Es veia a venir. L’Estat espanyol s’afegeix a Austràlia i França i prohibeix l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys. És un posicionament polític i emocional que deixa molts dubtes tècnics i realistes. Com es verifica l’edat d’una persona quan està fent scroll infinit en una xarxa social?
Fa pocs dies, TikTok anunciava als seus usuaris que començava a compilar dades de navegació a través de les quals, i aplicant intel·ligència artificial, determina l’edat dels usuaris. Allò d’omplir un formulari amb la data de naixement ha quedat enrere i ara aquest mètode s’està imposant a la majoria de xarxes socials, webs i aplicacions. Em pregunto si l’estona que portes navegant, el dispositiu amb el que ho fas, els vídeos que mires i la resta d’hàbits digitals poden determinar exactament la teva edat. Jo crec que no.
Ens omplim la boca amb frases sobre els joves i no analitzem bé les hores que ens hi passem i el que veiem nosaltres mateixos. No vull pecar de tecno-optimista i dic de passada que estic totalment en contra de l’scroll infinit, però penso sincerament que la prohibició no ens porta enlloc. Quants de vosaltres sabeu com funcionen les eines de control parental? Sabies que si et fas un compte a TikTok amb 13 o 14 anys, el compte mai serà públic? És sempre un compte privat. Sabies que els menors de 18 anys no poden veure els directes? Quants de vosaltres sabeu que als mòbils hi ha funcions de benestar digital?
Parlem de nois i noies adormits per la tecnologia, i jo també veig gent espavilada que busca continguts interessants i no en deixen passar ni una. No podem generalitzar, perquè no tots tenim els mateixos interessos i cadascú de nosaltres veu coses diferents a les xarxes socials on l’algoritme ens empresona a les bombolles digitals.
“Ens omplim la boca amb frases sobre els joves i no analitzem bé les hores que ens hi passem i el que veiem nosaltres mateixos”
Tots plegats hem de ser molt més actius a l’hora de buscar continguts i trencar bombolles i marejar els algoritmes, però per fer això s’ha de saber de què estem parlant. Prioritzem l’alfabetització digital i l’educació mediàtica a totes les edats. Els últims estudis apunten que hi ha moltes estafes digitals a la franja de 70 a 90 anys, i és una franja que ha de tenir més informació al voltant de la seva vida digital.
Pel que fa als menors, el titular està fet, però el dia a dia de les famílies ha de ser un altre. Us animo a compartir descobertes, entreteniment, i eines útils i fascinants entre vosaltres; pares, mares, avis, àvies, nets, netes, catedràtics i treballadors de la construcció us sorprendreu.
Compartir continguts és una oportunitat d’aprenentatge i sobretot educació familiar. No mirem cap a una altra banda. El futur no és digital. El futur serà híbrid i com més continguts en pantalla consumim i més dispositius connectats al nostre voltant, més desitjarem tots plegats trobar un moment de desconnexió, natura i artesania.
Mariola Dinarès i Quera, periodista i social mèdia mànager.
‘La ràdio de l’Eugeni’ – Eduard Pujol
