les persones que llegeixen en una pantalla tendeixen a escurçar el temps de lectura en comparació amb si llegeixen el mateix text en format paper. Com més curt és el temps de lectura, menys temps també es dedica a una tasca determinada.

Una conclusió que es va extreure de l’estudi va ser que “quan els alumnes més joves llegeixen en una pantalla, els professors haurien d’aconsellar als estudiants perquè no treballin massa ràpidament, de manera que els alumnes tinguin temps per processar el contingut. Fins i tot els lectors més grans tendeixen a llegir textos digitals més ràpid que els textos impresos”.

En una part de l’estudi suec crida l’atenció que, després de la lectura, es van fer tres tipus de preguntes als participants en la investigació: 1) explicar quina era l’essència del text; 2) enumerar alguns punts principals del text; i 3) reproduir altres informacions rellevants. Els autors del treball havien d’estimar la seva pròpia comprensió lectora en una escala de l’1 al 10. A la primera pregunta, sobre el nucli del text, els participants ho van fer igual de bé independentment del format en què havien llegit el text.

D’altra banda, els que llegien en format paper van poder reproduir més punts principals; és a dir, van recordar diverses parts del text, les van poder connectar i així aconseguir una comprensió lectora més profunda. El mateix patró es va trobar en reproduir altra informació rellevant. No cal dir que ambdues troballes són estadísticament significatives.

Una conclusió que treuen els autors és que si el lector “ha d’entendre més que el missatge bàsic d’un text, el mitjà en què està llegint hi juga un paper”. També en aquest estudi, els participants van passar més temps llegint en format paper que en format digital. Així doncs, hi havia una connexió entre un temps de lectura més llarg i una millor comprensió lectora en profunditat.

Curiosament, els participants en l’estudi Com compilem i difonem el coneixement van estimar la seva comprensió lectora més alta en lectura digital del que realment era. En format paper van valorar la seva comprensió més d’acord amb com estaven les coses. “Si els lectors creuen erròniament que llegeixen i entenen millor del que realment ho fan en format digital, hi ha el risc que es comprometin massa poc a entendre el contingut, com també es mostra en un estudi anterior d’Ackerman i Goldsmith de l’any 2011”. I conclouen: “Si els lectors dibuixen baixar el ritme de lectura, augmenten les possibilitats de captar també detalls en el text, si això és el que pretén, clar”.

Però les impressions visuals no ho són tot. En l’estudi que comento, tres investigadors d’Espanya i Noruega, els professors Ladislao Salmerón, Ivar Bråten i Luis Gil, s’han interessat recentment en si aspectes com el color i la forma d’un text imprès o la sensació de subjectar-lo poden ajudar el lector a recordar el contingut. I raonen: “Aquesta última s’anomena experiències hàptiques, o percepció hàptica, i vol dir que l’individu pot obtenir informació mitjançant sentir, el tacte o els moviments corporals. Un exemple senzill de percepció hàptica és quan una persona ha de determinar quin dels dos objectes és més pesat i els aixeca per ‘sentir’. Un altre exemple és si recordem haver llegit alguna cosa cap al final d’un llibre, perquè tenim la sensació que ens quedaven unes quantes pàgines per arribar al final”.

El professor Salmerón, segons recull l’estudi de l’Agència Nacional d’Educació de Suècia, va realitzar un experiment amb 101 estudiants universitaris. Els participants havien de llegir quatre textos sobre el canvi climàtic: un capítol d’un llibre de text, un article principal d’un diari, una entrada al bloc en una tauleta, i un article d’una revista científica de divulgació. La meitat dels participants llegia els textos en un diari físic, revista, llibre i en una tauleta, mentre que l’altra meitat llegia els mateixos textos mitjançant impressions en paper A4.

Entre altres coses, el resultat d’aquest experiment amb alumnes ens diu: “A l’hora de llegir diaris físics i més, els alumnes van haver de canviar de posició per tractar els diferents tipus de textos. Aixecaven o abaixaven els braços, sentien el pes de què sostenien, qualsevol olor i la sensació de tocar l’objecte. Aquests fenòmens no van dirigir l’atenció dels alumnes, ans al contrari. Les seves instruccions consistien a llegir els textos i després escriure un text breu a partir d’una pregunta. Tots els participants tenien la mateixa tasca”.

L’anàlisi dels textos dels participants va demostrar que “els que llegien quatre formats diferents recordaven millor qui deia què dels textos, afirmaven diverses referències específiques als diferents textos i que integraven en una més gran mesura la informació dels diferents textos en la seva pròpia comprensió”. Una conclusió que van treure els autors va ser que l’experiència hàptica “jugava un paper en el record del contingut, però també en la separació de les diferents fonts d’informació”. Salmerón i els seus col·legues argumenten que documents massa semblants, com els fulls A4 impresos, redueixen les possibilitats dels lectors d’organitzar la informació.

Aquest treball suec referma, evidentment, que els textos digitals són una realitat i que els estudiants de totes les edats semblen beneficiar-se de reduir la velocitat de lectura en formats digitals quan un text s’ha d’entendre a un nivell més profund. Els resultats del treball també mostren que és un avantatge per a la comprensió lectora que les fonts difereixin visualment i tàctilment. Proporciona millors condicions per recordar on es va llegir la informació i, per tant, millors condicions perquè el lector pugui organitzar la informació en un tot.

S’entén, doncs, que llegir d’una manera o de l’altra no és una qüestió de comoditat, sinó de comprensió. I potser també de la pressa que tingui cadascú.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram